Resultats de la cerca

Cec des de la infantesa, es formà a l’Escola Municipal de Cecs de Barcelona Es dedicà a l’ensenyament de la guitarra, instrument que protagonitzà els seus concerts Residí a Alemanya, i actuà com a concertista a Praga, Berlín, Munic, Amsterdam i Colònia

Debutà com a genet en un concurs celebrat el 1940 Durant deu anys participà en diversos concursos oficials, 31 d’àmbit internacional i més de 250 d’àmbit estatal A partir del 1957 es feu càrrec de l’organització i la direcció tècnica dels concursos hípics de salts d’obstacles del Reial Club de Polo de Barcelona Exercí com a cap de pista, president del jurat i també de jutge en concursos de salts d’obstacles internacionals i en la categoria A d’àmbit estatal Els anys seixanta obtingué en dues ocasions el trofeu del Club de Genets d’Espanya, i el 1972 es proclamà campió d’Espanya de salts

Els anys quaranta fundà la secció d’handbol del Poble-sec, del qual fou president, i més endavant la secció d’handbol de set de la Penya Solera Fou president de la Federació Catalana d’Handbol 1949-52 A partir del 1958 comandà la secció d’handbol del FC Barcelona i més endavant fou president de l’Agrupació Catalana de Veterans Rebé la medalla d’honor al mèrit esportiu de les federacions catalana, espanyola i francesa d’handbol

Es formà a Llotja Barcelona amb Martí i Alsina i a Madrid Es presentà a Barcelona, amb Els traginers Exposició de Belles Arts del 1866, i concorregué després amb paisatges i estudis a l’exposició aragonesa de Saragossa 1868 i a la de Belles Arts de Barcelona del 1870 Pensionat a Roma el 1874, hi residí deu anys Havent-ne tornat, la seva exposició a Barcelona 1884 tingué una sorollosa acollida Narcís Oller l’elogià apassionadament pel seu naturalisme i el mostrà com a exemple contra la pintura d’història En exposar a Madrid el 1890, la regent li adquirí una obra Pintà, amb un estil lluminós i…

Fill de Josep Marinello i Bosch Inicialment actuà en sarsueles i comèdies Més tard actuà al Teatre Íntim d’Adrià Gual i als Espectacles Graner 1905-06, al Teatre Principal l’empresa li confià la direcció dels espectacles per a infants S'especialitzà en les representacions de les obres anomenades Visions Musicals

Inicià els seus estudis amb R Marull, i estudià piano amb A Roger, aprenentatge que abandonà per iniciar-se en la guitarra amb J Pou, seguint el mètode de D Aguado Posteriorment s’inicià en la bandúrria, instrument amb el qual es distingí formant un quartet amb el qual tocà per les comarques gironines, el sud de França, Alemanya, Àustria, Bèlgica i Itàlia Inventà un nou tipus de mandolina, diferent de la mandolina milanesa que resultava difícil d’afinar i poc apta per a determinats tipus d’escales, com l’andalusa El nou instrument, construït a Alemanya, s’anomenà mandolina espanyola, i…

Fou un hàbil i popular intèrpret de flabiol, component de la Cobla Empordanesa i, posteriorment, d’Els Rossinyols des de la seva fundació l’any 1889 A partir del 1925 rellevà el mestre Joan Masó en la direcció de l’Escola de Música de Castelló d’Empúries i de la cobla infantil Els Rossinyolets Entre el seu llegat hi ha un mètode d’execució de flabiol, el primer elaborat per a aquest instrument Fou també flautista i destacà en l’àmbit local religiós com a baix solista

Fou catedràtic de les universitats de Santiago 1895, Barcelona 1897 i Madrid 1899 Autor d’un procediment per a l’obtenció d’àcid clorhídric a partir del sulfúric arsenical perfeccionà l’obtenció del clorur d’antimoni

Ideà un nou tipus de mandolina, amb afinació de bandúrria però amb cordes simples, que fou construït a Alemanya i a Barcelona Inventà també un sistema de pedals, anomenat piano-pédalier , que permet d’obtenir efectes de sonoritat especialment aptes per a l’acompanyament d’instruments de pua És autor del mètode La escuela de la mandolina 1900, així com de preludis, d’estudis, de capritxos i d’arranjaments per a mandolina

Era diputat provincial de Barcelona quan, pel setembre del 1869, encapçalà la Insurrecció Federal a Igualada Exiliat després a Ais de Provença, s’adherí a la Primera Internacional Fou elegit diputat a les corts per Gràcia per l’abril del 1871, i intervingué, fent-ne la defensa, en els famosos debats entorn de la legalitat de la Internacional Novament a la diputació de Barcelona 1872-73, tingué un paper destacat en l’efímera proclamació de l’Estat Català els dies 5-7 de març de 1873 Organitzà després els guies de la diputació i lluità contra els carlins pel novembre del 1873 s’oposà a la…