Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Aeronàutic Club Cerdanya
Esports aeris
Club d’aviació de Puigcerdà.
Presidit per Joan Truñó, es fundà el 1932 gràcies a la gran activitat aèria que impulsava Josep Canudas a través dels Serveis d’Aeronàutica, que tenien per objectiu fomentar l’establiment de rutes aèries d’interès turístic als Pirineus i a la Costa Brava El mateix Josep Canudas en fou president honorari Construïren un aeròdrom entre els municipis de Fontanals de Cerdanya i Das, actual Aeròdrom de la Cerdanya Fou inaugurat el 8 de juliol de 1934 en una festa aèria a la qual assistiren alguns membres de l’Aeroclub de Catalunya El 1936 cessà l’activitat aeronàutica
Aeròdrom de la Cerdanya
Josep Tomàs
Esports aeris
Aeròdrom d’aviació general i esportiva situat entre Das i Fontanals de Cerdanya.
Conegut també com Aeròdrom d’Alp, fou inaugurat el 8 de juliol de 1934 per l’Aeronàutic Club Cerdanya Quedà en desús després de la Guerra Civil Espanyola El 1971 l’empresa Aeronàutica del Segre inicià les obres de construcció del nou aeròdrom per a desenvolupar turísticament la vall i creà també l’Aeroclub de la Cerdanya Fou inaugurat amb una etapa de la Volta a Aèria a Catalunya 1973 S’hi practicà sobretot vol sense motor, activitat portada a terme pel Centre de Vol a Vela la Cerdanya També s’hi organitzà alguna etapa de la Volta Aèria a Espanya El 1982…
Aeroclub de la Cerdanya
Esports aeris
Club d’aviació situat a Fontanals de Cerdanya.
Constituït el 20 de gener de 1971 per l’empresa Aeronàutica del Segre SA, fou una entitat creada per a explotar les installacions aeroportuàries que s’estaven habilitant a l’Aeròdrom de la Cerdanya Fou inaugurat el 1973 amb una etapa a la Volta Aèria a Catalunya Nascut sota la direcció de Conrad Folch, realitzava cursos de pilot, vols de lleure i excursions aèries El 1976 es produí un incendi que cremà totes les installacions El 1980 creà la secció de paracaigudisme Paracentre Cerdanya, primera escola civil de paracaigudisme d’Espanya, però el 1982 tancaren les portes
Centre de Vol a Vela la Cerdanya
Esports aeris
Club de vol a vela que opera a l’Aeròdrom de la Cerdanya, a Fontanals de Cerdanya.
Fundat el 1973, fou molt actiu durant els anys posteriors i donà un gran impuls a l’aeròdrom Desaparegué al començament dels anys vuitanta a causa del tancament de les installacions que l’acollien El 1999 reobrí com a secció de vol a vela de l’Aeroclub Barcelona-Sabadell Disposa de cinc velers biplaça, dos velers monoplaça i dos avions remolcadors Organitza vols de divulgació i ofereix cursos de vol a vela, ultralleuger i avió de motor
Lluís Alejo García
Esports aeris
Pilot d’avió.
Soci de l’Acrobàtic Club Barcelona-Sabadell, guanyà el Campionat d’Espanya de vol acrobàtic en categoria de vol intermedi 2001 i en categoria de vol avançat 2002 També participà en la Copa Trian-gular de Vol Acrobàtic a la Cerdanya CTVA Rebé el premi d’honor de l’esport català 2002 És instructor de vol acrobàtic
Llorenç Fornés Labaila
Pere Ribalta-Arxiu Monés-Canudas
Esports aeris
Mecànic d’aviació.
Fou membre de l’Aeroclub de Catalunya i formà part del personal de l’aeròdrom Canudas El 1928 acompanyà Guillem Xuclà en nombrosos vols per la rodalia de Barcelona Foren els primers catalans a volar i aterrar a la Cerdanya El 1931 treballà en la nova línia aèria entre Barcelona i Andorra i el 1935 entrà a formar part de la Cooperativa de Treball Aeri També participà com a mecànic en diversos raids aeris de la Volta a Espanya El 1936 acompanyà el pilot Josep Maria Carreras en la travessia Barcelona - Guinea Espanyola El 1995 rebé el guardó Perfil d’Or
Aeroclub Barcelona-Sabadell
Arxiu Aeroclub Barcelona-Sabadell / Oscar Laborda
Esports aeris
Club d’aviació de Barcelona i Sabadell.
Fundat el 27 de juliol de 1953 per la fusió de l’Aero Club de Barcelona i de l’Aero Club de Sabadell, principals aeroclubs de l’època Des de la seva creació competí en les principals proves i el primer president fou Josep Maria Marcet i Coll Des del 1953 disposa d’escola de pilots i celebra la festivitat de la Mare de Déu de Loreto, patrona de l’aviació El 1955 organitzà la primera Volta Aèria a Catalunya i durant les festes de la Mercè del 1956 i 1960 organitzà dos festivals aeris considerats dels més importants d’Europa Promogué activitats aeronàutiques com l’expedició a Bali Indonèsia d’…
Manel Sánchez Damián
Esports aeris
Pilot d’aviació i constructor amateur.
Aconseguí el títol de pilot el 1952 amb l’Aeroclub de Sabadell El 1953 s’incorporà al nou Aeroclub Barcelona-Sabadell Participà en festivals i rallis aeris, entre els quals hi ha el Festival Aeri Internacional de Barcelona El 1971 fundà l’Aeroclub de la Cerdanya Fou un dels impulsors de la refundació de la Federació Aèria Catalana 1982 i formà part de la junta directiva També fou patró i soci fundador de la Fundació Parc Aeronàutic de Catalunya 1997 Destacà per la seva faceta de constructor de rèpliques d’avions d’època Dirigí 1986-94 un equip d’experts que construí sis rèpliques…
vol lliure
XEVI BONET
Esports aeris
Esport aeri practicat amb un planador.
En són modalitats esportives l’ala delta, el parapent i el vol a vela En vol lliure, es contraresta el moviment descendent del planador per mitjà del vol tèrmic, el vol d’ona i el vol vessant Es considera un esport d’aventura Es considera que el principal impulsor del vol a vela fou l’alemany Otto Lilienthal, que es valgué dels estudis d’aerodinàmica de sir George Cayley i entre el 1891 i el 1896 experimentà amb diversos ginys voladors sense motor i arribà a fer 2000 vols d’entre 25 m i 250 m Entre el 1911 i el 1914 uns estudiants de Darmstadt, Alemanya, reprengueren l’activitat i es…
paracaigudisme
SKYDIVE EMPURIABRAVA
Esports aeris
Esport aeri que consisteix a llançar-se des d’un avió amb un paracaigudes, evolucionar en l’aire en caiguda lliure fins a obrir-lo i acabar el descens de manera controlada.
Hi ha diverses disciplines les dues més antigues són l’aterratge de precisió, que consisteix a aterrar procurant acostar-se al màxim possible al punt central d’una àrea fixada prèviament, i l’estil clàssic, en què durant la caiguda lliure cal executar una seqüència de figures obligatòries en el mínim temps possible L’estil lliure freestyle consisteix a fer una seqüència de figures no obligatòries en un temps reglamentat i el vol lliure free-flying es basa en la realització de figures no obligatòries, normalment en grups de dos o tres saltadors, que poden atènyer grans velocitats El surf…