Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
fènix
Religió egípcia
Ocell sagrat d’origen egipci, únic en la seva espècie, que els grecs i els romans consideraven imatge de la vida eterna.
Després de mig millenni de vida feia un niu d’herbes aromàtiques i hi calava foc De la cendra naixia un nou fènix, el qual anava al temple d’Heliòpolis, a Egipte, i, segons una versió del mite, hi portava les restes per oferir-les a l’altar del sol Representava l’ànima del sol i també el començament de l’any nou
fènix
Persona, cosa, única en el seu gènere per la seva excel·lència.
fènix
Heràldica
Figura imaginària representada per un ocell, sempre de cara, amb el cap de perfil, les ales aixecades i damunt un foc encès, anomenat immortalitat
.
El Fénix
Setmanari
Setmanari en castellà publicat a la ciutat de València del 8 de juny de 1844 al 18 de novembre de 1849, en quatre etapes separades i de numeració distinta.
Fundat per Rafael Carvajal, en foren collaboradors destacats Lluís Miquel i Roca, Joan Antoni Almela, Francesc i Joan Arolas, Josep MZacarés, Vicent Boix i Ricart, Ramon Ferrer i Matutano, Pelegrí Garcia i Cadena, etc Dedicat a temes literaris, històrics, artístics i teatrals, mostrà un relatiu interès per la temàtica i la llengua autòctones Entre la tercera i la quarta etapa s’hi intercalà, amb els mateixos collaboradors i la mateixa direcció, la “Revista Edetana” 3 de setembre de 1848 — 8 d’abril de 1849 Publicà, en fulletó o separadament, traduccions castellanes de novelles europees de l’…
Fénix de Cataluña
Obra escrita (1683) per Narcís Feliu de la Penya en col·laboració amb MartíPiles, el nom del qual hi figura com a autor (possiblement ho fou de les idees, mentre que Feliu hi degué aportar l’estil i l’erudició històrica).
El text, a més d’una descripció de l’evolució mercantil i industrial de Catalunya en la baixa edat mitjana, fa una anàlisi —força optimista— de la situació contemporània i proposa uns quants mitjans de redreçament, el principal dels quals havia d’ésser la formació d’una gran companyia de comerç, sobre model holandès, amb la funció de proporcionar capital a la indústria, al comerç i a la navegació Aquesta institució havia de tenir caràcter oficial, sota la protecció de la Santa Creu, i la protecció de la ciutat de Barcelona i de la generalitat i havia d’ésser dirigida per 60 representants dels…
La Unión y el Fénix Español
Economia
Empresa espanyola d’assegurances fundada l’any 1908.
És la primera empresa del sector a tot l’estat, dedicada fonamentalment a accidents, transport i incendis Disposa de la filial Fénix Directo El 1994 es fusionà amb el grup AGF i passà a formar part de l’entitat AGF Unión Fénix Seguros y Reaseguros SA El 1996 estava participada en prop del 80% per AGF Espanya L’antic propietari, el Banco Español de Crédito, participava en un 10% Sense comptar les filials, el 1995 tingué un volum de negoci de 72 163 milions de pessetes El seu domicili és a Madrid
projectisme
Economia
Corrent de pensament politicoeconòmic sorgit a Catalunya, sobretot entre el 1679 i el 1689.
Malgrat propugnar nous tipus d’organització econòmica, no té res a veure amb l'arbitrisme, pel fet de rebre el suport de sòlids grups econòmics lligats a iniciatives comercials concretes i als òrgans de poder polític Propugnava la desaparició de la multiplicitat d’imposts i llur substitució per un únic impost que liberalitzés el comerç, el manteniment del proteccionisme però dintre un comerç més lliure i en relació amb un port franc i, finalment, l’associació dels particulars en companyies comercials La major part d’aquest programa fou portat a la pràctica abans d’acabar el segle pel que fa a…
El Correo Catalán
Periodisme
Diari de Barcelona fundat el 16 de desembre de 1876 per Manuel Milà i de la Roca, que a l’origen servia una extrema dreta carlina, catòlica i conservadora.
Menà campanyes d’oposició legitimista i s’afrontà amb els periòdics republicans Suspès per l’autoritat, sortí amb el nom “El Eco del Milanesado” i “El Noticiero” 1880 i “El Fénix” 1900 S'hi succeïren en la direcció Lluís Maria Llauder, Salvador Morales i, el 1903, Miquel Junyent, que donà una orientació catalana al periòdic i, malgrat que continuà redactat en castellà, adherit a la Solidaritat Catalana, publicà, des del 1912, en català, una pàgina literària i editorials, articles i solts Fou el primer periòdic barceloní que inclogué una plana d’esports Joan Soler i Janer en continuà la…
premi Vicent Andrés i Estellés
Premi literari en llengua catalana en la categoria de poesia que s’atorga a València des del 1972.
Forma part dels premis Octubre de València Relació d’obres i autors guardonats 1973 Grills esmolen ganivets a trenc de por , de Joan Navarro 1974 Notes i comentaris , de Miquel Bauçà 1975 Àfrica , de Francesc López Barrios 1976 Llarg camí llarg , de Marc Granell 1977 Paraula de Miquel , de Josep Fèlix Escudero 1978 La ciutat del tràngol , de Manuel Rodríguez 1979 Diables d’escuma , de Joan Barceló 1980 Distàncies , de Pere Rovira i Plana 1981 Vell malentès , de Joan Margarit 1982 Divan , de Jaume Pont 1983 El soldat rosa , de Francesc Prat Figueres 1984 Le sucrier velours , de Joan Vicent…