Resultats de la cerca
Es mostren 226 resultats
Francisco Pizarro
© X. Pintanel
Història
Conqueridor extremeny.
Fill d’una família d' hidalgos empobrida, fou sempre un illetrat Participà en les guerres d’Itàlia i el 1502 anà a les Índies amb Nicolás de Ovando Lloctinent d’Alonso de Ojeda i de Vasco Núñez de Balboa, explorà part de Centramèrica i esdevingué alcalde de Panamà 1522 Home ja ric, uní la seva fortuna a la de Diego de Almagro i amb l’ajut d’Hernando de Luque organitzà una primera expedició al Perú 1524-25, que fou un fracàs Fallida una segona expedició 1526-28, Pizarro es retirà a l’illa del Gallo, on quedà amb dotze companys els tretze de la fama, mentre Almagro…
Francisco Cabarrús
Economia
Història
Financer i polític al servei de la monarquia hispànica.
Comte de Cabarús S'establí a Saragossa a casa d’un comerciant català, Gelabert, amb la filla del qual es casà, i a Madrid, com a fabricant de sabons A la seva iniciativa es degué la creació del Banco de San Carlos 1782, el primer banc oficial de la monarquia, del qual fou director, i de la formació de la Compañía de Filipinas 1785 —fusió de la Companyia de Comerç de Barcelona i de la Compañía Guipuzcoana de Caracas—, que monopolitzà el comerç amb Àsia Des del 1783 fou conseller de finances A la mort de Carles III perdé la seva influència hagué de dimitir la direcció del banc, fou denunciat a…
Francisco Fajardo
Història
Militar
Conqueridor.
Féu dues expedicions des de Cumaná al riu Chuspa 1555 i 1557 Fundà Rosario i un poblat 1559, origen de Caracas Essent justicia mayor de Cumaná, els indis s’insurgiren 1561 i n'hagué de fugir En tornar-hi, fou mort
Francisco Morazán
Història
Política
Polític hondureny.
President el 1827, derrotà 1828-29 els conservadors de Guatemala i esdevingué president de les Províncies Unides de Centreamèrica 1829, 1830 i 1835, aliat amb els liberals del Salvador La secessió de Guatemala 1839-40 l’obligà a exiliar-se El 1842 tornà a Costa Rica i intentà de refer la Federació Centreamericana, però fou afusellat durant una revolta
Francisco Maldonado
Història
Capitost castellà, un dels caps de la revolta de les Comunitats de Castella
.
Participà en la presa de Torrelobatón Derrotats els comuners a Villalar per les forces reials 23 d’abril de 1521, l’endemà fou decapitat, juntament amb Padilla i Bravo
Francisco Ronquillo
Història
Política
Polític castellà.
Corregidor de Madrid i instigador del Motí dels Gats 1699 En la guerra de Successió serví en el bàndol borbònic i reprimí els austriacistes a Madrid 1706 Felip V el nomenà president del Consell de Castella, càrrec del qual fou destituït el 1714
Francisco Salmerón
Història
Polític castellà.
Militant del partit progressista, participà en les revoltes del 1848 i el 1854, que aquest organitzà Diputat el 1854 i el 1869, de primer sostingué la candidatura d’Espartero al tron i després la d’Amadeu de Savoia Durant la Primera República presidí el Congrés En advenir la Restauració deixà la política, fins que s’afilià al partit progressista de Ruiz Zorrilla
Francisco Bergamín
Història
Política
Dret
Polític i advocat castellà.
Afiliat al partit conservador, fou ministre d’instrucció pública octubre del 1913 i el 1919 fou ministre de la governació En el govern Sánchez Guerra ocupà el ministeri de finances i d’estat S'oposà a la dictadura del general Primo de Rivera i en acabar aquesta se separà del seu partit Durant la Segona República defensà el general Sanjurjo 1932 El 1935 protestà per les tortures als empresonats de la revolució d’octubre de 1934
Francisco Dueñas
Història
Política
Polític salvadorenc.
Fou cap del govern d’El Salvador 1851 i president 1852 Seguí una política d’amistat amb Guatemala, i es recolzà en els conservadors d’ambdós estats El 1871 fou enderrocat pel general Santiago González
Francisco Zea y Bermúdez
Història
Política
Diplomàtic i polític andalús.
Signà el tractat de Veliki-Luki juliol del 1812, en el qual el tsar reconeixia la legitimitat de les corts de Cadis, i el que incorporava Espanya a la Santa Aliança maig del 1816 De Rússia passà com a ambaixador a Constantinoble 1820-23 i a Londres Fou secretari d’estat 1824-25, i ambaixador a Dresden i a Londres L’1 d’octubre de 1832, després dels fets de La Granja , Maria Cristina li encarregà que formés nou govern confirmat en el càrrec a la mort de Ferran VII setembre del 1833, continuà la seva política, anomenada de despotisme illustrat i que consistia a mantenir les institucions tot…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina