Resultats de la cerca

Ordenat de sacerdot el 1900, els anys següents exercí com a professor de llatí i d’humanitats al mateix Seminari de Tortosa Poeta verdaguerià, publicà, entre altres obres, Composicions eucarístiques 1922 i 1926 Escriví drames, com Sang tortosina 1915 i El màrtir de l’Eucaristia 1926, la novella Or a les brases 1933 i l’assaig Els sants pares 1927 Traduí al català les obres de sant Cebrià Fou assassinat durant l’onada de violència anticlerical que precedí la Guerra Civil

Poeta verdaguerià, publicà, entre altres obres, Composicions eucarístiques 1922 Escriví drames, com Sang tortosina 1915 i El màrtir de l’Eucaristia 1926, la novella moral Or a les brases 1933 i l’assaig Els sants pares 1927 Traduí al català les obres de sant Cebrià

Dirigí La Veu d’Urgell de Mollerussa i Lo Pregoner 1921 de Bellpuig Urgell Publicà els drames El captaire 1921 i Regeneració 1932, la comèdia El desertor i el llibre de poemes Engrunes 1928 Usà el pseudònim Tomàs Roure

Germà de Ramon Saladrigues, és autor de diverses obres de tema religiós

Doctor en ambdós drets per Cervera, el 1759 ingressà al monestir premostratenc de Bellpuig de les Avellanes i arribà a ésser-ne prior i abat Deixeble predilecte de Jaume Caresmar, amb aquest i amb Josep Martí representen el nucli avellanenc del corrent arxivístic en la historiografia crítica catalana Recorregué molts arxius eclesiàstics catalans, aplegà una important collecció numismàtica i fou predicador reconegut Entre molts altres treballs de recerca històrica algun dels quals en català, la major part inèdits, compilà els nombrosos volums de Sacrae Antiquitatis Cathaloniae…

Ingressà al monestir premostratenc de Santa Maria de Bellpuig el 1755 i hi professà l’any següent En fou dues vegades abat, el 1795 i el 1801, i morí essent-ne prior Deixeble de Jaume Caresmar, juntament amb aquest i amb Jaume Pasqual, representants del corrent arxivístic en la historiografia crítica catalana, treballà per aplegar el major nombre de documentació possible per a la redacció d’una història eclesiàstica de Catalunya Deixà nombrosos treballs històrics inèdits la majoria dels quals s’han perdut Miquel i Vergés li atribueix un Diccionari de termes bàrbaros o antiquats…

Vida i obra Fill segon de Francesc de Borja i d’Aragó, duc de Gandia És autor del tractat Empresas morales Praga 1581, obra que inaugura un tipus de literatura emblemàtica de gran fortuna en la literatura castellana les empreses amb funció d’emblema El seu net Francesc de Borja en feu una reedició molt ampliada Brusselles 1680, aplegant les empreses que havia deixat inèdites el seu avi També n’ha pervingut un sonet liminar en castellà per a l’edició de les obres de Joan ↑ Ferrandis d’Herèdia 1562 Formà part de l’acadèmia presidida pel duc d’Alba a Madrid i mantingué una notable…

Fill del marquès de Bellpuig Antoni Dameto i Crespí de Valldaura Es doctorà a Roma en teologia Escriví poesia en italià, castellà i català un poema sobre les Germanies i un llibret d’òpera italiana

Fill del marquès de Bellpuig, Antoni Dameto i Crespí de Valldaura, es doctorà en teologia a Roma Escriví poesia en italià, castellà i català un poema sobre les Germanies i un llibret d’òpera italiana Traduí al català la butlla Ineffabilis Deus de Pius IX

Format en lletres humanístiques a Girona i doctorat en arts a València on fou deixeble de J ↑ Lorenzo Palmireno , fou prevere, rector de Sant Jaume de Canet de Rosselló 1573 i catedràtic d’arts a la Universitat de Perpinyà 1578 És autor del vocabulari català-llatí, Thesaurus puerilis València 1575 redacció definitiva Barcelona 1580, Perpinyà 1591, Barcelona 1600, amb diversos tiratges, important i variadíssim repertori lèxic per a l’ensenyament del llatí, destinat a catalans i valencians, on el lèxic és distribuït segons un ordre conceptual Fou traduït al castellà per Bernabé Soler Tesoro de…