Resultats de la cerca

Vida Estudià dibuix, pintura i escultura i dirigí diversos curts, abans de traslladar-se a Berlín 1974 per estudiar cinema a l’escola de Peter Rötlingshöfer i, tres anys més tard, a Itàlia, on ingressà al Centre Experimental de Cinematografia de Roma per cursar direcció i producció 1977-78 Allà treballà com a auxiliar de direcció en diversos films, entre els quals destaquen Marxa triomfal Marcia trionfale , 1976, Marco Bellocchio Calígula Caligola , 1978, Tinto Brass i El misteri d’Oberwald Il misterio di Oberwald , 1980, Michelangelo Antonioni Quan tornà a Barcelona dirigí, amb Josep…

Ebenista de professió, i de condició humil, fou un dels membres del grup modernista de Reus Ja abans de formar-ne part i quan era a la guerra del Marroc, collaborà a “Lo Somatent” 1894 i —novament a Reus— al diari republicà federalista “La Autonomía”, on publicava poemes propis i traduccions de poetes gallecs, a més d’alguns articles Autor d’una obra majoritàriament en català reunida a Verso y prosa 1899, patí les conseqüències de la guerra, d’on tornà tuberculós

Educat entre Roma i Niça, entrà en contacte amb el món musical quan es desplaçà a París per estudiar-hi dret Amb la seva característica veu trencada, a vint-i-tres anys debutà com a cantant als cabarets de Montecarlo, i poc temps després ho feu a París Escriví cançons com Paris Canaille o Avec le temps i d’altres sobre textos de poetes com Verlaine, Baudelaire o Rimbaud Pel que fa als gèneres, a més de cançó també feu música de cabaret, rock amb el grup Zoos, compongué i cantà òperes, i dirigí orquestres simfòniques Ideològicament molt vinculat amb els moviments anarquistes, participà en les…

Debutà com a cantant el 1946, a París Musicà texts seus Le piano du pauvre , Jolie môme , L’homme , de caire inconformista o anarquitzant, i de Baudelaire, Aragon, etc, que han esdevingut cançons cèlebres Compongué també una Symphonie interrompue , un oratori, una òpera, concerts, etc

Practicà el rugbi i assolí diversos títols de campió de Catalunya i subcampió d’Espanya El 1932 s’inicià en la pràctica de l’esquí a Núria i participà en diverses competicions d’alt nivell El 1947 esdevingué membre de la Federació Catalana d’Esquí, de la qual fou vicepresident i president A la dècada dels noranta fou president del Comitè de Màsters de la Federació Internacional d’Esquí Fou soci i fundador del Centre Excursionista de Catalunya, el Reial Club de Polo de Barcelona i el Club Nàutic de l’Estartit Se li atorgà la medalla de Forjador de la Història Esportiva de Catalunya 1993

Començà a jugar a les categories inferiors del Club Natació Montjuïc, amb el qual aconseguí els Campionats de Catalunya d’infantil, cadet i juvenil La seva posició al camp era la de mig d’obertura i darrere El 1987 fitxà per la Unió Esportiva Santboiana, en el qual estigué fins el 1999, i aconseguí tres Lligues 1989, 1996, 1997, una Copa 1989 i dues Copes Ibèriques 1988, 1990 Fou internacional juvenil i nou cops amb la selecció espanyola absoluta Dirigí equips de les categories de promoció de la UE Santboiana

Davanter format al Club Hoquei Vila-seca, jugà amb aquest equip dues temporades a primera divisió 2004-06 Debutà en la màxima categoria amb el Lleida Llista Blava 2006-07 i la temporada següent fitxà pel Tenerife, 2007-11 amb el qual guanyà la Copa CERS 2008 Després jugà amb el Vendrell 2011-13 i el Reus Deportiu 2013-15 L'any 2015 fitxà pel FC Barcelona, equip amb el qual el 2016 guanyà una Lliga, una Copa del Rei, una Supercopa d'Espanya i una Copa Continental La temporada 2016-17 fitxà per l'equip italià CGC Viareggio

El 1962 es feu soci del Tir Olímpic de Girona, si bé abans ja havia practicat el tir al camp de la Caserna d’Artilleria de Girona Amb alguns companys donà empenta al club i aconseguí arribar a la xifra de 400 socis Practicà diverses modalitats de pistola Participà en el Campionat d’Espanya de pistola de gran calibre 1964, 1966, 1967, 1970 i en onze edicions del Campionat de Catalunya 1968-78 Formà part de la selecció gironina al Campionat d’Andorra, Narbona i Carcassona Fou delegat federatiu de la Federació Catalana de Tir Olímpic a Girona Fou entrenador de tir olímpic i el degà dels àrbitres…

Formà part de l’equip del Reial Club Nàutic de Tarragona Fou campió d’Espanya de vuit amb timoner 1944-47 i quatre amb timoner 1947 i subcampió de vuit amb timoner 1949 i de quatre amb timoner 1945, 1946

Membre del Clup Alpí Núria i del Centre Excursionista de Catalunya, disputà diversos Campionats de Catalunya i Espanya d’esquí alpí Organitzà els Concursos Internacionals de Núria entre els anys 1951 i 1959 Fou director tècnic i vicepresident de la Federació Espanyola d’Esquí 1960-1970