Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
coma del Forn
Coma de la vall de Cardós, dins el terme de Lladorre (Pallars Sobirà), afluent, per la dreta, del riu de Tavascan.
És dominada pel pic de la coma del Forn 2 683 m alt i pel de Ventolau, al límit amb la vall d’Àneu
coll del Forn
Collada
Coll dels municipis de la Guingueta d’Àneu i Lladorre (Pallars Sobirà).
pic de la Coma del Forn
Cim
Cim dels municipis de la Guingueta d’Àneu i Lladorre (Pallars Sobirà).
La Felguera
Centre minerometal·lúrgic d’Astúries que forma part de Langreo, al marge dret del Nalón, unit per un pont a Sama, a l’altra banda del riu.
L’explotació de les mines de carbó n'impulsà el desenvolupament industrial, que s’inicià amb la construcció del primer alt forn, el 1858 Hi ha extracció de carbó, siderúrgia i indústria de laminatge
bosc de Virós
Sector o indret
Jaciment arqueològic
Bosc del municipi d’Alins (Pallars Sobirà), proper a les Bordes de Virós.
El bosc ocupa unes 2000 hectàrees d’alt valor paisatgístic i natural L’any 2022, s’excavà i rehabilità un forn de reducció del mineral de ferro de l’època romana segles III-VI En aquest jaciment, sembla que hi ha dos forns més i les restes d’alguns habitatges, encara per estudiar
el Puigsacalm
El Puigsacalm vist des de Joanetes
© Fototeca.cat
Muntanya
Muntanya de la Serralada Transversal Catalana, al municipi de la Vall d’en Bas (Garrotxa).
Separa la plataforma estructural del Collsacabra W de materials eocènics, i la plana d’en Bas E, de materials quaternaris, i part de la fossa tectònica d’Olot La seva singularitat ve de constituir l’extrem ENE d’un anticlinal de gran radi de curvatura, el del Bellmunt-serra del Curull-Puigsacalm, segat per una falla mestra NNW-SSE, que ensorra uns 800 m la vall d’en Bas La línia de carena va aproximadament del coll del Forn 1120 m alt, el puig Corneli 1362, el coll de Joanetes, el puig del Llop, el Puigsacalm 1515, el Puigsacalm Xic 1480 a l’W, el puig dels Olivellers 1454, el…
Lladorre
Lladorre
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Pallars Sobirà.
Situació i presentació El terme municipal de Lladorre, de 146,98 km 2 , es troba a la zona axial pirinenca, que limita aquí amb Comenge i el País de Foix Els límits municipals segueixen els límits naturals Administrativament, Lladorre afronta al N i el NE amb França, en concret amb el departament francès de l’Arieja a l’E i al SE amb el terme d’Alins al S amb Esterri de Cardós al SW amb la Vall de Cardós, i al NW amb la Guingueta d’Àneu El municipi comprèn a més del poble de Lladorre, cap de municipi, els pobles d’Aineto, Boldís Jussà, Boldís Sobirà, Lleret i Tavascan, les bordes de Noarre,…
Astúries
Província
Regió septentrional de la península Ibèrica, constituïda pel vessant marítim de l’extrem occidental de la serralada Cantàbrica, entre Galícia, a l’oest, i La Montaña, a l’est, i que constitueix una comunitat autònoma uniprovincial de l’Estat espanyol; la capital és Oviedo.
La geografia física El relleu i la geologia Astúries és estructurada en dues serralades paralleles orientades d’est a oest, l’una litoral i l’altra interior, que emmarquen una depressió prelitoral Aquest relleu té com a origen tectònic el reaixecament d’una antiga serralada herciniana, que donà lloc a dos horste que emmarquen una fossa tectònica Les serralades paralleles a la mar s’ajunten en un colze brusc cap a l’oest en topar amb el bloc rígid del massís gallec Aquest colze, format per esquists i quarsites paleozoiques, és d’estructura massissa i d’altituds modestes 1000-1500 m cap a l’est…