Resultats de la cerca

A dotze anys s’incorporà com a voluntari a l’exèrcit carlí, i hi féu la guerra amb la graduació de sergent Professà després en l’orde dominicà Enèrgic polemista polític, el 1893 fundà el diari “El Valenciano”, i animà moltes altres publicacions periòdiques al llarg de la seva vida, des de les quals desplegà una campanya permanent contra els partits i les ideologies de signe liberal El 1894 difongué el llibre León XIII, los carlistas y la monarquía liberal , que fou considerat ofensiu per a la jerarquia eclesiàstica i per a les institucions espanyoles, cosa que li valgué un procés judicial, l’…

Era la filla gran del comte de Peralada Francesc Jofre I de Rocabertí Entrà al convent de canongesses augustinianes de Sant Bartomeu de Bell-lloc Peralada el 1646, fins que fou empresonada pels francesos i reclosa a Hostalric 1651 Un cop alliberada es retirà a València 1652, on residí fins el 1657, que per voluntat del rei Felip IV anà a Barcelona per restaurar el convent de l’Ensenyança, de les monges de la Companyia de Maria , fundat a Barcelona el 1650, al qual donà nova vitalitat

Home d’empenta, repoblà alguns llocs dels dominis de la catedral, com els castells de Montmell 974, d’Albà 978 i de Ribes i Bell-lloc 990 Consagrà l’església d’Olèrdola 991 Després de la ràtzia d’Almansor 985, hagué de fer cara a les reconstruccions de monestirs i esglésies, juntament amb el comte Borrell i els escapats de la mort i de la deportació Es dedicà també a redimir captius de Còrdova Anà a Roma per a obtenir un privilegi papal Durant el seu pontificat es conreà la ciència entre els canonges de la seu el més erudit de tots fou l’ardiaca Sunifred Llobet , que…

Al seu inici, era una confraria de cavallers, ciutadans i clergues que tenien cura de l’hospital de Santa Eulàlia i recaptaven almoines per a rescatar captius els seus membres eren coneguts com a frares de Santa Eulàlia La seva organització s’assemblava a la dels ordes militars i fins a l’any 1317 els seus mestres generals foren cavallers laics Jaume I els concedí per escut les armes reials, que portaven sota la creu de Santa Eulàlia o de la catedral de Barcelona, i facilità llur expansió a les principals ciutats dels Països Catalans Girona 1222, Lleida 1225, Tàrrega 1227, Perpinyà 1228,…