Resultats de la cerca

Doctor en Història Contemporània i professor de la Universitat de Barcelona, s’interessà en la història de l’esport arran d’una recerca sobre l’Olimpíada Popular del 1936, i des d’aleshores ha publicat diverses obres, algunes de les quals en collaboració amb Xavier Pujadas Entre aquestes cal assenyalar L’altra olimpíada Barcelona’36 1990, Història illustrada de l’esport a Catalunya 1994-95, 2 vol, L’esport és notícia Història de la premsa esportiva a Catalunya 1870-1992 1997, Esport, espai i societat en la formació urbana de Barcelona 1870-1992 1999 i Història de l’atletisme a Catalunya 2012…

Formà part de la junta directiva de la Federació Esportiva Catalana de Paralítics Cerebrals durant la dècada de 1990 i l’any 2002 n’assumí la presidència El 2004 també ocupà el càrrec de president de la Federació Espanyola d’Esports per a Paralítics Cerebrals Rebé la medalla de bronze del Reial Orde al Mèrit Esportiu per la seva dedicació a l’esport adaptat 2008

Fou director del centre de medicina esportiva de Berlín i membre dels serveis mèdics dels Jocs Olímpics de Berlín 1972 Fou director dels serveis mèdics del Futbol Club Barcelona 1972-93 També fou metge de la Federació Espanyola de Tennis i de l’equip de la Copa Davis

Escriví cròniques esportives, amb un estil que incorporava l’humor i elements literaris, sobretot referents al tennis, en els principals diaris esportius de l’època L’Esport Català , El Once , Xut o La Nau dels Esports , amb els pseudònims de Fivaller , Donald Duck o Tito Letta A L’Esport Català publicà, entre el 1925 i el 1926, una sèrie de vint-i-vuit calligrames dedicats cadascun a un tennista del moment excepte el darrer, dedicat a Samitier L’any 1952 publicà el llibre La singular història d’un club de tennis , sobre la història del Club Tennis de la Salut

Fou un dels fundadors del Real Madrid aleshores Madrid CF juntament amb el seu germà Joan Substituí aquest darrer a la presidència, l’any 1904, i hi romangué fins el 1908 Quan deixà el càrrec fou nomenat president vitalici honorari El 1902 fou un dels impulsors de la Copa del Rei També exercí d’àrbitre i de periodista esportiu i participà en la fundació de la Federació Espanyola de Futbol

Membre de la tercera generació de la nissaga de fotoperiodistes Pérez de Rozas , fill de Carlos Pérez de Rozas y Sáenz de Tejada Treballà a Diari de Barcelona 1970, El Periódico de Catalunya , on participà en la fundació el 1978 i n’arribà a ser redactor en cap 1984, El País , La Vanguardia 1986-2008, del qual fou director adjunt d’art, i Mundo Deportivo 1992-99 Collaborà en les revistes satíriques Papus i Barrabás Participà en tertúlies televisives sobre futbol i, especialment, sobre el Futbol Club Barcelona Fou professor de periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona 1976-1992, a la…

Fou un dels fundadors del Real Madrid aleshores Madrid CF, juntament amb el seu germà Carles, i el primer president del club 1902-04

Signà cròniques en les publicacions Vida Deportiva i Once , junt amb Carles Pardo A partir dels anys seixanta collaborà en Mundo Deportivo fins al final de la seva carrera

L’any 1960 esdevingué el novè president del Reial Club Tennis Barcelona, en substitució de Carles de Godó Valls Ocupà la presidència fins el 1972, any que fou rellevat per Jordi Soler Cabot

Escrita pels historiadors Xavier Pujades i Carles Santacana fou publicada per l’editorial Columna i la Diputació de Barcelona els anys 1994 i 1995 Profusament illustrada, el primer volum ateny el període 1870-1931 i el segon 1931-75