Resultats de la cerca
Es mostren 174 resultats
Borriana
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de la comarca de la Plana Baixa, situat en un petit sector de la plana costanera quaternària que s’estén paral·lela al litoral mediterrani, al llarg de 10 km, des de la desembocadura del Millars fins al camí de la Ratlla.
La costa és baixa, rectilínia i sorrenca hi desemboquen el riu Millars, límit septentrional del terme, i el riu Sec de Betxí, que travessa el nucli urbà la zona costanera meridional rep els noms de Serratella, Serradal i Serrulla L’agricultura és un recurs econòmic important el 1991 s’hi dedicava el 13% de la població activa i ocupava quasi la totalitat de la superfície S'obtenen excellents produccions gràcies a la fertilitat dels sòls, formats per dipòsits alluvials que assoleixen els 25 m de potència, i a la possibilitat de regatges amb aigües del Millars mitjançant una complexa xarxa de…
pacte de Borriana
Història
Pacte d’ajuda mútua (1094) establert entre el Cid i Pere I d’Aragó i Navarra, poc temps després de la caiguda de València a mans del primer, com a defensa contra els almoràvits, que posteriorment foren vençuts a la batalla de Bairés (1097).
el Grau de Borriana
Barri
Barri marítim de la ciutat de Borriana (Plana Baixa).
Té l’origen en el primitiu i migrat grau de pescadors, però el desenvolupament contemporani és degut a la importància exportadora del port de Borriana El treball als magatzems de taronges i les feines portuàries són activitats més importants que no pas la pesca tradicional o les activitats turístiques, d’introducció recent i de desenvolupament més aviat local
el Port de Borriana
Nucli
Nucli que, juntament amb el de Grau de Borriana, forma els Poblats Marítims, al municipi de Borriana (Plana Baixa), al SE de la ciutat.
Ràtzies turco-barberesques a Dénia, Xilxes, Alacant, Borriana, Orpesa i Parcent
Es produeixen ràtzies turco-barberesques a Dénia, Xilxes, Alacant, Borriana, Orpesa i Parcent
Rafael Martí de Viciana
Historiografia catalana
Historiador, cronista i notari.
Vida i obra Net de l’humanista Martí de Viciana el Vell , membre de la noblesa, a qui s’atribueix la traducció de textos clàssics d’Aretino i de Sèneca, exercí el càrrec de pontantveus de general de la governació de la Plana Segons alguns historiadors, Rafael Martí de Viciana fou titulat doctor en ambdós drets, circumstància que no apareix documentada en els llibres d’actes de l’Estudi General de València Probablement realitzà algun curs de lleis abans de l’esclat de la Germania tanmateix, durant l’època foral la graduació en dret no era obligatòria per a exercir la professió de notari Residí…
Manuel Peris i Fuentes
Literatura catalana
Escriptor.
Llicenciat en dret, collaborà a El Universo , de Madrid A Borriana fou alcalde i contribuí en l’organització del Sindicat de Regs i de la Policia Rural Amb Estanislau Alberola publicà un Refraner valencià 1928, prou ric Fou autor de nombrosos poemes en català, apareguts a revistes valencianes
Manuel Peris i Fuentes
Literatura catalana
Poeta i autor teatral.
Llicenciat en dret, collaborà a “El Universo”, de Madrid Fou alcalde de Borriana Amb Estanislau ↑ Alberola , publicà un abundós Refraner valencià 1928 És autor de nombrosos poemes, apareguts en revistes valencianes i recopilats sota el títol Poesies 1928 Fou mestre en gai saber de Lo Rat Penat Publicà dues obres teatrals A la terra 1925 i Parigual 1927
Enric Monsonís i Domingo
Política
Polític.
Dedicat al negoci familiar d’exportació de taronges, de jove s’establí a Alemanya i entrà en contacte amb els liberals de l' FDP , partit en què milità L’any 1972 fou també president de la Cambra de Comerç de Frankfurt El 1977 retornà a l’Estat espanyol i en les primeres eleccions al Congrés fou elegit diputat per Castelló per la Unión de Centro Democrático , partit al qual havia ingressat a través de la militància en la Federació de Partits Demòcrates Liberals, liderada per Joaquín Garrigues Walker Conseller d’Agricultura del consell preautonòmic valencià abril de 1978 - juny de 1979 i més…
Assumpta González i Cubertorer
Literatura
Teatre
Autora teatral i poetessa.
Fundà l’Escola d’Art Dramàtic de l’Orfeó de Sants i, des del 1958, dirigí la del Centre Catòlic de Sants Publicà i estrenà les obres De més verdes en maduren 1970, Arribaré a les set mort 1972, El crit del cel 1973, Adrià un torero català 1973, El passadís de la mort 1978, Tots en tenim una 1983, Nina i els altres 1986, El venedor de coca 1989, Enigma d’una mort 1991, En Narcís s’ha tornat boig 1996, etc Com a poetessa conreà una poesia intimista Engrunes del cor 1973 i Records que parlen 1984 El seu germà, Josep M González Borriana 1908 — Barcelona 1979 fou també autor teatral…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina