Resultats de la cerca
Es mostren 180 resultats
Dirk Volkertszoon Coornhert
Literatura
Cristianisme
Teatre
Poeta, dramaturg i teòleg holandès.
Fou notari i exercí càrrecs polítics Traductor de Ciceró, Sèneca i Boccaccio, i autor de Zedekunst ‘L’art de viure’, 1586, tractat d’ètica estoica Defensor de la llengua nativa, escriví també poesia i comèdies
Ortensio Lando
Literatura italiana
Escriptor italià.
Contribuí a l’humanisme amb els seus escrits paròdics i escèptics Escriví una invectiva contra Ciceró, però també una apologia 1534 Deixà algunes novelles i uns diàlegs Fortianae quaestiones, 1535 en defensa de les dones
Ferran Valentí
Literatura catalana
Doctor en lleis, traductor i poeta.
Vida i obra És documentat com a jurista i agent de la política reial a Mallorca des del 1440 Estudià lleis a Itàlia, on es doctorà cap a l’any 1435 En aquest temps mantingué relacions literàries amb humanistes italians, principalment amb Leonardo Bruni d’Arezzo, de qui fou deixeble, i Antonio Beccadelli, Il Panormita Escriví en un llatí prou correcte epístoles en prosa i poesies, algunes d’elles en versos sàfics En català la seva obra conservada es redueix a un parlament pronunciat al desembre del 1467 davant el consell de Mallorca, amb el qual pretenia activar unfinançament sollicitat pel…
Arat
Astronomia
Literatura
Poeta i astrònom grec.
Deixeble de Zenó El seu poema didascàlic Fenòmens , estat dels coneixements de l’època sobre astronomia primer recull sistemàtic de les constellacions conegudes i meteorologia, fou traduït nombroses vegades, una d’elles per Ciceró al llatí
Antoni Jolís
Gramàtica
Gramàtic.
Fou catedràtic de gramàtica a la Universitat de Barcelona al darrer terç del s XVI Havia estat deixeble de Pere Joan Nunyes Publicà Adjunta Ciceronis 1579, sobre els sinònims utilitzats per Ciceró, i una gramàtica llatina, Latine declinandi et conjugandi methodus 1595
Josep Vergés i Fàbregas
Educació
Filosofia
Humanista i pedagog.
Llicenciat en filosofia i lletres 1927 Deixeble de JBalcells Ajudant i després encarregat de curs a la Universitat de Barcelona Professor d’història de la cultura a l’Escola de Bibliotecàries de la Mancomunitat 1930, catedràtic de llatí 1932 incorporat a l’Institut-Escola de la Generalitat en fou també el secretari El 1939 fou traslladat a Manresa, i fins el 1957 no aconseguí de tornar a Barcelona En jubilar-se 1973, era catedràtic de l’institut Milà i Fontanals Era encara estudiant quan preparà, amb el seu company JPetit, l’edició i la traducció dels poemes de Catul Fundació Bernat Metge,…
estil tul·lià
Retòrica
Un dels quatre estils retòrics més importants (romà, hilarià, tul·lià, isidorià) a les escoles medievals.
Prenent com a exemple la imitació de Ciceró i de Livi, aquest estil no recorria a les regles rítmiques del cursus , sinó que es caracteritzava per una sèrie de figures i trops i aconseguia una certa escalfor sentimental amb una dosi notable d’èmfasi retòrica
Quint Hortensi Hòrtal
Filosofia
Orador llatí.
Edil i pretor, de jove assolí grans èxits gràcies a la novetat de la seva eloqüència, ampullosa i rica, influïda per les escoles gregues de l’Àsia Menor Fou l’orador oficial del partit conservador, i litigà sovint amb Ciceró, el qual li dedicà el seu tractat Hortensi
Gai Licini Verres
Història
Política
Magistrat romà.
Qüestor a la Gàllia Cisalpina 84 aC, s’apropià de l’erari públic Propretor de Cilícia 74 i de Sicília 73-71, fou denunciat pels sículs de concussió Ciceró en sostingué l’acusació en les cèlebres Verrines Condemnat, s’exilià a Marsella, on morí víctima de les proscripcions de Marc Antoni
Pedro Simón Abril
Filosofia
Literatura
Humanista castellà.
Fou catedràtic de la Universitat de Saragossa Seguidor de Nebrija, defensà l’ús del castellà com a llengua de cultura i redactà en vernacle una gramàtica llatina 1573 i una de grega 1586 Recull les seves idees pedagògiques en els Apuntamientos 1589 Traduí nombrosos autors clàssics, com Terenci, Ciceró, Aristòtil, Plató, etc