Resultats de la cerca
Es mostren 743 resultats
el Congost
© Fototeca.cat
Riu
Riu del Sistema Mediterrani Català, el principal dels rius que formen el Besòs.
Sempre en direcció nord-sud, talla la Serralada Prelitoral per Aiguafreda, el Figueró i la Garriga, i la depressió del Vallès per Granollers A Montmeló s’uneix a la riera de Mogent i tots dos originen el Besòs Té 41 km de llarg i 223 km 2 de conca No té afluents importants Installat en la gran fractura que separa els cingles de Bertí del Montseny, l’erosió ha excavat el muntanyam, i ha format també una capçalera dins la Depressió Central Catalana, d’on rep les primeres aigües, recollides al peu de Sant Cugat de Gavadons 1 045 m, als gresos i a les margues dels espadats occidentals de la Plana…
congost
© Fototeca.cat - J. Vidal
Geomorfologia
Hidrografia
Vall estreta entre muntanyes, de vores abruptes, excavada per les aigües d’un riu.
Sovint és originat per un procés d’excavació produït pel descens del nivell de base, la qual cosa augmenta la potència excavadora del riu Als Països Catalans n'hi ha abundants exemples, com ara el pas de Collegats, a la Noguera Pallaresa, el del Ter, a les Guilleries, o l’avenc del Xúquer, a la Vall de Cofrents
congost d’Ovarra
© Fototeca.cat
Congost
Pas estret per on l’Isàvena fendeix les serres interiors dels Prepirineus meridionals que separen el municipi de les Paüls i del de Beranui (Ribagorça).
Les serres de Vallabriga a la dreta i del Cis formen un anticlinal de calcàries i dolomies molt resistents part damunt dels 1500 m alt, redreçades durant el cretaci superior, que domina les margues eocèniques de la Baixa Ribagorça Entre Alins d’Isàvena i Ovarra el riu s’hi encaixa amb tanta dificultat, que la carretera de Benavarri a Vilaller, que el remunta, hi ha restat deturada fins els anys 1970
el Congost
Sector o indret
Sector dels municipis d’Alòs de Balaguer i Artesa de Segre (Noguera).
congost de Tresponts
© Fototeca.cat
Elena Congost Mohedano
CLUB ATLÈTIC MANRESA
Atletisme
Atleta amb discapacitat visual, categoria T2.
S’inicià en el Club Atlètic Manresa, i posteriorment passà a l’escola d’atletisme ISS L’Hospitalet Atletisme l’Hospitalet de Llobregat i al Club Atlètic Vic Competí en les proves de cursa 100 m, 200 m, 400 m, 800 m i 1 500 m i salt de llargada, i des del 2013 se centrà en la prova de Marató Participà en els Jocs Paralímpics d’Atenes 2004, de Pequín 2008, de Londres 2012, en els quals guanyà la plata en 1500 m, i de Rio de Janeiro 2016, en què aconseguí la medalla d’or en la marató En el seu palmarès també figuren quatre medalles de plata en els Campionats d’Europa, tres medalles de plata --…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina