Resultats de la cerca

Des del 1860 residí a Viena, on es doctorà 1881 a la universitat, investigà la fisiologia del sistema nerviós i descobrí els efectes anestèsics de la cocaïna es dedicà a la neuropatologia El 1885 estudià, a París, amb JMCharcot, l’aplicació de la hipnosi en el guariment de la histèria, i el 1889 ho féu també a Nancy, amb HLiébault i AABernheim El 1887 es casà amb Martha Bernays, de la qual tingué tres fills i tres filles, una de les quals, Anna, ha estat una de les més destacades figures contemporànies de la psicoanàlisi El 1895 publicà, en collaboració amb Josef Breuer, Studien über Hysterie…

Filla menor de Sigmund Freud, des de molt jove s’interessà per la psicoanàlisi i arribà a ocupar diversos càrrecs en diferents societats psicoanalítiques El 1938 s’hagué d’exiliar a Anglaterra a causa de la persecució nazi Els seus camps d’interès, vists sempre des de la perspectiva psicoanalítica, foren l’educació, la psicologia infantil —de la qual fou pionera— i els trastorns psíquics Les seves obres més importants són Das Ich und die Abwehrmechanismen ‘El jo i els mecanismes de defensa’, 1936 i Normality and Pathology in Childhood 1965

Perseguia bàsicament la remembrança i la reviviscència de les situacions traumàtiques reprimides o foragitades de la consciència, però actives en el desencadenament i la perpetuació dels símptomes Hom encoratjava el malalt hipnotitzat a evocar les situacions prèvies a l’aparició dels seus trastorns El mètode comportava, doncs, d’abandonar la hipnosi amb fins suggestius i utilitzar-la, per contra, amb objectius catàrtics Més endavant Freud continuà treballant amb el mètode independentment de Breuer i considerà la hipnosi com a innecessària i àdhuc inconvenient, i el mètode…

Malgrat aquesta fonamental arrel freudiana de la psicoanàlisi, la seva exacta delimitació no resta sempre ben clara així, quan la doctrina que sustenta el mètode psicoanalític es refereix al tema de l’inconscient, rep el nom de psicologia profunda i engloba variants de la psicoanàlisi com és ara la psicologia analítica, la psicologia individual i l’anomenada neopsicoanàlisi, mentre que, quan insisteix en el paper primordial de la motivació, s’orienta en el sentit de la psicologia dinàmica i, quan ultrapassa l’àmbit psicologicoindividual i incideix en la cultura sociologia, literatura, art,…

Deixeble de Sigmund Freud, el 1910 fundà la Societat Psicoanalítica de Berlín, primera branca de l’Associació Psicoanalítica Internacional, que presidí 1924-25 Féu importants contribucions teòriques sobre la psicologia de la sexualitat, el desenvolupament del caràcter, la psicosi i la interpretació dels símbols i mites, i fou el mestre de Melanie Klein El seu treball més important és A Short Study of the Development of the Libido, Viewed in the Light of Mental Disorders 1924 HC Abraham i EL Freud editaren, el 1966, A Psycho-analytic Dialogue The Letters of Sigmund…

Aquests errors poden ésser causats per distracció, cansament o excitació segons Freud, són manifestacions emmascarades de desigs inconscients

Freud la interpretà com el resultat d’una forta repressió dirigida vers els impulsos sexuals del període edípic i anteriors a aquest

L’any 1900 Freud describí el psiquisme constituït per tres instàncies diferents conscient, preconscient i inconscient, les quals, distribuïdes per l’espai, obeirien a unes lleis pròpies Aquest sistema psíquic fou corregit el 1920 per una altra tòpica, la qual estableix tres instàncies noves el jo, l’allò i el super-jo

Escriví Das Werden der sittlichen Person ‘L’evolució de la personalitat moral’, síntesi d’inspiració catòlica l’obra es fonamenta sobretot en els resultats obtinguts en el camp de la pedagogia sexual per Freud i Adler i per l’escola de Zuric Altres obres de la mateixa línia són Sexualpädagogik 1934, Psychologie und Heilpädagogik 1928, etc

Hom el contraposa a l'inconscient o subconscient Una tal distinció és desconeguda per la psicologia clàssica, que només admetia diferents graus o intensitats de coneixement, sempre conscient per definició Freud establí la diferència entre els diversos nivells de la personalitat, el conflicte entre els quals explica precisament els diferents tipus de neurosi, com a fenomen més generalitzat de patologia psíquica