Resultats de la cerca

És autor del poema inacabat Tristan und Isolde ~1210, basat en el poema francès del clergue anglonormand Thomas

Mestre d’obres de la catedral d’Estrasburg 1275, n'inicià les obres el 1277, segons consta en una inscripció de la façana, n'acabà les voltes i dissenyà els plans de la façana occidental Féu els plans del monestir de Hanau 1291-94 Construí la tomba del bisbe Conrad 1300 i la capella de la Mare de Déu 1316, ambdues a la catedral Morí treballant en les fortificacions de la ciutat

Escriví el poema satíric en dialecte alsacià Das Narrenschiff ‘El vaixell dels ximples’, 1494, el qual, mitjançant l’allegoria, trasllada el problema cristià del pecat al terreny de la sàtira social

Fou positivista i partidari d’un formalisme absolut Desenvolupà una teoria, purament jurídica, de l’estat i de les funcions dels seus òrgans principals Escriví Contribution à la théorie générale de l’Etat 1920-22, la seva obra fonamental, i La Loi, expression de la volonté générale 1931, interpretació de la tercera república francesa, on remarca que el centre del poder era al parlament

Visqué a Viena, a la cort del duc Leopold VI d’Àustria, i fou amic de Walter von der Vogelweide Cantà l’amor feliç, amb una lírica elegant i subtil

Dominicà, fou predicador famós i director espiritual, sobretot de comunitats femenines Fou deixeble del mestre Eckart i, com ell, conreador de la mística especulativa de l’escola renana, centrada en la recerca de Déu en el fons de l’ànima, més enllà dels sentits i de l’enteniment discursiu Els seus ensenyaments es troben en els Sermons , recopilats per algunes de les seves oients, mentre d’altres obres que li han estat atribuïdes són rebutjades per la crítica

Féu estudis importants sobre l’organització, el desenvolupament i la patologia dels vegetals inferiors, especialment dels fongs Introduí el terme simbiosi

Estudià teologia i filologia clàssica a Estrasburg i a París fins el 1926 Fou professor d’exegesi i d’història de l’Església antiga a les facultats de teologia d’Estrasburg 1930, i Basilea 1938 i París 1953, i també a la Sorbona 1954 De les seves obres cal destacar Christus und die Zeit ‘Crist i el temps’, 1946, Petrus, Jünger, Apostel, Märtyrer ‘Pere, deixeble, apòstol, màrtir’, 1952, La Tradition 1953, Die Christologie des Neuen Testaments 1957, Katholiken und Protestanten 1958, Heil als Geschichte ‘Salvació com a història’, 1965, en les quals analitzà els punts…

Es formà a Alemanya i a París, ciutat on habità del 1621 al 1641 S'especialitzà en natures mortes i també en escenes de gènere i retrats Gran part de la seva obra es troba en els museus d’Estrasburg L’estiu , La gran vanitat i de Karlsruhe

Professor de la Universitat d’Estrasburg i fundador de la “Zeitschrift für romanische Philologie” a partir del 1877 Dirigí la publicació del Grundriss der romanischen Philologie Estrasburg 1888-1902 2a ed 1904-06, l’enciclopèdia que recull l’estat dels estudis de filologia romànica de l’època, una veritable summa de ciència positivista, encara vàlida en molts aspectes, on collaboraren una trentena d’especialistes d’arreu del món De formació neogramàtica, Gröber també estudià la història de la disciplina i s’interessà particularment pel fenomen de la diferenciació del…