Resultats de la cerca

Professor a la Universitat d’Estrasburg, dirigí un gran nombre d’estudis arreu del món, en particular a França, a l’Àfrica de parla francesa i a Sud-amèrica, per a la millora o l’establiment de comunicacions, l’acondiciament de vessants, plans hidràulics, explotació de recursos naturals, valoració de terres i sòls, etc Creà també l’Institut de Géographie Appliquée 1956 en aquella universitat i fou membre de diverses comissions de geomorfologia de la Unió Geogràfica Internacional Entre les seves obres cal esmentar Le relief de côtes 1949, La partie orientale du Bassin de Paris…

Militar 1878, abandonà l’exèrcit i se n'anà a explorar el Marroc 1883-84 Fruit d’aquest viatge, escriví Reconnaissance au Maroc 1888, que li valgué la medalla d’or de la Société de Géographie Convertit, a París 1886, ingressà a la Trapa de Notre-Dame des Neiges 1890 Ordenat sacerdot 1901, dedicà la resta de la vida a l’apostolat de l’exemple entre els tuàregs d’Algèria, especialment a Tamanrasset, on morí assassinat Intentà, sense èxit, de fundar una comunitat religiosa, bé que s’inspiren en el seu esperit els Germanets de Jesús, les Germanetes de Jesús i les Germanetes del Sagrat Cor del…

S'especialitzà en citologia i elaborà una teoria sobre els plasts introduí el terme cloroplast És considerat com un precursor de la moderna ecologia Publicà Pflanzengeographie 1898

Estudià a París i als EUA, especialitzat en geografia física Fou professor a Rennes i a Estrasburg Publicà la tesi Le Plateau Central de la France et sa bordure mediterranéenne Étude morphologique , el 1923, i entre les seves obres destaquen L’Amérique Septentrionale , a la Géographie universelle de Pau Vidal de la Blache 1935-36, i un Vocabulaire franco-anglo-allemand de géomorphologie , publicat el 1956

Féu la seva tesi doctoral als Pirineus Recherches sur la morphologie des Pyrénées orientales franco-espagnoles, 1937, i ha publicat altres treballs sobre geomorfologia i geografia de la península Ibèrica Fou professor a Dijon, Estrasburg, Lilla i la Sorbona Féu estudis experimentals sobre la descomposició de les roques cristallines i publicà Précis de géographie physique générale 1959, Régions naturelles du globe 1970 i Processus d’érosion à la surface des continents 1981

És considerat com un gran coneixedor de la geografia física i humana de l’Amèrica Central, en particular Guatemala i Mèxic Visità també, per als seus estudis de vulcanologia, l’àrea mediterrània i les Canàries, i, en l’aspecte purament geogràfic, molts països del continent sud-americà Professor a Tübingen i Estrasburg, escriví Grundriss der physikalischen Geographie von Guatemala ‘Resum de la geografia física de Guatemala’, 1894, Wirtschaftsgeographie von Mexico ‘Geografia econòmica de Mèxic’, 1908, Die Tropen ‘Els tròpics’, 1927

Trajectòria acadèmica Llicenciat en història a Barcelona 1947, influït per Salvador Llobet s’interessà per la geografia, disciplina que aprofundí a la Facultat de Ciències, a la Societat Catalana de Geografia, a l’Institut Français i a les universitats de Bordeus, amb Lluís Solé i Sabarís, Pierre Deffontaines, Salvador Llobet i Louis Papy, i de París i Estrasburg, on rebé la influència de geògrafs com Pierre George i Jean Tricart Doctorat a Madrid el 1956 amb la tesi La comarca de Bages El medio físico y la evolución humana , fou catedràtic el 1958 a la Universitat de Múrcia, i…