Resultats de la cerca

El conjunt, format per diversos jaciments que comparteixen un mateix context geològic i paleontològic, és situat al Cretaci superior uns 65 milions anys d’antiguitat Comprèn principalment quatre zones a l’est i al nord de la serra d’Ensija, entre els termes municipals de Fígols i Vallcebre, l’àrea total de les quals té una extensió d’uns 3500 m 2  repartits en quatre localitzacions Fumanya nord, Fumanya sud, mina Esquirol i mina Tumí A part les més de 3500 icnites, que han proporcionat informació important sobre la locomoció i la morfologia icnològica dels titanosaures, també han estat…

Entre el centenar de membres inicials figuraren Lluís de Foronda i Gómez, Santiago Nadal i Gaya, Ildefons i Joan Carles d’Ayguavives i de Solà, Enric García del Ramal i Cellalbo, Aureli Joaniquet i Extremo, Josep Bertran i Güell baró de Viver, el comte del Montseny, etc Posteriorment cresqué fins a assolir uns milers d’afiliats El seu finançament fou aportat principalment pel compte de Fígols Organitzà cicles de conferències en les quals intervingueren monàrquics, principalment del grup ideològic d’Acción Española, com Antonio Goicoechea i José María Pemán El 1932 anà a les…

Al Principat aconseguí l’adhesió de la Peña Blanca Josep Bertran i Güell, Jordi Girona, baró de Viver, Santiago Nadal, Lluís de Foronda, etc i després de la Dreta de Catalunya Fernando Álvarez de la Compa, comte de Fígols, etc L’assumpció de la defensa dels interessos agraris per part de la Lliga en dificultà enormement l’extensió i fora de Barcelona sols tingué una certa presència a Girona, a Terrassa i a Arenys de Mar Pel novembre del 1933 s’alià electoralment amb el Partit Agrari i pel febrer del 1936 obtingué un lloc Santiago Torent dins el Front Català d’Ordre A Mallorca,…

La seva activitat arribà fins a la meitat de 1925, quan s’esllanguí per les divisions internes del partit i la insistència de Primo de Rivera perquè només existís la Unión Patriótica UP Agrupà una dreta radicalitzada pel conflicte social dels anys del pistolerisme i enfrontada amb els postulats catalanistes en benefici d’un espanyolisme unitarista El seu lema era “Monarquia, unitat política, ordre social” Davant les exigències d’autonomia de la Lliga Regionalista, els unionistes hi contraposaven l’autonomia municipal Entre els líders de la UMN catalana cal destacar el seu president efectiu,…

Fou creat per iniciativa i sota la presidència d’Alfons Sala i Argemí després comte d’Ègara, diputat i cacic del districte de Terrassa Representà l’oposició al sector regionalista organitzat en la Federació Monàrquica Autonomista, i no passà mai d’ésser una reunió de notables, sense base organitzada en foren dirigents el marquès d’Olèrdola, el comte de Fígols, el comte del Montseny, el baró de Viver, el comte de Santa Maria de Pomers, LlPons i Tusquets, etc Incapaç de superar electoralment la Lliga i menystinguda pel poder central, la mateixa impotència de la UMN la convertí en…

Fou donada el 1390 pel rei a Ramon de Peguera i de Cervelló, castlà de Peguera El seu fill, Ramon de Peguera i de Torrelles, la donà el 1438 al seu nebot Galceran VII de Pinós-Fenollet i de Mur , baró de Pinós, vescomte d’Illa i Canet Passà més tard als Castre-Pinós, que el 1494 la vengueren a Francesc Galceran de Pinós, baró de Gironella, fill illegítim de Galceran VII El 1586 passà als Agulló

També utilitzà el nom Dreta de Catalunya Era un partit dinàstic, extremosament conservador, defensor de la propietat i d’un marcat anticatalanisme Assumí el programa de RE, que s’autodefinia en aquests termes “En lo religioso, somos católicos en lo político, monárquicos en lo jurídico, constitucionales y legalistas, y en lo social, demócratas” Els seus antecedents es troben en la Unió Monàrquica Nacional UMN del bienni 1930-1931 i, des del desembre d’aquest dar-rer any, en l’entitat Peña Blanca Aquest collectiu fou el primer refugi dels alfonsins barcelonins després de la proclamació de la…

Únic titular, tingué una actuació militar en la frontera d’Urgell i les muntanyes de Tremp i la Segarra i el 1713 es trobà a la defensa de Barcelona

Quan Eduardo Dato fou nomenat presidentdel govern, s’articulà un corrent intern del Partit Conservador que es reclamava del lideratge d’Antoni Maura Al gener de 1914 es reuní una Assemblea nacional de mauristes que creà una organització pròpia sota la presidència d’Ángel Ossorio y Gallardo, amb una direcció integrada en un Comité Central de Acción Maurista situat al cim d’una estructura de comitès provincials i locals El 1918 experimentà una reorganització que només aportà el canvi de nom de l’òrgan suprem ara Junta Nacional de Acción Maurista i la previsió de l’existència potestativa de…