Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Santa Coloma de Can Cabra
Església
Església romànica, annexa a la masia de can Cabra, a la parròquia de Llinars de l’Aiguadora, dins el municipi de Castellar del Riu (Berguedà), a l’W del terme.
Llinars de l’Aiguadora
Caseria
Caseria i cap del municipi de Castellar del Riu (Berguedà), situat al vessant esquerre de l’aigua d’Ora (dita, en el seu curs alt, també aigua de Llinars), al sector sud-occidental del terme.
És centrat per la parròquia de Sant Iscle i Santa Victòria 983 m alt al seu terme hi ha la parròquia de Santa Coloma de Can Cabra i el santuari de Mata Formava municipi independent a mitjan s XIX
Castillo de Locubín
Municipi
Municipi de la província de Jaén, Andalusia, accidentat per la serra d’Alta Coloma.
Agricultura de secà cereals, especialment Guixeres Hi ha l’església de Sant Pere Apòstol s XIV
Valdepeñas de Jaén
Municipi
Municipi de la província de Jaén, Andalusia, accidentat per la serra de Alta Coloma.
El sector primari sustenta l’economia del terme Hi destaca també l’elaboració d’oli i les manufactures de la fusta
Campillo de Arenas
Municipi
Municipi de la província de Jaén, Andalusia, accidentat per les serres de la Mágina, Alta Coloma i Lucena.
És drenat pel riu Grande Destaca la seva producció olivarera
Montejícar
Municipi
Municipi de la província de Granada, Andalusia, situat a les serralades bètiques, al peu de la serra d’Alta Coloma.
L’economia es basa principalment en l’agricultura i la ramaderia
Frailes
Municipi
Municipi de la província de Jaén, Andalusia, situat al NE d’Alcalà la Real, als peus de la serra de Alta Coloma.
Noalejo
Municipi
Municipi de la província de Jaén, Andalusia, situat al peu de la serra de Alta Coloma, i drenat pel riu de Valdearazo.
L’economia es basa en l’agricultura i la ramaderia Les indústries són derivades
comtat d’Osona
Història
Demarcació territorial de l’antiga Catalunya que comprengué inicialment la comarca ripollesa a partir del Taga i de Mogrony, s’estengué pel Cabrerès, Collsacabra i les Guilleries fins al Montseny i Tagamanent, amb la plana de Vic i el Lluçanès, i per la part de ponent comprenia el Moianès i el Bages, de Montserrat fins a Cardona.
Les seves etapes de reconquesta estengueren el comtat a partir del segle X vers l’Anoia i la Conca de Barberà, fins als castells de Montbui i Santa Coloma de Queralt A partir del segle XI aquesta expansió del comtat osonenc, sovint amb el nom de comtat de Manresa, continuà creixent vers la Segarra i el pla d’Urgell i arribà fins a Sidamon, a 16 km de Lleida El nucli inicial del comtat es formà sobre la base ètnica dels antics ausetans o del pagus d’Osona, centrat en l’antiga ciutat d’ Ausa o de Vic És desconeguda la primitiva organització que sembla ésser la de l’antic bisbat d’…
Avià
Avià
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Berguedà, situat a la dreta del Llobregat, a la zona de contacte entre els Prepirineus (cingles de Coforb) i les vores de la Depressió Central.
Situació i presentació Hi aflueix la riera de Coforb i també en drena el territori la riera de Clarà, que forma en part el límit SW i desguassa al Llobregat dins del terme de Casserres A l’W limita amb el terme de Capolat, al SW i S amb l’Espunyola, un enclavament de Montclar i Casserres, i, a l’altra banda del Llobregat, per l’E, amb el terme d’Olvan El municipi inclou els nuclis de població següents els pobles d’Avià, que n’és la capital, i de Graugés, la caseria d’Obiols, les colònies de la Plana i Cal Rosal anomenada també Colònia Rosal, compartida amb els termes d’Olvan i Berga, on es…