Resultats de la cerca
Es mostren 64 resultats
Campmany
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà.
Situació i presentació El terme municipal de Campmany, de 26,4 km 2 , s’estén als darrers contraforts meridionals de la serra de l’Albera, a banda i banda del Llobregat d’Empordà, que el travessa de N a S Altres petits cursos fluvials davallen de la mateixa serra i formen petites valls limitades per serrats de poca elevació els més importants, afluents del Llobregat per l’esquerra, són la riera de Torrelles i el Merdançà amb la riera de la Verneda, que neix dins la Jonquera, al lloc dit els Estanys A més del poble de Campmany, cap de municipi, hi ha nombroses masies escampades pel terme, i…
Montserrat Campmany
Música
Compositora.
Emigrà a l’Argentina amb la seva família el 1905 Estudià piano, cant i violoncel a Buenos Aires El 1919 compongué l’obra coral Raïms i espigues , premiada per l’Orfeó Català de Buenos Aires El 1929 retornà a Barcelona i es dedicà a la pedagogia musical a les escoles del Mar i Blanquerna Retornada a Buenos Aires 1940, prosseguí la seva labor didàctica, que inclou composicions com Contrapunto final 1973 La seva obra comprèn, a més, un quartet 1924, Poemas de Cuyo 1925, per a cant, flauta i arpa, les obres orquestrals Danza india i Visión Sinfónica , estrenades per l’Orquestra Pau Casals a…
marquesat de Campmany
Història
Títol jurisdiccional creat el 1798 a favor de Marià Ignasi de Sabater Meca i de Vilanova sobre la baronia de Campmany, a l’Alt Empordà, pertanyent als Satorra fins que passà als Vilanova, senyors d’Esparreguera, vers el 1518, i als Sabater, senyors de Vergós, a mitjan s XVIII.
Francesc Santacana i Campmany
© Fototeca.cat
Pintura
Fill de l’hisendat Jaume Santacana, batlle i president de la junta de defensa durant l’ocupació de Martorell pels francesos el 1810.
Fou deixeble del pintor Claudi Lorenzale Com a pintor la seva obra fou escassa i, al contrari de la dels seus contemporanis de tendència natzarena Tomàs Moragas, Antoni Caba, Ramon Amado i altres, els quadres dels quals figuren en importants museus, poc estudiada En el seu museu figuren obres qualificades d’autor anònim que potser són seves Resulta important la seva obra d’arqueòleg precursor reuní materials arquitectònics de monuments barcelonins avui desapareguts i valuoses rajoles que formen, a Martorell, el museu, de gran interès, anomenat l’Enrajolada
Narcís Campmany i Pahissa
Teatre
Comediògraf.
Autodidacte Escriví llibrets per a sarsueles, sainets, com Pensa mal i no erraràs 1865, Si m'embrutes t'emmascaro 1866, A pèl i repèl 1868, A la lluna de València 1868, La lluna en un cove 1871, El metge dels gegants 1874 i Dorm 1876
xambergo
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda barcelonesa, encunyada a la seca reial de la ciutat per llicència del lloctinent duc de Parma, del 1677, amb la mateixa llei dels rals de vuit castellans, segons opinió de Salat, i que havien de tenir un valor intrínsec de divuit i mig a dinou diners.
Segons Campmany, eren de la mateixa classe de moneda que els rals, malgrat que aquests, l’any 1697, corrien al for de 40 diners Mateu i Llopis opina que també es deien xambergos els rals de vuit castellans de Carles II
Francesc de Sales Vidal i Torrents
© Fototeca.cat
Literatura
Literat.
Advocat, fundà El Eco de Villanueva 1853 i fou alcalde de la seva vila És autor de nombroses obres de teatre en català, especialment de caràcter còmic, que assoliren una certa popularitat Una noia com un sol 1863, Els de fora i els de dins 1865, La Sileta de Gelida 1868, Jovent del dia 1880, acabada per Eduard Vidal i Valenciano, etc Escriví també sarsueles Entre Campmany i Figueres , 1876 L’Andreuet de Montanyans , 1876, entre d’altres
Andreu Brasés i Trias
© Fototeca.cat
Teatre
Literatura catalana
Dramaturg.
Forner d’ofici, feu estudis tècnics a la Junta de Comerç Influït per Serafí Pitarra, escriví peces costumistes La capital de l’imperi 1866, bilingüe, Un inglès a Mataró 1867, La mestressa 1869, Embolica que fa fort 1870, en collaboració amb Narcís Campmany i Pescar a l’encesa 1871, i les sarsueles De dalt a baix , Una senyora particular i La torre dels amors Encara en collaboració amb Campany estrenà La copa del dolor o Flor d’hivern 1867 Residí molts anys a Madrid, on collaborà en diversos periòdics, i, en tornar-ne, estrenà Amor i fortuna 1910
,
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina