Resultats de la cerca

Vida i obra De família tradicionalista, cursà els primers estudis a Maó, on fundà les revistes Cruz y Espada i Gaceta de Menorca 1912 i collaborà també amb Joan March El 1914 s’installà a Palma, on collaborà en La Aurora i La Vanguardia Balear El 1917 fundà el periòdic La Veu de Mallorca , òrgan del Centre Regionalista de Mallorca en el qual militava, i des d’on propugnà un mallorquinisme catalanista com a única alternativa per a una illa provinciana i castellanitzada Poc després, establert a Barcelona, estudià filosofia i lletres i collaborà en La Veu de Catalunya S’afilià a les Joventuts…

Vida Fill de l’escriptor i polític Joan Estelrich i Artigues, estudià banca a l’estranger i fou director d’una sucursal bancària a Tànger Traslladat a Madrid, inicià estudis a l’Instituto de Investigaciones y Experiencias Cinematográficas i el 1956 començà a treballar com a meritori i secretari de rodatge Fou ajudant de direcció en nombrosos films La vida alrededor 1959 i El extraño viaje 1964, ambdós de Fernando Fernán Gómez A las cinco de la tarde 1960, Juan Antonio Bardem Plácido 1961, Luis G Berlanga i a les produccions de Samuel Bronston rodades a Espanya Exercí de director de producció…

Féu estudis al seminari de Mallorca i a la Universitat de Friburg de Brisgòvia Alemanya, on s’interessà pel lullisme fou collaborador del Raimundus Lullus Institut i es doctorà en teologia 1975 amb una tesi sobre la teoria lulliana dels correlatius 1979 Ha editat l' Ars Notatoria i l' Astronomia de Ramon Llull Secretari d' Estudios Lulianos i de l’Institut d’Estudis Baleàrics, és professor del Centre d’Estudis Teològics de Mallorca

Fou catedràtic d’agricultura de l’Institut Balear Autor d' El almendro y su cultivo en España e islas Baleares Palma 1907, un tractat d’agricultura i altres treballs agronòmics El 1891 intentà de combatre la filloxera Traduí diverses obres al castellà, entre les quals l’edició d' Un hiver à Majorque , de George Sand, prologada per Gabriel Alomar

Debutà el 1953 i rebé una primera alternativa a València el 1957 Després d’haver tornat a novillero , en rebé una altra, a Ondara Marina Alta, el 1966 Es retirà abans del final de la dècada Fou el primer director de l’Escola Taurina de València 1983-2005

Vida i obra Estudià dret a Barcelona i a Madrid Fou catedràtic de literatura als instituts de Sòria, Cadis i Palma i publicà Apuntes de preceptiva literaria y composición 1904 i Programa de elementos de historia general de la literatura 1907 Collaborà, entre altres publicacions, a “Migjorn” i “Vida Isleña”, i dirigí “La Última Hora” 1897-99 Interessat per les literatures alemanya i italiana, traduí Heine Cuadernos de viaje , 1892 i Schiller Poesías líricas , 1909, publicà una antologia de poetes lírics italians 1889 i estudis com Influencia de la lengua y la literatura italiana en la…

Estudià dret a Barcelona i Madrid Exercí com a catedràtic de literatura als instituts de Sòria, Cadis i a Palma Interessat per les literatures alemanya i italiana, traduí al castellà Heine Cuadernos de viaje , 1892 i Schiller Poesías líricas , 1909, publicà una antologia de poetes lírics italians 1889 i els estudis Fundaciones españolas en Roma 1911 i Influencia de la lengua y la literatura italiana en la castellana 1913 Escriví Páginas mallorquinas 1912, recull d’articles on exposa la seva visió, contrària al moviment de la Renaixença La seva obra poètica pròpia Primicias , 1884 Saludos…

Joan Estelrich i Artigues funda a París la revista profranquista, en llengua francesa, “Occident”

Neix a Mallorca el Centre Regionalista, presidit per Guillem Forteza i orientat pel periòdic “La Veu de Mallorca”, que dirigeix Joan Estelrich Més tard passa a Barcelona al servei de la Lliga

Era patrocinada per Francesc Cambó i la presidí Isabel Llorach, amb Joan Estelrich de secretari Hi feren conferències André Maurois, José Ortega y Gasset, el comte Keyserling, Pere Bosch i Gimpera, entre d’altres, en l’idioma del conferenciant Deixà d’actuar durant la guerra civil de 1936-39 El 1947 remprengué les activitats, amb Carles Soldevila de secretari, però la mort dels seus iniciadors n'interrompé la continuïtat