Resultats de la cerca

Comprenia Claramunt, Montbui, Castellolí, Òdena, Orpí, Capellades, Jorba i Tous Igualada en restava exclosa —malgrat pertànyer-hi geogràficament— per tal com era carrer de Barcelona els cinc primers termes pertanyien als Cardona, els quals hi tenien un governador El 1385 passà a constituir la sotsvegueria d’Igualada, amb l’afegit d’algunes localitats de la vall de la riera de Carme Fins al segle XVII hi hagué litigis entre els sotsveguers d’Igualada i els senyors jurisdiccionals, ducs de Cardona

Afiliat al partit progressista, fou reiteradament diputat i senador Dominà el mercat de la fusta a Castella la Nova i fou concessionari del ferrocarril València-Conca Home de confiança del general Prim, en dirigí alguns negocis industrials a Andalusia El seu fill Gil Roger y Vázquez Xelva 1862 — 1940 es llicencià en dret 1884 i fou director de l’hospital i de la junta d’obres del port de València Liberal, fou diputat a corts i governador de Tarragona Publicà Regionalismo práctico i altres obres

Fill de Melchora Chirino, també natural de Conca, i casat amb Eulàlia Cecília de Prats, natural de Barcelona Participà en la defensa de la capital catalana durant el setge borbònic de 1713-1714 El dia 15 d’agost de 1714 fou nomenat coronel del regiment de Santa Eulàlia, càrrec que ocupà en substitució del marquès de Las Navas, mort en el combat del baluard de Santa Clara Després de la capitulació de Barcelona, fou un dels militars capturats amb traïdoria el 22 de setembre de 1714 i conduït per mar a Alacant el 19 d’octubre següent El 20 de novembre formà part del grup de…

Pertangué al grup radical autònom de Tarragona i fou alcalde de Montblanc i cap sindicalista camperol de la comarca durant la República Fou elegit diputat per Tarragona de l’Esquerra Republicana de Catalunya 1932 per al parlament català, del qual fou secretari el 1938 Després d’un llarg exili a Mèxic, tornà a Montblanc cap al 1977

Davant la crisi vinícola produïda per la filloxera viatjà per França i pel Principat per estudiar els mitjans per a combatre-la Introduí a la seva comarca els ceps americans, que la resistien Fou alcalde de Barberà 1888, diputat a corts 1917, senador elegit com a candidat de la Solidaritat Catalana 1907 i director del Banc de Valls

Fill de García Álvarez de Albornoz descendent d’Alfons V de Lleó i de Teresa Luna de noble família aragonesa Fou educat pel seu oncle Eiximèn de Luna, arquebisbe de Saragossa, que l’envià a Tolosa, on, fins el 1325, estudià dret canònic amb Esteve Aubert el futur papa Innocenci VI S'introduí a la cort d’Alfons XI de Castella, afavorit pel seu oncle Eiximèn, que havia estat traslladat a Toledo El 1338 el succeí en la seu arquebisbal i fou designat canceller de Castella El 1340 fou legat pontifici de la croada contra els benimerins Prengué part en la batalla de Salado, al costat d’Alfons XI, i…

Participà en la segona expedició de Cristòfor Colom com a capità d’una nau i destacà pel seu valor i els seus coneixements militars i nàutics El 1499 organitzà una expedició que explorà les costes veneçolanes i del nord del Brasil Una altra expedició, el 1502, a l’istme de Panamà fracassà, i fou empresonat temporalment Una tercera expedició, el 1505, tornà a fallir, cosa que no impedí que fos nomenat governador de Nueva Andalucía Darién oriental La competència amb Diego de Nicuesa, l’hostilitat dels indis i la manca de recursos li impediren de colonitzar el país Es retirà a la Hispaniola, on…

Passà als Vilalba, òlim Meca, senyors de Guspí, i als Despujol, marquesos de Palmerola

De formació autodidàctica, visqué a Madrid, França, Cuba, Mèxic i els EUA Visqué al Parallel barceloní, on contactà amb el món cultural del teatre En retornar a Montblanc, fundà la Joventut Nacionalista i actuà com a delegat de Nostra Parla Dedicat a l’activitat política, milità al partit Esquerra Republicana Durant la guerra civil fou secretari del president del Tribunal de Cassació de Barcelona, Josep Andreu i Abelló En acabar el conflicte, el 1939, s’exilià a França i, després de passar per Cuba, a Mèxic Treballà com a còmic professional i escriptor A l’exili, obtingué…

Valorà negativament l’entrada de metalls d’Amèrica per la inflació que comportava, i proposà com a remei de tornar a la pràctica antiga tot reduint l’agricultura a benefici de la ramaderia El seu Discurso sobre la principal causa y reparo de la necesidad común, carestía general y despoblación de estos reinos 1627 fou desenvolupat en Restauración de la abundancia antigua de España o Prestantísimo, único y fácil remedio de su carestía presente 1631