Resultats de la cerca
Es mostren 281 resultats
cendra
Química
Residu pulverulent d’una combustió, format per les substàncies minerals no volàtils presents en el combustible.
Conté principalment carbonats alcalins, carbonats i sulfats de calci i de magnesi, sílice, òxids de ferro i de manganès i silicat d’alumini La cendra vegetal i la del lignit són un adob excellent per a terres argiloses La cendra ha estat considerada com a instrument de purificació per moltes religions, sobretot primitives Índia, Mèxic, Armènia, Irlanda A Israel la cendra dels holocausts servia d’ingredient per a l’aigua lustral També era símbol d’aflicció, de dol i de penitència En la litúrgia catòlica, la cendra ha conservat ambdues significacions la purificadora, car és…
cendra
Pintura
Denominació que hom aplicava en drogueria a diversos pigments emprats en pintura, malgrat que llur procedència no fos la combustió.
La més important era la cendra blava , de color blau pàllid, obtinguda escalfant una barreja de carbonat de coure amb carbonat i sulfat de calci i que hom emprava en la tècnica del tremp, per a papers pintats i en pintura artística
cendra viva
Cendra calenta barrejada amb petites brases, caliu.
cendra bugadera
Cendra que servia per a la bugada.
cendra volcànica
Mineralogia i petrografia
Producte volcànic, constituït per fragments extremament fins (de diàmetre inferior als 2 mm) i no consolidats: generalment, grans microscòpics de vidre volcànic, o roques volcàniques polvoritzades per una explosió.
La cendra volcànica pot ésser transportada pel vent a grans distàncies Si s’aglutina, es converteix en cinerita volcànica
cendra volant
Construcció i obres públiques
Geologia
Química
Material obtingut molent molt finament el residu sòlid de la combustió del carbó en les centrals tèrmiques i altres indústries.
Té propietats putzolàniques i d’absorció d’aigua, i s’utilitza en carreteres per a l’estabilització de sòls i com a additiu dels conglomerants
dimecres de Cendra
Cristianisme
Primer dia de quaresma.
Antigament, la quaresma començava el diumenge següent hom n'anticipà la data per obtenir els quaranta dies de penitència sense comptar-hi els diumenges corresponents La denominació prové d’època tardana segle X, quan fou instituïda la cerimònia de la benedicció i imposició de la cendra obtinguda per la cremació dels llorers i palmons beneïts el diumenge de Rams de l’any anterior com a signe penitencial Hi hagué el costum, molt estès a Catalunya i avui perdut quasi totalment, de sortir a la tarda a fer una berenada al camp, on es feia després l'enterrament de la sardina