Resultats de la cerca

És situada entre Alaska, les penínsules dels Txuktxi i Kamtxatka, l’arc de les Aleutianes i les illes Komandorskije La superfície és de 2 292 000 km 2 2 400 km d’est a oest 1 600 km de nord a sud La profunditat mitjana és de 1 558 m Les profunditats màximes són al sud-oest amb 4 773 m, mentre que el sector septentrional, cobert de glaç durant deu mesos l’any, és molt poc profund amb menys de 200 m La salinitat és molt variable, condicionada per les aportacions fluvials del Yukon i de l’Anadyr’, i també, en sentit contrari, pels processos de formació del glaç Les costes són pràcticament…

Un primer intent d’exploració fou efectuat al s XV, i en seguiren d’altres fins al s XVIII dirigits per Barentsz, Hudson i Bering El primer a reeixir-hi fou el suec NAENordenskiöld, que el 1875 arribà fins a la desembocadura del Ienissei i en 1878-79 féu el recorregut de tota la ruta i n'estudià tècnicament les peculiaritats

Neix al llac Tagish, al S del territori del Yukon Canadà, i en direcció SE-NW penetra a Alaska, on pren la direcció SE-SW, i desemboca al golf de Norton, a la mar de Bering Rep, per la dreta, el Teslin, el Big Salmon, el Pelly i el Stewart, provinents de les Muntanyes Rocalloses, el Porcupine i el Koyulik, i, per l’esquerra, el Takhini, el White i el Tanana El seu cabal és superior a 4000 m 3 /s

La geografia La part central de la regió àrtica és ocupada per l’oceà Àrtic, mar interior que només comunica àmpliament amb l’Atlàntic Allò que dona unitat a aquesta regió, delimitada per la isoterma de 10° corresponent al mes més càlid, és el clima caracteritzat per la continuïtat del fred Hom pot distingir una zona de clima polar oceànic a la regió on l’Àrtic s’obre a l’oceà Atlàntic, amb un règim de ciclons i de clima humit i fred, però no extrem, i on es registren algunes precipitacions i una zona de clima polar continental on les temperatures del mes més fred poden arribar a -30°C, i hi…

Segueix d’E a W l’estret de Davis, la badia de Baffin, el canal de Lancaster, l’estret de Barrow, el canal de Melville L’últim estret és el de Mac Clure, nom del qui explorà i obrí aquest pas el 1850 El primer que el travessà completament fou RAmundsen entre el 1903 i el 1906

És subsidiari de l’Atlàntic i es troba virtualment voltat per Noruega, Rússia, Alaska i el Canadà Comunica amb l’oceà Atlàntic per tots dos costats de Grenlàndia a través de la badia de Baffin, l’estret de Davis i la mar de Labrador per la part oest i per la mar de Grenlàndia i la mar de Noruega per la part est i amb el Pacífic a través de l’estret de Bering És una conca ellíptica i profunda, dividida en dues parts per una aresta dorsal de Lomonosov que va des de les illes de Nova Sibèria fins a l’illa d’Ellesmere És voltada per costes d’aigües poc profundes i mars marginals la…