Resultats de la cerca

Les escasses restes dels murs i la torre es troben sobre un petit turó d’uns 350 m d’alt a l’entrada de la vall, entre Fontilles i Campell

Antic rafal islàmic, fou lloc de moriscs del terme de Murla el 1563 tenia 15 focs agregat el 1535 a la parròquia de Campell L’església és dedicada a sant Cosme i sant Damià

Mapa de les esglésies de la Llitera anteriors al 1300 J Salvadó Albelda Sant Bartomeu del castell d’Albelda Sant Vicenç d’Albelda Baells Santa Maria de Baells Sant Nicolau de Natjà Sant Pere de Sorita El Campell Santa Margarida del Campell Santa Anna de Pelegrinyó Camporrells Sant Miquel de Camporrells Sant Jaume de Miravet Castellonroi Santa Maria de Castellonroi Santa Anna de Pinyana, abans Santa Maria Sant Salvador de Montpedró Peralta i Calassanç Santa Maria de Peralta Sant Julià de Montmagastre Santa Coloma de Montmagastre Sant Cebrià de Calassanç Sant Bartomeu…

La vall és recorreguda per la vall alta del Girona, que passa entre el penyal de Laguar 842 m alt, al S, i la serra de Migdia 725 m, al N Tanmateix, l’establiment humà no es produeix al llarg del riu, que passa profundament encaixat en aquest sector el riu rep el nom de barranc de l’Infern, i forma notables formes càrstiques i el fallit pantà d'Ísber a l’estret d’Ísber, sinó en un eixamplament parallel, relativament poc accidentat, més al sud Una gran part del territori 1544 ha és inculta al secà hom conrea 761 ha oliveres, ametllers, garrofers i fruiters, i al regadiu 21 ha, amb aigua de peu…

Pertanyia a la comanda hospitalera de Susterris

Mapa dels castells i les edificacions militars de la Llitera anteriors al 1300 J Salvadó Abelda Castell d’Albelda Torre de Gardeny Baells Castell de Baells Castell de Natjà Castell de Sorita El Campell Castell de Pelegrinyó Camporrells Castell de Camporrells Castell de Miravet Castellonroi Castell de Castellonroi Castell de Pinyana Castell de Montfort Torre de l’Aigua Peralta i Calassanç Castell de Peralta Castell de Montmagastre o de la Móra Castell de Calassanç Castell de Nerca Castell de Gavasa Castell d’Alcet Castell de Llavassui Sant Esteve de Llitera Castell de Sant Esteve…

Són unificades històricament per una intensa presència islàmica que culminà en les guerres i l’expulsió dels moriscs i, de retop, en una generalitzada repoblació mallorquina El terreny, molt esquerp, és en bona part inculte, però els aiguavessos abancalats són sembrats d’oliveres, figueres, cirerers i vinya A la part NW s’ha iniciat, per contaminació turística, el procés de parcellacions residencials Hom distingeix, amb criteris més aviat històrics, set o vuit valls La vall d’Alcalà s’allarga entre les serres de Gallinera i Gellibre al N i la d’Alcalà al S, i constituïa una senyoria d’al-…

La caseria del Canar, avui abandonada, és situada al migdia de Gavasa, entre els termes tradicionals de Peralta, el Campell i Sant Esteve de Llitera Tradicionalment el lloc va pertànyer a la baronia de Peralta, bé que possiblement es tracta del mateix Alcanar que Guillem Hug de Tolosa, un mercader establert a Lleida, deixà en bona part a l’orde del Temple l’any 1230 Com s’ha dit, la canònica de Solsona va rebre diversos alous al terme de Gavasa, en un dels quals degué fundar aquesta església Així, l’inventari de béns de Santa Maria de Solsona del final del segle XIII consigna l’…

Neix a poca distància de la Noguera Ribagorçana i del límit meridional de l’antic comtat de Ribargorça, al S de Castellonroi La canalització té per objecte evitar la formació d’aiguamolls i aprofitar l’aigua per al regatge especialment des de la construcció del canal d’Aragó i Catalunya, per tal com en recull l’aigua sobrant Des del seu origen segueix vers el SW pel mig de l’altiplà que separa les conques del Segre i del Cinca i desguassa en aquest darrer riu entre Saidí i Fraga Prop d’Almacelles, a la confluència amb la riera de Vallbona, que aflueix per la dreta, es troba la llacuna d’…