Resultats de la cerca

S’inicià al Club Patí el Pla de Santa Maria, passà pel Club Natació Reus Ploms i el Club Hoquei Vila-seca, i entrà en l’equip júnior del Futbol Club Barcelona 2001-03, amb el primer equip del qual debutà el 2002 a l’OK Lliga, que aquella temporada guanyà l’equip blaugrana Després jugà al Vila-seca 2003-04, a l’Alcoi 2004-06 i al Vigo Stick 2006-07, sempre a la màxima categoria El 2007 marxà al CP Areces, a primera divisió, i l’any següent al Club Patí Calafell, amb el qual la temporada 2009-10 guanyà la Copa del Príncep i pujà a l’OK Lliga Fou campió d’Europa júnior 2002 amb la…

S’inicià als Maristes de Sants, passà al Futbol Club Barcelona a 17 anys Amb el Barça debutà a la màxima categoria i hi jugà fins als 20 anys Després jugà al Club Patí Vic 1956-57, l’Arrahona de Sabadell 1957-60, amb el qual guanyà un Campionat d’Espanya 1959, el Reial Club Deportiu Espanyol 1960-62, amb el qual guanyà un Campionat de Catalunya 1961 i dos d’Espanya 1961, 1962, el Mercantil d’Igualada 1962-63, el Club Patí Calafell 1963-65, el Cerdanyola Club d’Hoquei 1965-67, l’Arenys de Munt 1967-69 i el Mataró 1969-71 Disputà 53 partits amb la selecció espanyola, i guanyà una…

Començà al Club Patí Mollet, anà al Santa Perpètua i el 1992 arribà al Futbol Club Barcelona, on passà pels equips infantil, juvenil i júnior Fou campió d’Europa juvenil 1995 i júnior 1998 amb la selecció espanyola Jugà al Club Patí Vila-seca 1998-99, a la primera divisió, abans de debutar en la màxima categoria amb el Club Patí Vic 1999-2008, amb el qual conquerí la Copa de la CERS 2001 i un subcampionat de Lliga i tres de la Copa del Rei A continuació fou jugador del CP Tenerife 2008-09, el GEiEG 2009-10, el Club Hoquei Sant Feliu 2010-11, el Club Patí Calafell 2011-12 i el FC…

Fill de Cristòfol Manald i Maria Calafell, fou violinista de la capella reial de Madrid des del 1737 fins al seu òbit Entrà a la dita capella substituint Mateo Bayer Tocà, també, a Aranjuez en l' "ópera que han tenido los Sres Infantes tocando con los violines de la Real Capilla" És probable que rebés classes de violí de l’italià Jaime Facco, primer violí de la capella reial El 1757 publicà a Madrid la seva obra de sonates dedicades al duc d’Osuna Obra harmónica en seis sonatas de cámara de violín y bajo solo, dedicadas a l’Excmo Sr D Pedro Téllez Girón, duque de Osuna Les sonates,…

Creada a Mèxic, el novembre de 1954, per Francesc Farreras i Duran, Pere Ferrer i Batlle i Salvador Armendares i Torrent Mitjançant el seu suport econòmic pogué organitzar-se la Secretaria de la Presidència de la Generalitat i els seus serveis d’informació i enllaç Amb una remarcable eficàcia, un decret del president Josep Tarradellas, del 28 de maig de 1960, li atorgà rang oficial i en nomenà president l’exconseller Antoni M Sbert, tresorer Pere Ferrer i Batlle i secretari Joan Potau N'eren vocals Lluís Nicolau d’Olwer, Pere Bosch i Gimpera, Ramon Frontera i Bosch, Manuel Alcàntara i Gusart…

Jugà a l’Sferic de Terrassa, club on començà d’entrenador el 1965 Després d’anar al Mollet i al Ripollet, la temporada 1976-77 tornà al club de Terrassa, amb el qual debutà com a tècnic a la divisió d’honor Posteriorment entrenà el Sentmenat 1982-83, el Tordera 1983-86, 1990-91, l’Igualada 1986-90 i el Vilafranca 1991-93, sempre a la màxima categoria Amb el Sentmenat fou subcampió d’Europa 1983, amb el Tordera guanyà la Copa de la CERS 1986 i amb l’Igualada, fou campió de Lliga i subcampió de la Copa del Rei 1989 La temporada 1993-94 la començà al Cambrils, a primera divisió, i l’acabà al…

Es formà a Piera, on anà a viure als dos anys A divuit anys debutà a la màxima categoria amb el Club Esportiu Laietà Després jugà, gairebé sempre a la divisió d’honor, amb l’Igualada Hoquei Club, el Club Tennis Barcino, el Reial Club Deportiu Espanyol, el Club Hoquei Caldes –al qual també entrenà i amb el qual es proclamà campió de primera divisió–, el Club Patí Calafell, l’Sfèric de Terrassa en dues etapes, el Cerdanyola Club d’Hoquei i el Club Hoquei Santa Perpètua Ja retirat, presidí el comitè d’hoquei de la Federació Espanyola de Patinatge al començament dels anys vuitanta i…

Dins l’actual terme de Bellvei, dalt d’un turó, hi ha les restes del mas de la Muga, el qual fou convertit al principi d’aquest segle en un castell fantasiós, avui en estat deplorable, encara que conserva alguns vestigis, molt pocs, que recorden una construcció antiga, potser una torre, aixecada durant el segle XI S’esmenta per primer cop el lloc de la Muga el 1037, en la concòrdia entre l’abat de Sant Cugat del Vallès í Bernat Otger, senyor de Castellet Pocs anys més tard, el 1044, l’abat de Sant Cugat i Bernat Otger acordaren convinença en virtut de la qual el monestir donà en feu a dit…

El nom deriva del jaciment de la Bauma de las Fadas, prop de la localitat de Chastèlperron Châtelperron, al Perigord, on hi ha la zona més densa de la indústria lítica que l’identifica Conserva tradicions del Paleolític mitjà, però amb instruments nous sobre fulles de sílex puntes, burins, gratadors, perforadors, etc L’antiguitat s’estima entre uns 42000 a uns 32000 anys Identificada per Henri Breuil el 1906, fou inicialment inclosa en l’ Aurinyacià , però la freqüent associació d’aquest utillatge a restes fòssils neandertals  ha fet que sigui considerada a part per la majoria d’especialistes…

Piula grossa Anthus novaeseelandiae Espècie que cria a l’Àsia central i oriental i que arriba a Europa com a migrador escàs Malgrat ser poc freqüent a la península Ibèrica, per algunes citacions recents sembla que no ho és tant, encara que cal anar molt alerta amb les possibles observacions de la piula grossa, perquè s’assembla molt al jove del trobat Anthus campestris , amb el qual es pot confondre fàcilment Les escasses citacions comprovades i/o publicades són a Segur de Calafell Baix Penedès, un individu capturat el 171261 a les rodalies de Manresa, una altra captura feta…