Resultats de la cerca
Es mostren 67 resultats
Euràsia
Nom que fa referència al conjunt format per Europa i Àsia.
Es tracta, de fet, de la massa continental més extensa de la Terra, amb uns 54 milions de km 2 , un terç, aproximadament, de les terres emergides és també la més poblada uns 4 200 milions d’habitants, segons estimacions del 1996 Limitada pel Pacífic a l’E, per l’Índic al S, per les mars Roja i Mediterrània i l’oceà Atlàntic a l’W i per l’oceà Àrtic al N, resta unida al continent africà per una estreta llenca de terra entre la Mediterrània i la mar Roja, en territori egipci Europa es diferencia netament d’Àsia per unes característiques humanes específiques i per una estructura física particular
eurasiàtic | eurasiàtica
Relatiu o pertanyent a Euràsia.
gralla de bec vermell
Gralla de bec vermell
© Steve Johnson
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels còrvids, d’uns 40 cm, de plomatge negre, de bec vermell, llarg, fi i corbat cap avall i de potes vermelles.
És sociable Habita a gairebé totes les muntanyes d’Euràsia
prunèl·lids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels passeriformes, de 15 a 17 cm, que tenen les ales arrodonides, amb 10 rèmiges principals, i el bec recte i prim amb l’extrem lleugerament ganxut.
Comprèn 12 espècies, que pertanyen al gènere Prunella i habiten a Euràsia
mussol emigrant
Mussol emigrant
CC u|Mdf
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels estrigiformes, de la família dels estrígids, de 38 cm, que té les parts superiors falbes tacades de bru fosc i les inferiors més clares amb llistes brunes.
És migrador parcial Habita al nord d’Euràsia i d’Amèrica És ocasional als Països Catalans
platanàcies
Botànica
Família formada per arbres de fulles alternes palmades, de flors unisexuals, diminutes i reunides en inflorescències globoses, i de fruits en núcula.
És una família pròpia de la zona temperada d’Euràsia i l’Amèrica del Nord, que comprèn únicament el gènere Platanus plàtan
grifó
grifó
Jon Nelson (CC BY-NC-ND 2.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels falconiformes, de la família dels falcònids, d’uns 55 cm, que té plomatge gris amb franges negres a les parts superiors, blanc tacat de bru fosc a les inferiors, i les potes i la cera del bec d’un groc viu.
De sempre ha estat molt apreciat en falconeria Habita a l’extrem nord d’Euràsia i Amèrica És excepcional als Països Catalans
regúlids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels passeriformes, de 8 a 10 cm, que tenen el plomatge suau i esponjós, formes arrodonides, són insectívors i els mascles presenten una taca llampant a la part superior del pili.
Comprèn 5 espècies, que pertanyen totes al gènere Regulus i habiten a Euràsia, l’Amèrica del Nord, el Magrib i les illes Açores i Canàries
picot
Picot verd
inasiebert (cc-by-nc-4.0)
Ornitologia
Nom donat als ocells de la família dels pícids, de l’ordre dels piciformes, que tenen les rectrius amb l’extrem afuat i el raquis rígid.
S’alimenten d’insectes i larves que extreuen de les escletxes de l’escorça dels arbres, els troncs dels quals escalen recolzant-se en l’extrem de la cua Alguns presenten un lleuger dimorfisme sexual El picot negre Dryocopus martius , de 46 cm, és de color negre amb els ulls grocs El mascle té tot el pili roig i la femella una taca roja al clatell Habita a les fagedes i boscs muntanyencs de coníferes d’una gran part d’Euràsia Als Països Catalans, és comú als Pirineus El picot verd o fuster o picacarrasques Picus viridis , de 32 cm, és de color verd, amb les parts inferiors més…
entelodonts
Paleontologia
Família extingida de mamífers artiodàctils, integrada per individus amb el crani allargat, sense apòfisi mastoide i òrbites tancades.
Se n'han trobat representants a l’Eocè superior d’Àsia i a l’Oligocè d’Euràsia i l’Amèrica del Nord, amb els gèneres Entelodon , Archaeotherium i Dinohyus