Resultats de la cerca

Professor de la Universitat Hebraica de Jerusalem Biògraf de distints jueus hispànics medievals i autor de Die Juden im christlichen Spanien ‘Els jueus a l’Espanya cristiana’, 1929-36, recull de documents, i de Toledot ha-yehudīm bi-sfarad ha-nosrīt ‘Història dels jueus a l’Espanya cristiana’, 1945

Fill d’un militar lleial a la Segona República afusellat pel bàndol franquista, estudià a la Universitat de Madrid, on es llicencià el 1945 i es doctorà el 1950 L’any 1953 guanyà per oposició la plaça de professor adjunt d’història general d’Amèrica a la Universitat de Madrid Dedicat inicialment a la recerca sobre Espanya i Amèrica durant l’època moderna, collaborà amb Ciriaco Pérez Bustamante Posteriorment, Jesús Pabón, de qui fou deixeble, l’orientà vers la història de l’Espanya contemporània El 1957 obtingué la càtedra d’història general d’Espanya de…

Estudià filosofia 1841-43 i dret 1844-47 Doctor 1855, fou catedràtic de dret romà 1856 Des del 1858 ocupà diverses càtedres a la facultat de dret de València hi fou rector de la Universitat 1868-73 Publicà estudis sobre dret a l’Espanya romana, història de l’Espanya goda i dret castellà a Revista Ibérica , El Foro Valenciano , Revista de España , Revista de Legislación y Jurisprudencia , etc Formà part de la junta del cantó federal de València el 1873 Seguidor del pensament krausista i membre de la Lliga de Propietaris de València, s’interessà pels problemes socials…

Fill de Martí de Riquer i Morera , es llicencià a la Universitat de Barcelona el 1968, i del 1969 a 2015 fou professor a la Universitat Autònoma de Barcelona, on el 1988 guanyà la càtedra d’història contemporània Durant el darrer franquisme i la transició estigué vinculat al Partit Socialista Unificat de Catalunya , i el 1975 fou un dels signants del Manifest de Bellaterra, primer document públic des de la fi de la Guerra Civil en reivindicar una universitat autònoma, democràtica i socialment responsable Especialista en catalanisme i en la Restauració, ha publicat entre d’altres la seva tesi…

Germà de Baltasar Jesuïta, a Catalunya, des del 1759 Exiliat a Itàlia el 1767, estudià dret a Bolonya 1755-59, on contribuí a la fundació de les Memorie enciclopediche Com a escriptor començà publicant obres literàries, de les quals es destaca la traducció italiana de poetes castellans cinccentistes Roma, 1786 La seva obra cabdal, però, és la Historia crítica de España y de la cultura española, en 20 volums Madrid, 1783-1805, escrita a Bolonya i a Roma només aconseguí de publicar en italià els dos primers volums Foligno, 1781 Florència, 1787, i en deixà quatre d’inèdits en castellà La part…

Fou cronista 1862 i procurador general del seu orde a Espanya 1869 Publicà Nuevo viaje a Jerusalén 1846, Historia de la villa de Villanueva y Geltrú 1869, Historia de las Redenciones 1873 i Biblioteca mercedaria 1875

Fou intendent de l’exèrcit carlí a Catalunya 1837-39 És autor d’una Historia de la guerra civil de Cataluña 1847, en la qual rebutjà l’acusació d’haver pres part en l’assassinat del comte d’Espanya

Doctor en Història per la Universitat de Barcelona i catedràtic d’Història i Institucions Econòmiques de la Universitat Autònoma de Barcelona Es dedica preferentment a la recerca de temes d’història econòmica i social relatius a Catalunya i a les Antilles És autor de nombrosos articles en revistes científiques i collaboracions en obres collectives Destaquen entre altres El socialismo en España 1833-1868 1977, Catalunya, la fàbrica d’Espanya 1985 i Industrialización y nacionalismo análisis comparativos 1985 Des del 1992 és director, juntament amb JNadal i AMacías, de la collecció…

En produir-se l’aixecament portuguès del 1640, en un primer moment fou partidari de Joan de Bragança, però després conspirà a favor de l’annexió a Espanya Empresonat, fou executat Escriví Successão do senhor rei DPhelippe II na coroa de Portugal 1629 i Vida e acçoes de el-rei DJoão II 1639

Ministre plenipotenciari, el 1898 intervingué en el tractat de París Fou ambaixador a Àustria 1902-05 i ministre d’estat 1905 i representà Espanya a la conferència de Gènova 1922 Escriví diverses obres d’història, entre les quals Apuntes para la historia diplomática de España 1911-14 i Fernando VII, rey absoluto 1931