Resultats de la cerca

Prevere i beneficiat de l’església parroquial de Selva, és autor d’un noticiari de Mallorca, en català, conservat a la Biblioteca March de Mallorca, barreja de dades diverses, on recull esdeveniments locals, penalitats i privacions soferts pels illencs ocorreguts durant els anys 1747-71 a diferents pobles de Mallorca El llibre el copià, el 1846, el seu nebot, el doctor Joan Ferragut Solivellas Modernament ha estat editat per l’historiador Ramon Rosselló 2001

Pivot formada al Segle XXI, a quinze anys debutà a la primera divisió amb el Font Vella de Manresa Jugà al Banco Exterior 1989-94, equip creat per la Federació Espanyola per formar jugadores de cara als Jocs Olímpics de Barcelona 1992, que disputà amb la selecció espanyola Posteriorment fitxà pel Dorna Godella de València 1994-96, el CN Canoe 1996-98, el Santo Andre brasileny 1998-2000 i el New York Liberty, de la WNBA 2000, amb el qual disputà la final de la competició Retornà a València per jugar al Ros Casares en dues etapes 2000-01 i 2006-09, passà pel Saragossa 2001-03, el Salamanca 2003…

Situació Restes d’una torre de planta circular, la part més ben conservada d’aquesta antiga fortalesa ECSA-J Bolòs Fortificació situada a l’extrem del Pla de Claret, damunt d’una vall lateral del Sió, davant dels pobles de Gàver i d’Estaràs Sota seu hi ha les restes abandonades del poble, que fou habitat fins a una època moderna Mapa 34-14 361 Situació 31TCG653163 Si seguim la carretera que va d’Estaràs a Gàver, a mig camí d’aquestes dues poblacions, on hi ha una gran bassa d’un molí, surt una pista a mà dreta que travessa el Sió i, després de deixar un camí carreter a mà esquerra, s’enfila…

Ingressà en els jesuïtes i s’ordenà de prevere l’any 1817 Es traslladà a Madrid, on fou professor d’àrab 1824 i bibliotecari del Collegi Imperial 1824-30 De la seva tasca com a investigador cal assenyalar l’estudi de les inscripcions islàmiques d’Alfàbia, la traducció d’una part del Llibre del Repartiment , i també la interpretació de les monedes de l’època islàmica Fou un dels primers investigadors que mostrà interès per l’època islàmica, tradicionalment oblidada per la historiografia mallorquina Escriví l’obra Observaciones sobre varias antigüedades árabes en España

Vida i obra Es doctorà 1748 en dret a la Universitat Literària des Mallorca, d’on fou 1752-59 catedràtic de dret canònic El 1759 fou nomenat per l’Ajuntament de Palma cronista general del Regne de Mallorca Fou un dels fundadors de la Societat Econòmica Mallorquina d’Amics del País, a Palma Ingressà 1784 en l’Acadèmia de Nobles i Belles Arts de Sant Carles, de València Els seus coneixements sobre història de Mallorca motivaren que fos consultat amb freqüència per savis espanyols i estrangers Mantingué correspondència amb intellectuals com E Flórez, M Sarmiento, G Maians i d’Alambert Així…

Doctor en drets 1748, fou catedràtic de dret canònic a la Universitat de Mallorca 1752 i cronista general del regne Participà en la creació de la Societat Econòmica Mallorquina d’Amics del País Publicà només Glorias de Mallorca 1755, que fou durament criticada pel caputxí Gaietà de Mallorca, i deixà inèdites moltes obres de temàtica diversa, jurisprudència, ciències geogràfiques, històriques i naturals referents a les Illes Hom pot destacar Recreaciones eruditas , on fa una destaca-da defensa de la llengua «lemosina», Flora balearica , amb noms vulgars —en català i en castellà— de les plantes…

Resident a Mallorca des dels dos anys, és considerat un dels artistes més importants de l’escultura contemporània de les Illes De formació autodidàctica, començà collaborant amb el Centre d’Investigacions i Activitats Artístiques de Xavier Corberó a Esplugues de Llobregat Barcelona Bona part de la seva producció pot classificar-se en l’àmbit de l’abstracció, tot i que sovint es detecten referències figuratives, algunes de caràcter zoomòrfic El ferro és un dels seus materials predilectes, tot i que també treballa l’acer, el metacrilat, la fusta, el marbre i el bronze, entre d’altres El seu…

Cavaller de l’orde de Sant Joan Prengué part en l’expedició de Sicília del 1719 fou tinent de navili i comandant de fragata Deixà inèdit un tractat de nàutica Tratado de difiniciones matemáticas, de álgebra, de difiniciones de estática, hidroestática y mecánica

Treballà dins la tendència tradicionalista de la postguerra avinguda de Jaume III i Collegi de Sant Francesc, a Palma Principal responsable de l’arquitectura religiosa mallorquina del seu temps Convent de la Porciúncula, a s’Arenal Collaborà amb Alomar en el pla de reforma de Palma 1950 Autor del pla d’urbanisme d’Alcúdia de Mallorca