Resultats de la cerca
Es mostren 41 resultats
Dagobert II
Història
Rei merovingi (676-679).
Fill de Sigebert III, fou internat en un monestir irlandès 656-676 Coronat rei d’Austràsia, governà mediatitzat per Grimoald, majordom de palau Morí assassinat
Dagobert I
Història
Rei merovingi (623-639).
Fill de Clotari II, fou proclamat rei d’Austràsia vers el 623, sota la regència de Pipí de Landen i del bisbe de Metz S'annexà Borgonya i Nèustria el 629 i Aquitània el 632 Aturà la descomposició del regne i reformà la justícia, les finances, el comerç i l’Església Establí la capital a París, dominà les revoltes internes i sotmeté gascons i bretons 638
Luc Dagobert de Fontenille
Història
Militar
Militar francès.
Intervingué en la guerra dels Set Anys destacà en les campanyes d’Itàlia 1792-93, on fou ascendit a general Durant la Guerra Gran fou enviat al Rosselló, on ja havia servit en 1777-80 Encarregat de les forces establertes als Aspres, fou derrotat pel general Ricardos al Masdéu maig del 1793 per l’agost rebé el comandament de les forces de la Cerdanya, on derrotà el general La Peña al pla de la Perxa, s’emparà de Puigcerdà i de Bellver i ocupà tota la Cerdanya Fou nomenat comandant en cap de les tropes dels Pirineus Orientals pel diputat Fabre forçat pels republicans, atacà Ricardos i sofrí la…
Georges Léopold Chrétien Frédéric Dagobert Cuvier
Biologia
Naturalista francès, baró de Cuvier.
Estudià teologia a Stuttgart El 1794 fou nomenat suplent del curs d’anatomia al jardí botànic de París, gràcies a la protecció de Geoffroy Saint-Hillaire L’any següent fou elegit membre de l’Académie des Sciences, de la qual fou més tard el secretari perpetu Napoleó el designà rector de la reforma de l’educació a França Malgrat això, continuà gaudint dels favors de la Restauració Cuvier és considerat el pare de l’anatomia comparada i de la paleontologia La seva teoria principal és la llei de la correlació dels òrgans, basada en el fet que alguns caràcters van necessàriament lligats, mentre…
Pipí de Landen
Història
Majordom de palau d’Austràsia; durant els regnats de Clotari II i de Dagobert I, es repartí el poder amb Arnold, bisbe de Metz (615-640).
Exiliat temporalment a Nèustria, perquè caigué en desgràcia, assumí de nou el càrrec, a la mort de Dagobert 639, durant el regnat de Sigebert II
Sigebert III d’Austràsia
Història
Rei d’Austràsia (639-656).
Fill de Dagobert I , per satisfer els austrasians s’installà a Metz 634 i, tot i succeir el seu pare en el regne d’Austràsia, deixà l’exercici del poder al majordom de palau, Grimoald, del qual adoptà el fill Khildebert Més tard tingué un fill propi, Dagobert II , el qual designà com a successor, malgrat l’oposició de Grimoald Fundà els monestirs de Stavelot i de Malmédy i fou canonitzat
reis mandrosos
Història
Nom donat als darrers reis de la dinastia merovíngia, els quals, a partir de Teodoric III, abandonaren l’exercici del poder en mans de llurs intendents, els majordoms de palau.
Els altres reis foren Clodoveu III, Khildebert III, Dagobert III, Khilperic II, Teodoric IV i Khilderic III, el qual fou destronat per Pipí el Breu l’any 751
Clodoveu II
Història
Rei merovingi de Nèustria i Borgonya (639-657).
Fill de Dagobert I, començà el regnat sota la tutela de la seva mare Nantilde, durant el qual Austràsia recuperà 656 l’autonomia que havia perdut en el regnat anterior
Khildebert III de Nèustria-Borgonya
Història
Rei franc de Nèustria i de Borgonya (695-711).
Fill de Teodoric III i de Clotilde, succeí el seu germà Clodoveu III, però fou un rei nominal sota el govern del majordom Pipí d’Héristal El succeí el seu fill Dagobert III
J. Napoléon Fervel
Història
Militar
Militar de l’arma d’enginyers de l’exèrcit francès.
Publicà, el 1851, una història de les Campagnes de la Révolution Française dans les Pyrénées-Orientales de 1793-95, amb una descripció topogràfica És també autor de La dernière année du général Dagobert 1873