Resultats de la cerca
Es mostren 63 resultats
Campi
Pintura
Família de pintors renaixentistes italians, establerta a Cremona.
En són membres destacats Giulio Campi ~ 1502-72, fill i deixeble de Galeazzo Campi 1477-1536, influït per Giulio Romano i Pordenone els seus germans Antonio Campi ~ 1535 — ~ 1591, el qual fou també escultor i escriptor escriví i gravà per a Felip II de Castella una Crónica de Cremona , i Vicenzo Campi 1536 — 1591, que féu notables natures mortes i Bernardino Campi 1522 — ~ 1590, parent dels anteriors i deixeble de Giulio, influït pel Corregio, que pintà la cúpula de la basílica de San Sigismondo a Cremona 1570
Grup Parpalló
Pintura
Grup d’artistes format a València el 1957.
Fou el primer focus d’introducció de l’informalisme al País Valencià i aconseguí aviat una formulació rigorosa dins aquesta tendència artística, bé que entre el 1960 i el 1964 el grup perdé la seva cohesió com a resultat de les diferències de trajectòria artística dels seus membres, entre els quals cal assenyalar Salvador Sòria, Manuel Gil, Monjalés, Eusebi Sempere, Balaguer i Andreu Alfaro La majoria d’ells evolucionà cap a una pintura no figurativa, mentre que Alfaro, com a escultor, recollí l’experiència constructivista
Capuç
Escultura
Família d’escultors d’origen genovès establerta al País Valencià a mitjan s XVII.
Sobresurt, per la seva categoria i influència, Lleonard Juli Capuç i Calbet Ontinyent, Vall d’Albaida 1660-1731, escultor d’imatgeria religiosa com els seus germans Francesc Capuç i Calbet València 1665-1727 i Ramon Capuç i Calbet València 1666-1743, el seu pare, Juli Capuç Ontinyent 1630- , i el seu avi, Juli Capuç el Vell , oriünd de Gènova Subsisteixen, entre altres obres de Lleonard Juli Capuç, dues imatges de sant Vicent Ferrer a l’església del Salvador de València i un bust de Felip V Museu de Belles Arts de València
Centro Atlántico de Arte Moderno
Entitat creada el 1989 a Las Palmas de Gran Canària destinada a promoure activitats artístiques.
S'inaugurà amb l’exposició Surrealismo entre el Viejo y el Nuevo Mundo i té la seva seu en un edifici antic rehabilitat per l’arquitecte Sáenz de Oiza Dirigit per l’escultor Martín Chirino, ha format una collecció estable i una biblioteca Sorgí amb la intenció d’oferir noves possibilitats per a la producció d’art en general i com a punt d’unió entre continents i cultures d’orígens diversos, a més de la promoció de l’art canari Entre les exposicions realitzades, destaquen mostres com Desplazamientos 1991, Automatismos paralelos La Europa de los…
Cerveto
Família d’artistes tortosins.
Ramon Cerveto i Vestraten Tortosa 1828 — 1906, escultor, fou deixeble de Josep Dolç i de Manuel Porcar, i conreà el gènere religiós passos com el Davallament de la setmana santa tortosina destruïts el 1936 Els seus fills foren Víctor Cerveto i Riba Tortosa 1861 — Barcelona 1936, que continuà el taller d’Agustí Querol i conreà l’escultura religiosa i monumental monument a Ros de Medrano , a Tortosa, Antoni Cerveto i Riba Tortosa 1876 — 1938, pintor de temàtica religiosa i illustrador, a qui foren premiats un projecte de monument al tsar Alexandre Peterburg i un altre a Pernambuco…
Fernández de Soto
literatura castellana
Família d’artistes i escriptors.
Mateu Fernández de Soto i Llasat Barcelona 1881 — Amèrica Central d 1939, escultor, fill de pare castellà i mare tortosina, fou molt amic de Picasso i freqüentà Els Quatre Gats, juntament amb el seu germà Àngel Barcelona 1882 — 1938, àlies Patas , bohemi típic, personatge central del món picassià de l’època barcelonina, que durant la guerra civil de 1936-39 esdevingué comissari artístic i morí atropellat Hi hagué dos germans més, Lluís Barcelona 1894 — 1965 i Wenceslau Barcelona 1889-, narrador i publicista, resident a Buenos Aire, on aplegà algunes de les seves narracions en…
Anglès
Nissaga de titellaires iniciada per Jaume Anglès i Pallejà (1857-1919), que començà a fer titelles el 1873 i formà companyia el 1902.
El seu fill, Jaume Anglès i Vilaplana 1888-1945, plantà el castellet al Tibidabo fins el 1920, i el 1921 dirigí la programació de titelles de la galeria d’art Sala Reig Durant uns quants anys treballà a la Sala Ampurdanesa del carrer del Pi més tard Sala Baby i el 1955 s’installà al Turó Park, on treballava amb el seu fill Jaume Anglès i Guzmàn, 1913-1978 A la dècada dels cinquanta, la família Anglès simultaniejava el castellet tradicional i un teatret modernitzat amb canvis de llums, decorats del polonès WJanuszewski i putxinellis de l’escultor JMartrús Exemple de renovació de l…
Dumont
Escultura
Família d’escultors francesos.
Pierre Valenciennes 1660 — 1735 té escultures al palau de Nancy El seu fill François París 1688 — Lilla 1726 esculpí sants per a Saint-Sulpice, a París Jean —o Jacques — París 1701 — 1781, fill també de Pierre, anomenat Dumont le Romain , fou pintor de temes històrics i mitològics Edme París 1722 — 1775, fill de François, és autor del frontó de la casa de la moneda París El seu fill Jacques-Edne París 1761 — 1884 retratà Mirabeau i feu els relleus de la Colonne de Vendôme Augustin-Alexandre París 1801 — 1884, fill seu, escultor oficial, feu el Geni de la Llibertat de la Colonne…
Negre
Escultura
Família d’escultors rossellonesos dels s. XVII i XVIII.
Francesc Negre Perpinyà ~1661 — , cosí germà de l’escultor de Tuïr Gauderic Negre , i format amb Lluís Generes, seguí els esquemes d’aquest, incorporant-hi, però, la columna salomònica és autor, entre altres obres, del sumptuós altar major de Sant Martí de Forques 1688, d’un exuberant barroquisme, d’un crucifix per a Cameles 1687 i d’uns retaules —desapareguts— per a Perpinyà El seu fill Antoni Negre Perpinyà s XVIII i altres descendents, com Miquel Negre Perpinyà s XVIII —autor de l’altar de l' Àngel de la Guarda a Nefiac 1757— i Patrici Negre Perpinyà s XVIII —autor del retaule…
Sant Misteri
Història
Relíquia de la Vera Creu venerada a Cervera, coneguda amb el nom de Sant Misteri per un prodigi —resistència a ésser partida i degotament de sang— ocorregut el 1540.
La portà a Cervera el prevere Jaume Albesa, que l’obtingué d’un soldat, que morí a Martorell i que l’havia furtada en el saqueig de Roma 1527 Fou objecte de culte i hom li erigí una capella a l’església de Santa Maria de Cervera, per a la qual feren un tabernacle i un altar l’escultor Jaume Padró i el seu fill Ramon Padró 1787-1810 En les secades era portada i banyada al torrent d’Ondara des del 1567 El 1619 fou objecte d’un furt i d’una restitució que costà la vida a l’argenter Joan Balaguer Hom també la invocava contra els endimoniats, que hi eren portats en processó