Resultats de la cerca

Soci del Centre Excursionista de Tarragona, ha format part de les expedicions al Cho Oyu i el Shisha Pangma Himàlaia, 1993, el Muztagh Ata Karakorum, 1995 i l’Everest Himàlaia, 1997 i 2000 També ha participat en curses i competicions d’esquí de muntanya i rallis de muntanya

L’alpinista català Ferran Latorre corona l’Everest amb oxigen Amb aquest cim, es converteix en el primer alpinista català que ha culminat els catorze pics de més de 8000 metres que hi ha a la Terra Latorre va iniciar el projecte el 1999 amb l’ascensió a l’Annapurna

Membre del Centre Excursionista de Tarragona, creà el Grup Alpí de la mateixa entitat 1982 Formà part de diferents expedicions a l’Himàlaia el Nun 1985, l’Annapurna I 1987 i el Shisha Pangma 1993 També participà en les expedicions amb esquís al Muztagata 1995 i l’Everest 1997, 2000

Fundada a Barcelona el 1986, té nombrosos exemples de reportatges i documentals esportius, especialment de temàtica alpina i esports d’aventura bicicleta tot terreny, ala delta, parapent, ràfting i escalada Expedició al Pol Nord en solitari 1996, que segueix l’aventura de l’alpinista Nil Bohigas, i La neteja de l’Everest L’home El treball L’ambient 1996

L’alpinista català Òscar Cadiach culmina el Broad Peak, el darrer dels catorze cims de més de 8000 m És el primer alpinista català a culminar tots aquests cims sense oxigen Cadiach va assolir el primer vuitmil el 1984 Nanga Parbat, i va formar part de la primera ascensió catalana a l’Everest el 1985, que va fer per segona vegada el 1993

Soci del Centre Excursionista de Tarragona i de l’Agrupació Cultural Vila-seca, presidí la secció d’esquí i alpinisme de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya 1996-97 Feu ascensions als Pirineus i als Alps i formà part de les expedicions al Muztagh Ata 1995 i a l’Everest 1997, 2000 Participà en curses i travesses d’esquí de muntanya, competicions d’esports d’aventura i maratons

Soci del Centre Excursionista de Catalunya, membre del Centre Acadèmic d’Escalada i instructor de l’Escuela Nacional de Montaña i l’Escola Catalana d’Alta Muntanya Participà en expedicions a l’Atles 1980 l’Spitsbergen Noruega, 1981 el Manaslu Nepal, 1982, amb l’obertura d’algunes vies com l’esperó dels Catalans 1984 l’Everest 1983, 1985 Yosemite EUA, 1992, i el Garhwal Índia, 1994 Fou guarda del refugi Ventosa i Calvell

Participà en l’expedició al Ruwenzori organitzada pel British Museum i féu la difícil ascensió del cim que duu el seu nom 4 659 m En dues grans expedicions explorà l’interior de l’Irian Occidental, a la Nova Guinea 1909-11 i 1912-13, i arribà fins a la serralada dels monts Nassau Participà en altres expedicions a l’Everest 1921, a Sierra Nevada de Santa Marta 1924, etc Deixà nombrosos escrits

Sòcia de la Unió Excursionista Urgellenca, el 1981 ingressà al Centre Acadèmic d’Escalada, del CEC Escalà els Picos de Europa, on formà part del primer equip femení a la via Rabadá-Navarro del Naranjo de Bulnes 1983 Pujà per la cresta sud de l’agulla Negra de Peuterey Alps, 1982 i fou la cap de la primera expedició femenina al Kangtega 6782 m, Himàlaia, 1984 Fou la primera dona de l’Estat que intentà pujar a l’Everest 1988

Membre de l’Associació Espanyola de Guies de Muntanya i de l’Escola Catalana d’Alta Muntanya Ha dirigit i guiat expedicions a cims com el Kilimanjaro 2007, el pic de Lenin 2008 i l’Aconcagua en diverses ocasions, entre les quals destaca l’ascensió hivernal per la ruta directa dels polonesos de l’any 2006 Ha participat en expedicions a diversos vuit mils al Shisha Pangma Central 2002, al Dhaulagiri 2004, al Cho Oyu 2007, a l’Everest 2008 i al Lhotse 2009