Resultats de la cerca

El terme és drenat per l’Ebre, pel canal de Tauste i pel canal Imperial d’Aragó Agricultura, ramaderia i indústries derivades

Vinculat intellectualment a la generació del 27, demostrà un gran interès pel cinema Installat a París 1925, fou ajudant del director francès Jean Epstein 1926-28 i realitzà el primer film Un chien andalou, 1928 en collaboració amb Salvador Dalí i adscrit al surrealisme El film següent, L’âge d’or 1930, en el qual intervingué també Dalí, provocà un gran escàndol Després realitzà el vigorós documental Las Hurdes 1932 Durant la Guerra Civil Espanyola supervisà films de propaganda política republicana Durant l’exili als EUA 1939-46 fou artísticament poc productiu fou redescobert amb el film…

Luis Buñuel dirigeix Tierra sin pan

Luis Buñuel estrena el film Viridiana, prohibit a Espanya

El cineasta aragonès Luís Buñuel estrena la seva pellicula Le Chien andalou

Amb el seu pare Enric Fernández i Gual s’exilià primer a França i després a Mèxic, on acabà la carrera d’arquitectura Practicà la pintura i estudià direcció cinematogràfica amb Luis Buñuel Escriví i adaptà l’argument El narrador , que Arturo Ripstein dirigí amb el títol La hora de los niños 1969 Amb el director espanyol també refugiat Luis Alcoriza coescriví el guió de La puerta 1969, que juntament amb el migmetratge La mujer del carnicero 1968, Ismael Rodríguez i Chano Urueta, constitueix un llarg Amb el realitzador José Bolaños adaptà Arde baby, arde o Lucky Johnny Born in…

Vida Fou un dels pintors més importants del segle XX i, més concretament, del surrealisme A més, fou un dels pocs artistes de les primeres avantguardes del segle XX, al costat de Marcel Duchamp o de Fernand Léger, que s’interessà pel cinema i els nous mitjans audiovisuals Entre el 1927 i el 1929 el cinema prengué una rellevància cabdal en la seva incipient teoria artística, en la qual l’objectivitat de l’aparell cinematogràfic era entesa com una nova mirada envers la realitat, que permetia instaurar unes noves concepcions antiartístiques Aquestes idees les expressà en articles com ara La…

Fou deixeble de Vázquez Díaz i mitjançant “La Barraca” es relacionà amb García Lorca, Alberti, Buñuel, etc Del surrealisme inicial evolucionà vers un formalisme de clara filiació picassiana Posteriorment assolí l’abstracció D’aquesta etapa, són molt característiques les combinacions de cercles

Treballà d’ajudant de direcció de L Buñuel i J Dassin, entre d’altres Dirigí Le gigolo 1960, L’homme de Marrakech 1965, La piscine 1968, Borsalino 1970, Un homme est mort 1972, Flic Story 1975, Trois hommes à abattre 1980, etc