Resultats de la cerca
Es mostren 58 resultats
Theodor von Neuhof
Història
Aristòcrata aventurer alemany.
Aconseguí d’encapçalar la rebellió corsa contra la sobirania de Florència i es féu proclamar rei de Còrsega amb el nom de Teodor I abril del 1736 Obligat a renunciar a la corona 1738, es refugià a Londres
Vincentello d’Istria
Història
Cavaller cors.
Partidari de la corona catalanoaragonesa durant el període de protecció francesa sobre Còrsega, rebé ajut del futur rei de Nàpols Alfons el Magnànim i intentà la resistència a l’illa fins el 1434, que fou empresonat i decapitat
Giovan Pietro Gaffori
Història
Patriota cors.
Metge de professió, es distingí entre els rebels al domini de Gènova, de la qual depenia Còrsega des del 1559 Collaborà estretament amb Teodor de Neuhof, nomenat rei dels corsos Després d’haver intentat en va un arranjament amb els genovesos, dirigí la lluita contra ells i obtingué, el 1753, el poder absolut per a la nació corsa Fou assassinat, amb la complicitat dels genovesos
Jaume de Besora
Història
Cavaller i conseller reial.
L’any 1451 fou nomenat lloctinent general de Còrsega per Alfons el Magnànim, durant un intent de conquesta de l’illa La seva mort dificultà la penetració catalana fou reemplaçat per Antoni Olzina
Carlo Andrea Pozzo di Borgo
Història
Política
Polític cors i diplomàtic al servei de Rússia.
Estudià a Pisa Diputat i procurador general síndic a Còrsega 1792, no trigà a oposar-se a França i, durant el protectorat anglès, fou president del consell d’estat 1794-96 Envaïda l’illa pels francesos, fugí a Londres, on serví els aliats contra França Al servei dels tsars Alexandre I i Nicolau I 1804-07 i 1813-39, en fou conseller privat i ambaixador a París 1815-34 i a Londres 1835-39
Josep Bonaparte
© Fototeca.cat
Història
Rei intrús (Josep I) de Nàpols (1806-08) i d’Espanya (1808-13), germà de Napoleó, conegut popularment pel nom de Pepe Botella.
Originàriament destinat a l’advocacia, passà a ésser oficial, i durant la república fou diputat de Còrsega al consell dels Cinc-cents i ambaixador a Roma 1797 Contribuí a preparar el cop d’estat del 18 de brumari Nomenat príncep imperial en constituir-se l’imperi napoleònic, Napoleó li oferí la corona de Nàpols, on combaté el feudalisme encara imperant Més tard, li oferí la d’Espanya tot seguit, però, n'hagué de fugir, l’endemà mateix de la batalla de Bailèn Napoleó l’hi tornà a posar, bé que sota les seves ordres Mancat d’acceptació popular i incapaç de fer cara a la difícil…
Arrigo Della Rocca
Història
Noble cors de la Cinarca, cap de la facció favorable a la corona catalanoaragonesa, heretada del seu pare Guglielmo Della Rocca (mort el 1358).
El 1372 amb tropes catalanes ocupà Còrsega, tret de Bonifaci i de Calvi, places fortes genoveses, i la comarca del Cap Cors, i es proclamà comte de Còrsega En 1378-80 derrotà els governadors de la Maona, addictes a Gènova Les hostilitats amb els genovesos es renovaren el 1391 Arrigo els derrotà en qualitat de lloctinent de Joan I el 1393, però per manca de reforços els genovesos recuperaren el control de l’illa el 1398 Morí, segons sembla, emmetzinat El seu fill natural Francesco no seguí la seva política i se sotmeté a Gènova El partit català a Còrsega fou capitanejat llavors pel seu nebot…
Lucien Bonaparte
Història
Tercer fill de Carlo Maria Buonaparte.
President del consell dels Cinc-Cents 1789, preparà amb Josep Bonaparte el cop d’estat del 18 brumari i participà en l’elaboració de la constitució de l’any VIII Després d’haver ocupat el ministeri de l’interior, en fou allunyat amb una ambaixada a Madrid 1800-01, durant la qual dirigí entre bastidors la “guerra de les taronges” Havent topat amb l’emperador, s’establí a Roma 1804 Obtingué del papa el principat de Canino Fou autor d’unes Mémoires , de poesies i d’estudis arqueològics
Pasquale Paoli
Història
Patriota cors.
Assassinat Gaffori 1753, el 1755 esdevingué general en cap i deturà l’atac genovès a l’illa Quan aquesta passà als francesos —tractat de Versalles, 1768—, els féu la guerra, però fou vençut a Pontenuovo 1769 i fugí a la Gran Bretanya El 1790 la França revolucionària el féu governador de Bàstia intentà 1793 de recuperar la independència corsa, però fracassà i s’exilià de nou a la Gran Bretanya 1795
Felice Pasquale Bacciochi
Història
Militar
Militar cors casat amb Elisa Bonaparte, germana de Napoleó, que el nomenà senador (1804) i general.
Seguí la fortuna de la seva muller com a príncep consort de Lucca i Piombino 1805 i, més tard, gran duc consort de Toscana, bé que sempre a segon terme, sense intervenir en el govern A la caiguda de Napoleó acompanyà Elisa a Bohèmia i a Trieste morta ella 1820, tornà a Itàlia
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina