Resultats de la cerca

El territori és constituït per una massa granítica que s’alça cap al S i culmina al Limbara No gaire fèrtil, produeix suro, raïm i, als llocs regats, productes hortícoles i arbres fruiters Hi és tradicional l’economia ramadera ovins i bovins La capital és Tempio Pausania , però el nucli més important és Òlbia Fou el centre del jutjat de Gallura un dels quatre jutjats en què es dividia Sardenya des del s XI, i durant l’època catalana formà part del cap de Càller , dit també cap de Càller i Gallura El seu parlar té molts elements de transició cap als parlars italians de Còrsega

Cada cap tenia un governador Des del s XV, el virrei o lloctinent tenia jurisdicció sobre els dos governadors i, en cas de mort, era substituït pel de Càller fins al nomenament d’un successor Al s XVII, eren el cap de Càller i Gallura , que tenia quatre províncies Càller, Arborea, la Barbaja i Gallura, i el cap de Logudor , que en tenia dues Sàsser i Logudor La divisió en caps perdurà fins a les reformes savoianes de mitjan s XIX

Comprenia les províncies de Càller, Arborea, la Barbaja i la Gallura Tenia un governador, amb residència a Càller

També és capital de la Gallura Centre agrícola al peu del Limbara i mercat ramader, té indústria del suro És un centre d’estiueig important

Vers l’any 1000 el jutjat de Torres en comprenia vint, el d’Arborea, tretze, el de Càller, catorze, i el de Gallura, deu El nombre varià amb el temps

Fou governador de Càller i de la Gallura El 1601 fou nomenat virrei interí de Sardenya, per absència d’Antoni de Coloma, comte d’Elda El 1602 publicà Pragmática real sobre el arbitrio frumentario del reino de Cerdeña

Acompanyà l’infant Alfons, del qual fou conseller, a la conquesta de Sardenya Al Principat de Catalunya posseí el lloc d’Artesa Fou nomenat governador de Càller 1337 Durant una època de pau, fortificà la regió de Gallura, reconstruí els murs de Càller i de Sàsser i publicà l’ordre reial de batre moneda d’alfonsins d’or a la seca de Càller Tingué per substitut, temporalment, Ramon de Montpaó

El 1393 anà a Sicília amb l’expedició del comte de Mòdica Durant l’interregne obert per la mort de Martí l’Humà 1410 lluità per pacificar l’illa de Sardenya i fou recompensat amb 1 500 florins d’or Fou governador de Càller i Gallura i, més tard, virrei de Sardenya El 1423 lluità, a les ordres de l’almirall Joan Ramon Folc de Cardona, en el setge de Marsella, on es destacà pel seu esperit d’iniciativa

Fou governador de Càller i Gallura 1679-86 i exercí interinament 1686-87 la lloctinència de Sardenya Pertanyia a la facció dels seus parents els Castellví, marquesos de Làcon És autor d’una Loa 1666 dedicada a Carles II, obra teatral de circumstàncies, i de Cima del Monte Parnaso español con las tres musas castellanas Calíope, Urania y Euterpe 1672, una de les més notables produccions de la literatura sarda en castellà, molt influïda pels autors barrocs castellans Góngora, Calderón i, principalment, Quevedo

Senyor de les baronies de l’Albi i Cervià Fill i hereu de Lluís de Mur Fou armat cavaller el 1399 en les festes de la coronació del rei Martí a Saragossa Participà en l’expedició a Sardenya del 1409, i durant l’interregne milità en el partit de la reina Violant, fins que el 1412 el parlament català l’envià amb tropes a Sardenya, com a capità general de l’illa Mantingué la situació militar a la regió de Càller, de la qual fou nomenat governador pel rei Ferran I el 1413, càrrec que ocupà fins a la mort Es casà 1403 amb Elfa de Cardona i de Luna, filla del comte Hug II de Cardona…