Resultats de la cerca

Consisteix en tres anells concèntrics, encabits l’un dins de l’altre, i articulats entre ells de tal manera que cadascun pot girar entorn d’un eix perpendicular als eixos de gir dels altres dos Aquest dispositiu, que permet de mantenir immobilitzat l’anell intern o extern mentre que l’extern o intern pot adoptar qualsevol posició en l’espai, fou aplicat antigament com a sistema de suspensió de les agulles nàutiques perquè romanguessin sempre horitzontals independentment de les oscillacions del vaixell més modernament s’ha aplicat també com a sistema de suspensió de les agulles giroscòpiques…

És constituït per la combinació de dues forquilles muntades cadascuna d’elles sobre un dels extrems de cada arbre i una creueta que les uneix Té l’inconvenient que la velocitat de l’arbre conduït, essent constant la del conductor, varia al llarg d’una rotació, oscillant entre un màxim i un mínim respectivament per damunt i per sota de la velocitat del conductor, i essent més gran aquesta oscillació com més gran és l’angle que formen els dos arbres per a grans velocitats de rotació, això provoca oscillacions torsionals molt pertorbadores És el tipus de dispositiu que munten els arbres de…

Consta d’un parell de juntes universals junta universal, situades a cadascun dels seus extrems, acoblades entre si mitjançant un arbre telescòpic En els automòbils i els camions són molt utilitzats per a transmetre el moviment des del canvi de velocitats, bé directament a les rodes vehicle amb tracció davantera, o al pont posterior vehicle amb tracció al darrere A vegades se'ls designa impròpiament amb el nom de cardan

Es llicencià en medicina a Pàdua 1526 i residí des del 1532 a Milà, on fou professor de matemàtiques i exercí de metge, professió que li donà renom europeu El 1541 fou nomenat catedràtic de medicina a Pavia, i el 1562, a Bolonya El 1570 fou empresonat, acusat d’heretgia, i fou obligat a abjurar privadament Com a matemàtic, formà part del grup renaixentista que fonamentà l’àlgebra simbòlica en Ars magna 1545 donà la solució de l’equació de tercer grau a partir de la fórmula de Tartaglia, i la de la de quart grau a partir de la fórmula del seu deixeble Ferrari en Liber de ludo aleae presentà el…

Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Catalunya Carolíngia , vol II I, Els diplomes carolingis a Catalunya , Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1926-50 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Com neix i com creix un gran monestir pirinenc abans de l’any mil Eixalada-Cuixà , “Analecta Montserratensia” Montserrat 1954-55, vol VIII, pàgs 125-337 reproduït en separata, Montserrat 1954 nova edició sense apèndix documental dins Dels visigots als catalans , vol I, Edicions 62, Barcelona 1969, pàgs 377-484 Abélanet, J - Ponsich, P Villes et villages des pays catalans du nord et du Fenouillèdes , dins Le pays…

Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Catalunya Carolíngia , vol II I, Els diplomes carolingis a Catalunya , Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1926-50 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Com neix i com creix un gran monestir pirinenc abans de l’any mil Eixalada-Cuixà , “Analecta Montserratensia” Montserrat 1954-55, vol VIII, pàgs 125-337 reproduït en separata, Montserrat 1954 nova edició sense apèndix documental dins Dels visigots als catalans , vol I, Edicions 62, Barcelona 1969, pàgs 377-484 Abélanet, J - Ponsich, P Villes et villages des pays catalans du nord et du Fenouillèdes , dins Le pays…