Resultats de la cerca
Es mostren 39 resultats
música de Còrsega
Música
Música desenvolupada a Còrsega, illa de la mar Mediterrània annexada a França des del 1768.
Música culta Vegeu França Música popular El clergat i l’orde franciscà, aquest darrer installat a l’illa el 1236, foren el vehicle principal d’aprenentatge musical i el nexe d’unió amb el continent fins al final del segle XVIII A través d’aquests arribaren a Còrsega la polifonia medieval i del Renaixement Al mateix temps, però, l’aïllament afavorí una simbiosi entre cant religiós i cant profà molt característica de Còrsega anomenada paghjella Ja al segle XVII l’orgue s’introduí en esglésies i convents i fou assimilat dins d’aquests cants polifònics La revolta contra la dominació genovesa…
molsa de Còrsega
Farmàcia
Mescla d’algues recollides i dessecades a les platges de Còrsega, Sardenya i Sicília.
Conté una resina i una gelatina vegetal En forma de decuit fou emprada com a vermífug contra ascàrides i oxiürs Actualment ha caigut en desús a causa de l’existència de vermífugs sintètics de més fàcil aplicació
cors | corsa
rapa mosquera
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les aràcies, de 30 a 60 cm d’alt, amb un gros tubercle arrodonit, amb fulles pedatisectes i embeinadores, i amb flors disposades en un espàdix d’eix purpuri negrós i guarnit de llargs filaments, i d’espata violada i vellosa per dins.
Es fa en màquies i en terrenys pedregosos, a les Illes Balears, a Còrsega i a Sardenya
tem bord
Botànica
Mata de la família de les labiades, de 5 a 20 cm d’alt, pubèrula, amb branques filiformes pèndules, amb fulles ovades o triangulars, i amb verticil·lastres de 2 a 4 flors blanques.
És una planta endèmica de les Balears, de Còrsega i de Sardenya, que hi creix a les roques calcàries
estornell negre
Estornell negre
© Luis Egido
Ornitologia
Estornell de la família dels estúrnids, de plomatge completament negre durant tot l’any.
Sedentari, habita a la península Ibèrica, a l’Àfrica nord-occidental, a Còrsega, a Sardenya i a Sicília és ocell de pas als Països Catalans
trist
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels sílvids, de 10 cm, que és de color ocraci vermellós amb les parts inferiors pàl·lides i les superiors llistades de bru fosc.
Habita a les jonqueres dels aiguamolls litorals d’Occitània, a Itàlia, Còrsega, Sardenya, Sicília, Grècia, l’Àsia Menor, Xipre, Egipte, el nord-oest d’Àfrica, el sud i l’est de la península Ibèrica i les Balears És comú als Països Catalans
endecha
Música
Cançó trista, de lament o d’índole fúnebre.
De procedència espanyola, era entonada per les endecheras , dones amb especial habilitat per a cantar, improvisant o no, lamentacions Cants de lament semblants a l' endecha són presents en moltes cultures el voceri de Còrsega o el caoine irlandès en són dos exemples
tallareta cuallarga
Tallareta cuallarga
Carles Pastor iNaturalist (cc-by-nc-4.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels sílvids, de 13 cm (6 dels quals corresponen a la cua), que és de color bru, grisenc a les parts superiors i vermellós a les inferiors.
Habita entre garrigues al centre i al S d’Itàlia, al S i l’W de França, al S d’Anglaterra, tota la península Ibèrica, Còrsega, Sardenya i Sicília És comú als Països Catalans, llevat de les Illes, on és ocasional a l’hivern
gamarús
Gamarús
© Fototeca.cat
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels estrigiformes de la família dels estrígids, d’uns 40 cm, de discs facials complets, sense ‘‘orelles’’ i amb tarsos blancs tacats de bru, dits emplomallats a la base, bec d’un groc verdós i ulls negres.
Presenta el plomatge de diversos tons de bru, amb dominant que varia del burell al roig viu, segons els individus, i les parts inferiors són llistades Nia a l’hivern, preferentment en forats dels arbres És sedentari a tot Europa, llevat de Còrsega, de Sardenya, de les Illes Balears i de la meitat nord d’Escandinàvia