Resultats de la cerca

La capital és Rio Branco De clima tropical, la seva principal riquesa són el cautxú i la mineria petroli, carbó, or El travessen els rius Purus i Juruà amb llurs afluents, els quals són, junt amb l’aviació, els principals sistemes de comunicació De població majoritàriament brasilera, el 1867 fou cedit pel Brasil a Bolívia i el 1899 es proclamà república independent Després d’ésser sufocada la revolta independentista 1901, entrà a formar part del Brasil el 1903, mitjançant una indemnització a Bolívia

La capital és Macapá Situat a la regió del Nord, entre la Guaiana Francesa i l’estuari de l’Amazones, és accidentat al NW per la serra de Tumucumaque, prolongació oriental del massís de les Guaianes la resta és una gran planícia, amb una elevació central, la serra do Navío, en la qual el 1946 foren descoberts importants jaciments de manganès La costa, estesa entre el riu Oiapoque fronterer amb la Guaiana Francesa i el canal do Norte a l’estuari de l’Amazones, és molt pantanosa el Jari, afluent de l’Amazones, fronterer amb l’estat de Pará, és l’altra…

La capital és Recife Limita al nord amb els estats de Paraíba i Ceará, a l’est amb l’oceà Atlàntic, al sud amb l’estat de Bahia i a l’oest amb aquest últim i el de Piauí Forma part, a l’oest, de l’escut paleozoic brasiler El sistema orogràfic consisteix en ramificacions de la serralada que forma el vessant septentrional de la conca del riu San Francisco, el més important El territori comprèn una faixa costanera de 200 km de llarg Matta, un altiplà interior Sertão i entre ambdues àrees una zona intermèdia de terrasses i costes Caatinga En les regions no costaneres el relleu ha format les…

Centre d’una regió agrícola cafè, vi, fruita, cotó, blat, blat de moro, canya de sucre, cítrics i un important nucli industrial elaboració del cafè i del sucre, tèxtil, adobs, maquinària agrícola, foneries Centre d’ensenyament superior Pontificia Universidade Católica de Campinas, fundada el 1941, i Universidade Estadual de Campinas, fundada el 1962 La ciutat, creada el 1773 amb el nom de Princesa do Oeste, esdevingué a mitjan s XIX un dels principals centres productors de cafè del Brasil

La capital és Belém És el segon en extensió i un dels menys poblats 4,3 h/km 2 est 1995 Limita al N amb la Guaiana, a l’E amb l’oceà Atlàntic, l’estat de Maranhão i el de Goiás, al S amb els de Tocantins i de Mato Grosso, i a l’W amb el d’Amazones Ocupa part dels escuts paleozoics de la Guaiana i del Brasil i, al centre de l’estat, la gran conca sedimentària amazònica, amb el gran riu i nombrosos afluents i canals a dreta i esquerra, illes fluvials nombroses, sobretot a l’estuari Clima temperat a les terres altes i humit i calent a les terres baixes La temperatura oscilla entre…

La geografia Situada al S de la badia de Guanabara, s’estén entre petites planes alluvials i relleus granítics, que estan situats parallelament a la costa, dels quals sobresurten dics de materials més durs i verticals, que tanquen la badia Pedra Gavea, Corcovado, Pão de Açúcar, etc Als peus d’aquests “pans”, de formes arrodonides, a causa de la descomposició química del granit, hi ha una gran acumulació de sediments, que són els que formen les cèlebres platges de Copacabana, Flamengo i Botafogo, que, juntament amb el carnaval han convertit Rio en el centre turístic més important del país És…

Fundada el 1942, és el centre siderúrgic més important del Brasil, el qual empra el ferro procedent de Minas Gerais i l’hulla de Santa Catarina i dels EUA

Centre de la principal regió productora de canya de sucre de l’estat, també s’hi conrea cotó, arròs, cafè i altres productes Té refineria de sucre, indústria alimentària, destilleries i fabricació de maquinària Hi ha una de les principals escoles agronòmiques del Brasil

Neix a l’E de Colòmbia, a la frontera amb Veneçuela, penetra al Brasil i pren la direcció N-S travessa les planes amazòniques i s’uneix a l’Amazones poc després de Manaus El seu afluent més important és el Branco per l’esquerra És navegable fins als ràpids de Massurabi per mitjà del canal de Casiquire comunica amb l’ Orinoco

Neix a l’E de la Cordillera Oriental per la unió de l’Umilla i l’Itilla Durant 100 km serveix de frontera entre Colòmbia i el Brasil Bé que el seu cabal és considerable, és poc aprofitat Desguassa al Negro al S de Tapira