Resultats de la cerca
Es mostren 241 resultats
Cabestany
Cabestany
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Rosselló, a la plana vitícola de l’est de Perpinyà, entre els cursos de la Tet i del Rard, en una antiga zona pantanosa.
A part petites zones de regadiu, on són conreats arbres fruiters i hortalisses, la vinya pren un caràcter de monocultura produeix vi de qualitat superior dins la zona anomenada Rosselló dels Aspres, i un vi dolç natural dins la zona dels Costers de l’Alt Rosselló en la qual ocupa un dels primers llocs, amb una producció de 12 154 hl 1961 La cooperativa vinícola fou creada el 1947, i té un celler de 13000 hl de cabuda La població, que s’havia triplicat entre el 1836 i el 1911 1 553 h, restà reduïda a 949 h el 1946, però a partir d’aleshores tornà a augmentar, a causa de la proximitat de la…
Cabestany

Façana principal de l'església de Sant Salvador de Cabestany
© Patrimonifunerari.cat
Poble
Poble del municipi de Montoliu de Segarra (Segarra), als altiplans que separen les valls dels rius Cercavins i Corb.
El lloc és esmentat ja al segle X L’antic castell de Cabestany fou adquirit, amb el poble, pels hospitalers el 1273, i n'obtingueren el mer i mixt imperi el 1381 Al segle XIX formà municipi l’església de Sant Salvador depenia de la parròquia de la Guàrdia Lada
Cabestany
Despoblat
Despoblat del municipi de Benavarri (Baixa Ribagorça), prop d’Estanya, a l’antic terme de Pilzà.
Depenia eclesiàsticament de l’abat d’Àger
Cabestany
Història
Antiga quadra del municipi de Tàrrega (Urgell), que al sXIX formà part del municipi de Riudovelles.
Cabestany
Llogaret
Llogaret del municipi de Baix Pallars (del de Montcortès de Pallars fins el 1969), al Pallars Sobirà (al pla de Corts), a l’oest de l’estany de Montcortès (1100 m alt.).
L’antiga església parroquial Sant Romà depèn de la de Montcortès
Mestre de Cabestany
Mestre de Cabestany Timpà de Cabestany, de marbre, amb escenes de la vida de la Mare de Déu (s XII)
© Fototeca.cat
Escultura
Escultor de personalitat desconeguda.
Les seves característiques convergeixen en una llarga sèrie d’obres, la més destacada de les quals és el timpà de l’església de Cabestany , al Rosselló Inspirat en l’escultura dels sarcòfags romans, tendeix a emplenar tots els buits amb profusió de figures i comparses d’animals decoratius El seu cisell és típic pel plegat de les vestidures, per la forma de les mans i, sobretot, per l’expressió de les testes, tallades en tríedre, d’on emergeixen els glòbuls dels ulls, marcats amb dos cops de trepà sota l’arc de les celles, entre un front reduït i un mentó massa curt en relació amb…
Guillem de Cabestany
Música
Trobador català, la fama del qual es deu a la seva Vida, que donà origen a la Llegenda del cor menjat, i a la cançó de tema amorós Lo dous cossire, copiada en més de vint cançoners.
Conta la Vida de Cabestany que estigué enamorat de Saurimonda, la muller de Ramon de Castell-Rosselló gelós, el marit feu matar Guillem i donà el seu cor com a menja a Saurimonda, la qual, en saber-ho, se suïcidà S’han conservat nou cançons seves, totes sense música
Guillem de Cabestany
Literatura
Trobador català en llengua provençal.
Les biografies provençals li aplicaren la llegenda segons la qual estigué enamorat de Saurimonda, muller de Ramon de Castell-Rosselló el marit, gelós, el matà i donà el seu cor com a menja a la dama, la qual, en saber-ho, se suïcidà La llegenda, que el convertí en prototip del màrtir d’amor , era d’origen oriental, s’havia estès per Europa al s XII i fou aplicada també a d’altres poetes L’atribució a Guillem de Cabestany fou recollida per Boccaccio al Decamerone i per Stendhal a De l’amour 1822 Les dades biogràfiques reals, poques i indestriables de les d’un altre personatge del…
Guillem de Cabestany
Literatura catalana
Trobador català.
Vida i obra Es tenen poques dades sobre la seva vida, però les biografies provençals li aplicaren la llegenda segons la qual estigué enamorat de Saurimonda, muller de Ramon de Castell-Rosselló el marit, gelós, el matà i donà el seu cor com a menja a la dama, la qual, en saber-ho, se suïcidà La llegenda, que el convertí en prototip del màrtir d’amor , d’origen oriental, s’estengué per Europa al s XII i fou aplicada també a altres poetes L’atribució a Guillem de Cabestany fou recordada per Petrarca als Triomfi , recollida per Boccaccio al Decameró i per Stendhal a De l’amour 1822…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina