Resultats de la cerca
Es mostren 261 resultats
Bel
Poble
Poble del municipi de Rossell (Baix Maestrat), a la Tinença de Benifassà, sobre el vessant drenat pel Cérvol d’una de les darreres derivacions de les muntanyes de Beseit, entre les quals destaca la pena de Bel
(1 005 m alt.), al límit entre els Ports i el Maestrat.
D’origen islàmic, fou conquerit per Jaume I i estigué sota el domini del monestir de Benifassà
bel
Física
Unitat emprada per a expressar, a escala logarítmica decimal, la relació entre dues potències.
El nombre n de bels és expressat per n = log 1 0 P 1 / P 2 , essent P 1 la potència considerada i P 2 la de referència Aquesta unitat és emprada especialment per a expressar potències acústiques i també guanys o atenuacions, bé que correntment hom empra el seu submúltiple, el decibel
bel
Crit del bestiar de llana i del cabrum.
Bel Olid
Bel Olid
Literatura catalana
Nom amb el qual és coneguda la traductora i escriptora Isabel Olid Báez.
Llicenciada en traducció i interpretació, i màster de recerca en didàctica de la llengua i la literatura, en 2005-19 fou professora associada al Departament de Didàctica de la Llengua i la Literatura, i de les Ciències Socials de la Universitat Autònoma de Barcelona Ha traduït al català de l’alemany, l’anglès, el francès, l’italià i el castellà, i es dedica també a la traducció audiovisual Collabora en nombrosos mitjans de comunicació, tant a la premsa escrita com a la ràdio i la televisió Començà la trajectòria literària amb narrativa infantil i juvenil, camp en què ha publicat més d’una…
bel canto
Música
Estil vocal propi, principalment, de l’òpera italiana entre el final del segle XVIII i el començament del XIX, que es caracteritza per l’emissió natural de la veu, la uniformitat tímbrica en tots els registres, l’ús constant del legato, la facilitat d’emissió en el registre agut i la dicció elegant i àgil dels ornaments.
Per bé que es considera el segle XVIII com l’edat d’or del bel canto , l’expressió no apareix en els tractats dels teòrics de l’època El terme es començà a fer servir a mitjan segle XIX, a causa, especialment, de les observacions de G Rossini sobre l’òpera i el cant Els principals impulsors del bel canto foren els compositors italians d' opera seria A Scarlatti, N Porpora, N Jommelli i N Piccinni Els castrati , intèrprets per excellència de l’òpera barroca, imposaren una tradició vocal i interpretativa i influïren de forma notable en compositors d’òpera i oratori…
bel canto
Música
Locució que designa l’estil de cant propi, principalment, de l’òpera italiana del segle XVII i que subsistí fins ben entrat el XIX.
Antigament fou anomenat buon canto les designacions actuals daten probablement del començament del segle XIX El bel canto va unit a l’escola napolitana d’òpera, que valorà especialment les peculiaritats de la veu humana en el sentit de la virtuositat Nicola Porpora orientà decisivament el cant per aquest camí l’evolució posterior, cap a la fi del segle XVIII, imposà l’estil florit, que arribava a anullar l’obra del compositor sota les improvisacions de sopranistes i sopranos famosos Gioacchino Rossini fixà la virtuositat vocal a la partitura, limitant els abusos dels intèrprets…
bel canto
Música
Terme usat per la musicologia alemanya per a referir-se específicament a la música barroca italiana, especialment a l’òpera veneciana de Francesco Cavalli i a la cantata romana de cambra de G. Rossi, G. Carissimi i M.A. Cesti. Aquest primer bel canto, de mitjan segle XVII, designà una música vocal simple i era utilitzat per oposició al stile rappresentativo, dominat per la subordinació de la veu a la paraula i a l’expressió del text.
Joana Bel
Literatura catalana
Poeta i narradora.
Ha publicat els poemaris El risc de l’aigua i el silenci 1990 i No sé si imagino 1999 A la nit el bosc es belluga és poesia per a infants És autora del llibre de narracions Parèntesi 1986 Ha tingut cura de l’antologia Poemes de la vinya i el vi 2003