Resultats de la cerca

Milità al partit republicà de Vicent Blasco i Ibáñez i era membre de la diputació de València en ésser implantada la Dictadura 1923 Fou diputat per València a les corts del 1931 i del 1933

A Madrid, començà la seva carrera periodística com a crític d’art de La Época Ingressà al partit republicà després del 1898 i fundà la revista Vida Nueva Amic de Blasco i Ibáñez des del 1893, es traslladà a València cap al 1898 i collaborà amb ell en les tasques polítiques i en la redacció d' El Pueblo Aviat fou popular per les seves campanyes apassionades i per la seva intervenció demagògica als mítings republicans El 1903 rompé amb Blasco i encapçalà un altre partit sorianisme fundà i dirigí El Radical Diputat per València 1901-09, fou elegit per Madrid 1911…

Pretenia fomentar els ideals de democràcia i aconseguir millores socials Directius Teófilo Borses Álvarez president i Juan Blasco de Viló secretari Afirmà tenir seixanta socis Al febrer de 1931 s’integrà en el Partit Republicà Radical Socialista “Regió Catalana”

És autor dels notables teginats de la Sala Daurada 1534-35 i de la Sala de Corts 1540, al palau de la Generalitat de València En aquesta segona obra fou ajudat pel seu fill Pere Martí Llinares i Blasco actiu del 1543 al 1563

Format a Llotja amb José Ruiz Blasco i Antoni Caba Fou pensionat per l’Acadèmia de Sant Jordi el 1908 Participà en nombroses exposicions collectives, i en feu diverses d’individuals a Barcelona Conreà el nu i el retrat, dins un academicisme d’una sòbria perfecció

S'inicià a El Pueblo , on fou redactor en cap fins que, enfrontat a Blasco i Ibáñez, passà a El Mercantil Valenciano , que dirigí i on emprengué campanyes contra la gestió dels blasquistes a l’ajuntament de València Escriví opuscles sobre les guerres civils espanyoles i un Estudio sobre las Cruzadas

Pertanyia a una família de vinaters acomodats, establerta a València Milità inicialment en el grup de Fusión Republicana, i després seguí Blasco i Ibáñez, quan aquest fundà el seu partit Fou diputat a corts blasquista pels districtes de Sueca i de València Ocupà també la presidència de l’Ateneu Mercantil de València

Es formà a Sevilla i a Barcelona, on fou deixeble d’Antoni Caba a la Llotja Decorà part de la finca de Vicent Blasco i Ibáñez a la Malva-rosa Fou pensionat a Llotja 1905-06, a Itàlia, França i Bèlgica Establert a París, hi exposà i hi assolí un cert renom

Estudià dibuix a Tortosa i pintura a la Llotja de Barcelona, on el 1895 conegué Picasso, de qui seria amic tota la vida i el qual dugué, el 1898, a Horta Anà a París, a Madrid i a l’Argentina com a pintor Fou auxiliar de José Ruiz Blasco, pare de Picasso, a Llotja Fou un artista acadèmic, independent

Fundà i dirigí La novela semanal , i obtingué un gran èxit com a autor de novelles entre fulletonesques i pornogràfiques La virgen desnuda 1910, De pecado en pecado 1918, La sin ventura 1921 Defensà la dictadura de Primo de Rivera, contra Blasco i Ibáñez El jefe político , 1923 El novelista que vendió a su patria, 1924