Resultats de la cerca

Cronista de la vida urbana, les contradiccions de la qual analitzà amb subtil humor, la seva obra més notable és Encontro marcado 1956, de contingut en part autobiogràfic, que mostra el drama d’un intellectual a la recerca d’un sentit per a la seva existència Altres obres seves són O homem nu 1960, A mulher do Vizinho 1962, A companheira de viagem 1965, A inglesa deslumbrada 1967, O grande mendecapto 1979, etc També és autor de l’autobriografia literària  O tabuleiro das damas  1988 i la recreació literària  Amor de Capitu  1998 Dirigí una desena de curtmetratges

Establert amb la família a l’Àfrica del sud —el seu padrastre era cònsol a Durban—, estudià a la Universitat de Cape Town 1903-04 Dominà l’anglès tan bé com el portuguès i, en anglès, li foren publicats 35 Sonnets 1913, Antinous 1918, Inscriptions 1921 i Epithalamium 1921, aplegats després a Poemas Ingleses , amb traducció portuguesa de J de Sena El seu bilingüisme pot ésser una de les claus de la seva personalitat disgregada Tornà a Lisboa 1905, on llegí Schopenhauer i Nietzsche, els postsimbolistes i els portuguesos Antero de Quental i Cesário Verde Des del 1908 visqué obscurament, amb una…

Inicià la seva carrera el 1938 amb Relevos i As sete partidas do mundo Les seves primeres novelles, i especialment Fogo na noite escura 1943, perllonguen la línia del realisme portuguès Les dues sèries de Retalhos da vida de un médico 1949, 1963 reflecteixen les seves experiències de metge rural a l’Alentejo, a la Beira Baixa i també a Lisboa El realisme psicològic d’aquestes novelles va cedint davant un realisme d’inspiració social Casa da Malta 1945, Minas de San Francisco 1946, O trigo e o joio 1954 Amb les novelles Domingo à tarde 1961 i, sobretot, O homem disfarçado 1957 torna a l’…

Comte de Miraflores de los Ángeles, es mogué en l’ambient de braus i toreros Conreà primerament una poesia de caràcter popular, i després evolucionà cap a un estil amb trets gongorins i més endavant surrealistes Publicà Andalucía la baja 1927, La Toriada 1928 i Romances del 800 1929

A disset anys es traslladà a Madrid per estudiar cinematografia Debutà en la literatura amb La luz prodigiosa 1991, premi Ciudad de Barbastro, a la qual seguiren Esta noche moriré 1992, El niño de los coroneles 2001, premi Nadal, La mujer de las alas grises 2003, Invasor 2004, premi Dulce Chacón, El mundo se acaba todos los días 2005, premi Ateneo de Sevilla i Todo el amor y casi toda la muerte 2010, premi Primavera En Páginas ocultas de la historia 1995, escrit en collaboració amb Juan Bas, convertí en relats els guions televisius que tots dos havien redactat per a la sèrie…

És professor de la Universitat del País Basc Influït per Nietzsche, els lliurepensadors i un cert anarquisme, s’ha preocupat sobretot de qüestions ètiques És autor d’assaigs Apóstatas razonables , 1976 La infancia recuperada , 1976 Panfleto contra el Todo , 1978 Criatura del aire , 1979 Invitación a la ética , 1982, premi Anagrama d’assaig La tarea del héroe , 1983 sobre estètica, Ética para Amador , 1991 Sin contemplaciones , 1993, etc, de novelles Caronte aguarda , 1981 El jardín de las dudas , 1994 etc, narracions Episodios pasionales , 1986 i obres teatrals Catón Un republicano contra…

El seu nom va lligat a l’obra que l’ha fet famós La Celestina La seva vida és poc coneguda Per diferents documents hom sap que posseí una important biblioteca i fou batxiller en lleis, d’origen convers, fet que mai no negà, però també amb pretensions d' hidalguía Visqué des del 1517 a Talavera de la Reina, d’on fou durant poc temps batlle major

Catedràtic de llengua castellana de la Universitat Autònoma de Madrid, a més de diverses edicions crítiques d’autors de l’edat d’or de la literatura castellana El Buscón de Quevedo, 1980 publicà nombrosos estudis tant en el camp lingüístic com en el literari Las ideas lingüísticas en España durante el siglo XVIII 1949, Lope de Vega Introducción a su vida y a su obra 1966, Lazarillo de Tormes en la picaresca 1972, Estilo barroco y personalidad creadora 1974, Estudios de poética 1976 i Estudios de lingüística 1980, De poética y poéticas 1990 El seu Diccionario de términos filológicos 1963 ha…

Periodista a Cadis, el 1845 se n'anà a Madrid, on collaborà en la societat secreta Los Hijos del Pueblo Exiliat a Londres 1851-54, es posà en contacte amb el socialisme internacional Exiliat novament 1865-68, a París, en tornar-ne fou elegit diputat per Cadis i per Sevilla 1872, i se n'anà com a intendent a les Filipines 1873 La Restauració l’exilià fins el 1879 Entre les seves obres, d’inspiració fourierista i marxista, cal destacar La república democrática federal universal 1855, Historia de las persecuciones políticas y religiosas 1863-66, Historia de las asociaciones obreras en Europa…

Abandonà els estudis de medicina per dedicar-se a la literatura i al periodisme Treballà per a les emissions en castellà de la BBC a Londres 1970-85 i de Radio France Internationale a París 1986-91, ciutats on exercí també com a diplomàtic Formà part del Centro Mexicano de Escritores, on conegué Juan Rulfo, el qual l’influí decisivament La seva obra palesa una recerca rigorosa d’un llenguatge capaç de renovar en ell mateix la visió del món i el contingut de les paraules Publicà primerament un volum poètic, Sonetos de lo diario 1958, al qual seguí la novella José Trigo 1966, premi Xavier…