Resultats de la cerca

Intervengué en el moviment feminista català de principi del s XX Collaborà en diverses revistes i institucions pedagògiques Dirigí el primer grup escolar femení de Barcelona, La Farigola, del patronat escolar de l’ajuntament Fou degana del Casal del Mestre durant la guerra treballà a la conselleria de cultura de la Generalitat S'exilià a Tolosa de Llenguadoc, on morí

Arxiver municipal d’Igualada, fou vicepresident del Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada i corresponent de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Publicà Efemèrides igualadines 1904, Monografia del culte dels igualadins a la Mare de Déu 1920, Vocabulari de l’ofici d’adobar pells 1932, Biografia de sor Rita Mercader 1935 i la transcripció del Llibre de la Mostassaferia d’Igualada 1954

De família de petits propietaris rurals, es llicencià en filosofia i lletres i durant uns anys es dedicà a la docència S’inicià en la tradició romàntica, rebé la influència de la Folk-Lore Society de Londres 1882-83 —promogué la societat El Folk-Lore Català 1885— i s’esforçà per actualitzar-ne la teoria i els mètodes Destacà en els estudis folklòrics, sobretot pels treballs teòrics que inicià a La Illustració Catalana La filosofia de la filosa, 1884 i completà a Rondallística 1888, assaig que, premiat als Jocs Florals de Barcelona el 1888, incorporava els nous corrents europeus…

Té els seus orígens l’any 1972, quan es van iniciar les Jornades Internacionals Folklòriques que tenien lloc a Barcelona A partir de l’any 1979 es va decidir d’ampliar l’àmbit geogràfic de les actuacions del festival i el nom es canvià pel de Jornades Internacionals Folklòriques de Catalunya L’activitat de més renom que porta a terme és, des de l’any 1988, l’Aplec Internacional de la Sardana i la Mostra de Grups Folklòrics

Estudià, a Barcelona, a l’Escola Normal i a Llotja El 1908 es casà amb Manuel Serra i Moret, i collaborà amb ell a Pineda Deixebla de Rossend Serra i Pagès, es dedicà amb entusiasme a l’estudi del folklore català i en publicà nombrosos articles a diverses revistes La seva obra més important és el recull El cançoner de Pineda 1931 El 1954 en fou publicat pòstumament, a Perpinyà, El llibre del cor , una mena de dietari íntim

Fill d’una família pagesa, es llicencià en medicina a Barcelona 1878 i s’establí as Migjorn Gran Dedicat als estudis d’arqueologia, etnografia i folklore, publicà importants treballs, principalment en la Revista de Menorca Utilitzà el pseudònim Francesc d’Albranca , que arribà a fer-se popular a Menorca Milità en el periodisme catòlic i tradicionalista, dins i fora de l’illa publicà el recull d’articles titulat Derecho a la ignorancia 1894 La seva obra més important és Folklore menorquín de la pagesía 1918-21, premi de l’Ateneu de Maó 1912

La data, fixada el dia 23 d’abril, festivitat de Sant Jordi , arrelà ràpidament a la ciutat, i aviat s’estengué arreu del Principat, a d’altres poblacions dels Països Catalans i, fins i tot, a països estrangers com el Japó Hom organitza parades de llibres al carrer, venuts amb descompte, i també conferències i actes culturals El 1996 la UNESCO declarà aquesta data, basant-se en el ressò i els actes que té a Catalunya, el Dia Mundial del Llibre

Hi participen persones i grups de la comarca al costat d’altres formacions musicals d’arreu del país, i té una clara vocació de recuperar cançons i músiques tradicionals Nasqué amb l’assessorament i el suport dels responsables del Tradicionàrius, el festival d’aquest tipus de música que se celebra anualment a Barcelona, i és per això que també se'l coneix com a Tradicionàrius al Lluçanès Els responsables del cicle Solc, juntament amb els Carrutxa Reus i Tramús Horta de València, editen la revista de música i cultura popular ‘Caramella’ El 1998 rebé el Premi Nacional de cultura…

Fill d’Eudald Raguer i Batlle Féu estudis de farmàcia a Barcelona i, establert a Ripoll, inicià la recerca, recopilació i classificació dels documents i llibres dipositats a l’arxiu parroquial de l’església de Sant Pere i aplegà materials i objectes diversos relatius al folklore i a la història de la seva contrada Juntament amb d’altres estudiosos, creà, el 1929, l’Arxiu Museu Folklòric de Sant Pere de Ripoll Fou també l’ànima de la revista Scriptorium fundada per ell, juntament amb l’impressor Daniel Maideu i Auguet, el 1922 i hi publicà nombrosos treballs Vinculat al Centre…

Durant trenta anys regentà l’antiga farmàcia Esteve, la rebotiga de la qual fou cenacle de la intellectualitat manresana Fundador i primer president del Centre Excursionista de la Comarca de Bages 1905, dirigí el butlletí de l’entitat, on publicà una interessant Paremiologia de la comarca Fou fundador i directiu de l’Orfeó Manresà 1901, de l’Esbart Manresà de Dansaires 1909 i del diari Bages-Ciutat Fou collaborador, a Manresa, de l’Institut d’Estudis Catalans, i publicà articles de geografia comarcal i de folklore en diverses publicacions locals i de Barcelona És fill seu el…