Resultats de la cerca
Es mostren 57 resultats
puig d’Ofre
Cim
Cim (1 090 m) de la serra de Tramuntana (Mallorca), a l’extrem del pla del Cúber, al SW del municipi d’Escorca, entre els de Sóller i de Bunyola.
El coll des Cats l’uneix al morro de Cúber, el coll d’Ofre 890 m alt a la serra de Torrelles, i el de s’Arrom a la serra d’Alfàbia
puig Major
el puig Major
© Fototeca.cat
Massís de la serra de Tramuntana de Mallorca, dins el terme d’Escorca, el més alt de les Illes i del sector NE de les serralades bètiques (1.443 m alt.).
La seva forma pesada de mola és característica de les dures calcàries liàsiques i juràssiques, i constitueix una superfície estructural que descansa damunt les margues triàsiques, visibles a les valls subsegüents, com l’originada pel torrent de Pareis No hi manquen fenòmens càrstics, com el camp de rascler de Lluc, bé que les dolines i els pòlies són oberts sovint per l’erosió, i és conreat tradicionalment oliveres el seu fons de terra rossa La vegetació comprèn alzinars, en bona part degradats per l’home i els animals domèstics, fins a 1100-1200 m Més amunt hi ha matollar xeroacàntic,…
Pollença
Sortida del sol al Port de Pollença
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Mallorca, a l’extrem nord de l’illa, accidentat pel sector nord-oriental de la serra de Tramuntana.
Els materials, sovint calcaris, del Juràssic i el Liàsic, imbricats tectònicament i tallats en direcció obliqua per la costa de Tramuntana, originen un seguit de penya-segats que alternen amb valls transversals, sovint acabades en platges arrecerades en cales de SW a NE, racó d’Ariant, punta Beca, cala Solleric, del Castell, punta de la Galera, cala Estremer, punta de les Coves Blanques, i la punta de la Troneta que inicia la llarga i articulada península de Formentor El muntanyam calcari, molt abarrancat i amb fenòmens càrstics, s’estén des dels vessants orientals del puig Tomir 885 m alt al…
Sóller
Panoràmica del port de Sóller
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Mallorca.
Ocupa la vall transversal més típica al vessant de mestral de la serra de Tramuntana i que s’obre a mar per un port natural es Port de Sóller, que ha estimulat la singularitat de Sóller dins l’illa Al límit amb els termes d’Escorca i Bunyola la serra de Tramuntana forma un murallam impressionant que voreja els 1 000 m alt serra d’Alfàbia, 1 068 m alt, que davalla uns 900 m en 1,5 km A mig aire, una alineació parallela, interrompuda per la vall de Sóller , culmina a 907 m al puig de sa Galera, ja en terme de Deià Domina el litoral una tercera alineació, que té per fites la…
Mortitx
Possessió del municipi d’Escorca (Mallorca), al NE del terme, a la part alta del torrent de Mortitx, que aflueix a la mar en una badia dita el racó de Mortitx
.
torrent de Pareis
El torrent de Pareis a la seva desembocadura
© Fototeca.cat
Barranc
Curs d’aigua de la serra de Tramuntana, a Mallorca, dins el municipi d’Escorca, format per la unió dels torrents del gorg Blau
i de Lluc, sota el puig de Cosconar.
S'obre pas per un profund engorjat vers la cala de sa Calobra Joaquim Mir, que hi visqué tot sol ~1901-03, hi realitzà una de les seves sèries pictòriques principals Per la seva bellesa ha esdevingut un dels centres d’atracció turística de la costa septentrional de Mallorca
es Tossals Verds
Possessió del municipi d’Escorca (Mallorca), al S del terme, a la capçalera de la vall d’Almedà, sota el puig des Tossals (1 048 m alt.), a la serra de Tramuntana.
morro de ses Ferles
Punta de la costa septentrional de Mallorca (Escorca), dominada pel puig d’Estepar (335 m alt.), entre la cala de ses Ferles, a l’oest, i la de sa Calobra, a l’est.
Sant Llorenç de sa Calobra
Església
Església del municipi d’Escorca (Mallorca), situada al N del terme, vora la costa, al coll de Sant Llorenç (250 m alt.), entre la mola de can Termes (461 m alt.) i els contraforts de la serra de Narius, dominant, a llevant, la vall de sa Calobra i, a ponent, la deTuent, antics llogarets als quals servia per als actes religiosos.
Consta la seva existència el 1322, però és contemporània a les altres esglésies bastides pels repobladors del s XIII
gorg Blau
Antic llogaret
Gorg situat en un profund engorjat, prop de l’antic lloc de Turixant, al peu del puig Major, dins el terme d’Escorca (Mallorca), al curs del torrent del gorg Blau, que neix al vessant septentrional del morro de Cúber, i s’engorja fins que s’uneix, a s’Entreforc, al torrent de Lluc i forma el torrent de Pareis.
Hi ha estat construïda una resclosa