Resultats de la cerca
Es mostren 367 resultats
Cambrils

Façana de ponent de l’església de Sant Martí de Cambrils
© Fototeca.cat
Poble
Poble i agrupament més important del municipi d’Odèn (Solsonès), al SW de la tossa de Cambrils (1.813 m), a l’extrem oriental de la serra d’Odèn, que el coll de Cambrils (1.260 m) uneix a la serra de Turp.
Sota el coll, prop de la caseria de Llinars, a la font Salada, neix la ribera Salada, que deixa a la dreta l’església parroquial de Sant Martí consagrada el 1051, passa pel molí de Cambrils on hi ha un salt d’aigua i pel molí de la Sal o salí de Cambrils , on preparaven la sal recollida per evaporació al llarg del riu La sal de Cambrils ha estat molt utilitzada per al bestiar El lloc ja és esmentat el 839 la senyoria pertangué als vescomtes de Cardona
Cambrils
Vista aèria de Cambrils
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Camp.
Situació i presentació És situat a la plana del Camp de Tarragona, tocant a mar El terme consta de dos sectors l’occidental o antic terme de Cambrils i l’oriental, o antic terme de Vilafortuny, separats gairebé pel terme municipal de Vinyols i els Arcs El sector occidental és comprès entre la riera de Riudecanyes, que el separa per l’W del municipi de Mont-roig del Camp, i la riera d’Alforja, que segueix de prop el límit amb el terme de Vinyols i els Arcs La riera de Riudoms forma el límit nord-oest del sector oriental amb Vinyols, límit que es completa al N amb Riudoms i a l’E…
el Port de Cambrils
el port de Cambrils
© Fototeca.cat
Barri
Barri marítim de la vila de Cambrils (Baix Camp), situat a l’esquerra de la desembocadura de la riera d’Alforja, a 1 km del nucli principal, amb el qual està unit per les noves edificacions.
El petit port pescador i actualment també esportiu fou refet i ampliat els anys trenta hi ha també un alfòndec per al peix El port ha esdevingut el nucli del municipi més afectat pel boom turístic els hotels, apartaments i urbanitzacions segueixen la línia de platja de Vilafortuny, fins a Salou, i la de l’W, fins a Mont-roig L’església parroquial és dedicada a sant Pere
Club Nàutic Cambrils
Esports nàutics
Club d’esports nàutics de Cambrils.
Fundat el 1964, dos anys després ocupà un espai de la zona de serveis del port de Cambrils i el 1971 inaugurà la nova seu, un dels primers complexos esportius de la costa catalana Des del 1971 organitza el Trofeu Los Roques en classe creuer, la prova més antiga de vela celebrada al litoral de Tarragona També organitza les Singladures Costa Daurada i la regata Vent de Dalt en classe creuer, la regata Cambrils – Bon Port de vela lleugera, el Ciutat de Cambrils en classe optimist i el Gran Premi Costa Daurada en monotips J80 També practica la pesca Disposa d’escola de vela i de 417…
Club Atletisme Cambrils
Atletisme
Club d’atletisme de Cambrils.
Fundat el 1979, promou la pràctica de l’atletisme, tot i que se centra especialment en els d’edat escolar Des de la fundació el president ha estat Josep Salceda Organitza anualment el Cros de Cambrils i diferents proves atlètiques, que des del 2009 se celebren a l’estadi municipal d’atletisme
Cambrils Club Hoquei
Hoquei sobre patins
Club d’hoquei sobre patins de Cambrils.
Constituït el 1995, té el seu precedent en el Club Patí Cambrils Disposa d’una escola d’iniciació i diversos equips federats en categories inferiors El primer equip juga a la primera catalana 2011, tot i que arribà a competir a la A-2 de la divisió d’honor Reuneix uns 150 socis 2011
Cros de Cambrils
Atletisme
Cursa atlètica disputada a Cambrils des del 1979.
Organitzat pel Club Atletisme Cambrils, coincideix amb el Trofeu Salceda Castells, que se celebra des del 1968 en homenatge a qui fou el fundador de l’entitat Reuneix uns tres-cents atletes de totes les categories
Castell de Cambrils
Art romànic
Per a tenir notícies del castell o fortalesa de Cambrils cal esperar fins al 3 de setembre de 1152, en què el comte Ramon Berenguer IV feu donació a Ponç de Regomir del lloc de Cambrils, al territori de Tarragona, per tal que hi bastís una torre o fortalesa allà on considerés oportú i la tingués de manera lliure i franca També li cedí la meitat del terme en alou perquè el repoblés i es reservà l’altra meitat Aquesta donació tenia l’aprovació del príncep Robert, Guillem d’Aguiló i de l’arquebisbe Bernat Tort El mateix comte el 1155 concedí als habitants de …
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina