Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Bartomeu Poses
Història
Militar
Militar carlí.
Durant la segona guerra Carlina actuà com a cap d’un batalló al Vallès Occidental Pel desembre del 1848, a Collbató, es deixà subornar pel capità general MGutiérrez de la Concha, marquès d’El Duero, i fingint que la rendició era inevitable, obligà els seus homes a passar-se al bàndol isabelí, bé que molts desertaren els dies següents Fou recompensat amb el grau de brigadier dins l’exèrcit regular El 1872, a Ferrol Galícia, es revoltà contra Amadeu I i intentà de proclamar la república federal
Bartomeu Amat
Història
Militar
Literatura
Militar i escriptor.
Participà en la Guerra contra Napoleó El 1810 es retirà a Cadis Fou professor a les acadèmies militars de Cadis 1811-14 i d’Alcalá 1814-22 i més tard director del Colegio General Militar projectat per ell el 1841 És autor de diversos tractats sobre formació militar i sobre sistemes de fortificació, entre els quals Rápida ojeada sobre las fortificaciones de Barcelona desde Felipe V hasta nuestros días 1827, d’una Memoria sobre el canal de Amposta i d’unes apuntacions d’un diari dels setges de Girona dels anys 1808 i 1809
Bartomeu Porredon
Història
Militar
Militar carlí, conegut amb el nom d’El Ros d’Eroles.
Durant la primera guerra Carlina lluità a les ordres d’AUrbiztondo més tard actuà a la ratlla d’Aragó i assolí el grau de brigadier dins l’exèrcit regular carlí Durant la guerra dels matiners reprengué les armes Collaborà sovint amb Benet Tristany, amb el qual entrà a Cervera febrer del 1847 i s’apoderà de 90 000 rals de l’administració de rendes Sorpresos a Llanera, pogué fugir mentre el seu gendre, Valeri Roca, i Tristany, capturats, eren afusellats, però, refugiat en una masia i malalt, fou capturat i assassinat
Bartomeu Muntané i Cirici
Militar
Militar.
El 1921 s’incorporà a la guarnició de Melilla, amb el grau d’alferes Arran de la seva participació a les campanyes militars del nord d’Àfrica, on fou ferit greument, obtingué moltes condecoracions també fou felicitat pel rei i ascendí a capità El 1931 fou nomenat capità dels Mossos d’Esquadra, càrrec que encara ocupava quan fou proclamada la República S'enrolà, el 1934, a l’expedició per a la conquesta d’Ifni, però en esclatar la Guerra Civil Espanyola no volgué sumar-se als sollevats Es traslladà a Talavera, on fou governador militar d’Almeria En plena guerra, lluità, com a tinent coronel,…
Francesc Bernic
Història
Militar
Coronel, cap dels miquelets del Rosselló.
Actuà al costat de les tropes franceses i contra les de Felip V de Castella, durant les accions bèlliques desencadenades per la política d’Alberoni 1718 Organitzà diversos batallons de catalans al Rosselló uns nou mil o deu mil homes i, amb uns cinc mil homes anomenats miquelets de França o dragons, s’apoderà de la Garrotxa i del Bages Després d’haver fet presoners 1719 els esquadristes filipistes de Sallent Bages, Bernic intentà, en va, l’ocupació de Castellbell Bages, però foragità les tropes de Felip V de Sant Boi de Llobregat i ocupà Vilafranca del Penedès Encerclat a la zona muntanyosa…
orde del Sant Sepulcre
Militar
Orde religiós i militar originat en la comunitat de canonges regulars que des de la fi del s XI tenia cura de l’església del Sant Sepulcre de Jerusalem, i doblat al principi del s XII amb una branca de cavallers, a imitació dels ordes templer i hospitaler.
El 1126 el comte Ramon Berenguer III de Barcelona i el bisbe de Vic cediren a Beremund, patriarca de Jerusalem, i a Giraud, prior del Sant Sepulcre, l’església dels Prats de Rei amb les seves sufragànies de la Manresana i Sant Ermengol El 1134 la mort d’Alfons I d’Aragó els constituí un dels hereus del regne, i per obtenir-ne la renúncia 1140 hom els féu importants lliuraments El mateix prior Giraud rebé del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona importants viles a Aragó i la facultat d’erigir un convent del seu orde a Calataiud 1149, que fou el centre de les possessions de l’orde a Aragó i de…
les Vespres Sicilianes
© Fototeca.cat
Militar
Aixecament popular de Sicília contra la dominació francesa (1282), que originà la coronació, com a rei de l’illa, de Pere II de Catalunya després de la seva victoriosa intervenció militar feta a petició dels sicilians: fou l’inici de la dominació catalana de Sicília.
El govern de Carles I de Nàpols a Sicília tenia descontents els súbdits, a causa dels seus abusos i opressions Havia repartit els feus i els càrrecs principals entre els francesos i gent del partit güelf Pere II de Catalunya mantenia aspiracions al tron sicilià per raó de la seva muller Constança, filla del rei Manfred, i havia acollit a la cort molts gibellins Pere entaulà negociacions diplomàtiques amb altres gibellins destacats, com el marquès de Montferrat, i també amb Miquel Paleòleg, per mitjà de Joan de Pròixida i amb el bon acord de Gènova Així mateix, s’alià amb Castella i Anglaterra…