Resultats de la cerca
Es mostren 34 resultats
Stanley Baldwin
Economia
Política
Polític i financer anglès, comte de Stanley.
Fou diputat conservador 1908, membre del gabinet 1921 i canceller de l’Exchequer en el govern de Bonar Law 1922, al qual succeí 1923 com a primer ministre 1923-24, 1924-29, 1935 Dimití el 1937, i fou nomenat par En economia fou partidari d’un proteccionisme que li valgué fortes oposicions políticament contemporitzà de primer amb el feixisme, i després prengué una actitud més dura Promogué diverses reformes politicoeconòmiques, sobretot la substitució del règim de lliure canvi per una preferència duanera amb els països del Commonwealth
James Baldwin
Literatura
Escriptor nord-americà.
Activista del moviment per als drets civils dels negres, la seva obra gira al voltant de tres temes el racisme, l’homosexualitat i la religió Escriví novella — Go tell it on the Mountain 1953, Another Country 1962, Tell me how long the Train's been gone 1968, If Beale Street could talk 1974, Just above my Head 1979, The Harlem Quartet 1987—, teatre — Blues for Mister Charlie 1964—, assaig — Nobody knows my Name 1961, The Fire next Time 1963, The Price of a Ticket 1985, The Evidence of Things Not Seen 1985— i poesia — Jimmy's Blues 1983
Dalton Baldwin
Música
Pianista nord-americà.
Estudià a la Juilliard School de Nova York i després ho feu a Europa amb Nadia Boulanger i Madeleine Lipatti S’especialitzà en l’acompanyament de veus, particularment en el terreny del lied , i també dedicà una especial atenció a l’acompanyament de compositors de chanson francesa del segle XX Fou acompanyant, entre d’altres, de Jessye Norman, Nicolai Gedda, Elly Ameling o Jennie Tourrel Dirigí el Festival de Princeton i impartí lliçons magistrals d’acompanyament de lied arreu d’Europa i dels Estats Units
James Mark Baldwin
Filosofia
Psicologia
Sociologia
Psicòleg, filòsof i sociòleg nord-americà.
Professor a les universitats de Toronto, Princeton, John Hopkins Baltimore i Mèxic Situat en el corrent de l’evolucionisme filosòfic, treballà sobretot en el camp de la psicologia, de l’epistemologia i de la metafísica Trobà dues maneres de comprendre la realitat la agenètica, que hom aplica a la mecànica, i la genètica, aplicada a la vida i a la cultura Com que no pot existir una completa dualitat de mètodes, cal sobreposar-hi una concepció unitària que, segons ell, és d’índole estètica Juntament amb Mc Keen Cattell, fundà la “Psychological Review” 1894-1909 En sociologia intentà de…