Resultats de la cerca

Jugava de defensa esquerra i fou jugador del FC Barcelona 1918-1923 Formà un tàndem molt famós amb Josep Coma Disputà 93 partits amb la samarreta blaugrana Fou campió de Copa 1920, 1922 i en cadascuna de les quatre temporades que jugà al Barça obtingué el Campionat de Catalunya Formà part dues vegades de la selecció catalana

Ha publicat llibres, com Atletismo adaptado para personas ciegas o deficientes visuales 2004

Fundat el 1972, integrà en un sol club jugadores dels equips escolars de Casp, Immaculada, Betània-Patmos i Esclaves Inicialment l’equip júnior fou subcampió d’Espanya L’equip sènior jugà durant els anys setanta a segona divisió estatal i aconseguí l’ascens a la màxima divisió estatal l’any 1981 Patrocinat per l’empresa filatèlica NIFSA, la temporada 1981-82 es classificà en quarta posició En finalitzar la temporada perdé el patrocini i fou substituït a primera divisió pel Club Bàsquet Betània-Patmos

Considerat per a molts com la catedral de la pilota a Barcelona, ocupava un soterrani del carrer de Casp, al mateix edifici del Teatre Novedades De gran sumptuositat arquitectònica, gaudia d’illuminació lateral, marcador elèctric, coberta mòbil, calefacció, extractors, àmplia sala d’apostes i xarxa protectora des de la pista de 60 m a la coberta Hi jugaren els millors palistes de l’època Chiquito de Gallarta, Araquistain, Zárraga, Pasai, Aramendia I i Donosti, i també destacats puntistes com Erdoza II, Inchausti, Antoni Palau, Olaso, Salsamendi, els germans Ramos i Azpiri…

Des dels 18 anys entrenà al collegi Casp de Barcelona i després dirigí l’Universitari La temporada 1966-67 es feu càrrec del Picadero, amb el qual obtingué l’ascens a divisió d’honor 1968-69 El 1974 fou escollit seleccionador estatal júnior Posteriorment entrenà el Futbol Club Barcelona entre el desembre del 1981 i mitjan temporada 1983-84 i guanyà la Lliga el seu primer any Passà al Sant Fost de Campsentelles de primera divisió i més tard treballà al planter del collegi Bosco Navas Fou professor d’handbol a l’INEFC També fou director tècnic de la Federació Catalana d’Handbol i…

Fundat el 1933 per persones relacionades amb el Teatre Tívoli del carrer Casp, com Antoni Rossell Fou una de les entitats fundadores de la Federació Catalana de Tennis de Taula, el 1935 Gran dominador del tennis de taula en els primers anys de la postguerra, acumulà sis títols de campió d’Espanya per equips en homes 1943, 1946, 1948, 1951, 1954, 1961, un en dones 1943, dues Lligues 1961, 1962, dotze títols catalans masculins per equips 1942, 1943, 1945, 1948-52, 1954, 1959, 1960, 1961, nou de femenins 1942-48, 1951, 1952 i un de Barcelona masculí 1962 Els germans Jordi i Josep…

Oficialment fou fundada el 1928, però té un antecedent en la Federación Catalana de Aficionados al Billar, fundada el 1927 i ja inscrita el mateix any en la Unió Internacional de Federacions d’Aficionats al Billar La seva creació es deu als esforços de Raimon Vives Gironès, que en fou el primer president La reunió fundacional serví també per a impulsar la constitució del Club Billar Barcelona i la Federació Espanyola de Billar Totes tres entitats tingueren inicialment la seva seu al Cafè Novetats del barceloní carrer de Casp Sota la presidència de Miquel Llompart 1980-2012 i des…

Campionat del Món de billar de caramboles en l’especialitat de joc per bandes celebrat a Mollerussa l’any 1979 Arxiu Valerià Parera Segons l’objectiu del joc es distingeixen dues modalitats de billar el de caramboles, si es tracta de fer rebotar les boles, i el de troneres, si l’objectiu és introduir-les a les troneres Cadascuna d’aquestes dues modalitats té, a més, un seguit d’especialitats segons la forma de procedir en el joc El billar de caramboles, conegut com a billar francès, es juga amb tres boles de vori normalment diferenciades per colors sobre una taula sense troneres Cada jugador…

En competició es disputen proves de descens, consistents a baixar a gran velocitat per un recorregut de forts pendents, desnivells i revolts d’eslàlom, quan diverses portes assenyalen el recorregut que l’esquiador ha de fer en ziga-zaga en el menor temps possible eslàlom gegant, quan el recorregut és més llarg i les portes més distants, i supergegant, que combina les característiques del descens i de l’eslàlom Altres especialitats de l’esquí alpí són l’esquí de velocitat i l’esquí extrem, en el qual l’esquiador supera pendents superiors als 45 graus d’inclinació per zones sense senyalitzar…