Resultats de la cerca

Escriví sobre folklore i sobre la història de Gràcia Fou president del Club Excursionista de Gràcia 1924-35, director del seu portaveu Mai Enrera i editor de Crònica de Gràcia 1947-49

Fou deixeble de Lluís Rigalt, de Ramon Amado i es formà a Llotja Anà a Madrid el 1891 De nou a Barcelona, treballà més de vint anys com a pintor de parets alhora que collaborava a diversos diaris i fou redactor de “De Tots Colors” 1909, on sovint signava Faune El 1917 féu una exposició de pintura al Cercle Artístic de Barcelona i l’any següent ja exposà ceràmica a la Sala Parés Les seves peces foren premiades a Madrid 1924, París 1925, Filadèlfia 1926 i Barcelona 1929 Anà a París el 1922 i a Itàlia el 1923 Treballà a la manufactura de Sèvres el 1934 i el 1937 El seu estil és…

Estudià a Barcelona exercí de professor d’estètica i ordres arquitectònics a l’escola d’arts i oficis a Gràcia, d’arts i història a la de belles arts, i de director de l’acadèmia Gimpera de brodats Fou premiat en exposicions locals d’arts i indústries, i a Saragossa i Madrid Membre corresponent de l’Academia de San Fernando i altres Escriptor, es féu conèixer com a autor teatral, en la crítica d’art al Diario de Barcelona , i publicà Historia de la caricatura española desde la Reconquista hasta nuestros días La ornamentación histórica, El estilo egipcio , etc

Fill d’ Alexandre Ribó i Vall Estudià a l’Escola Superior de Bells Oficis, a l’Ateneu Polytechnicum i al taller de Ramon Rigol El 1937, com a dirigent del Sindicat de Decoradors, fou requerit per la Generalitat per a dirigir la secció d’emmascarament del servei de fortificacions i obres El 1938 s’incorporà al XII cos d’exèrcit front de l’Ebre, del qual fou cap de cartografia Internat en el camp de concentració d’Argelers, el plasmà en una sèrie d’aquarelles sarcàstiques Després de l’exili pintà els voltants del seu barri Vallcarca i feu una collecció de dibuixos de reixes de Gràcia Decorà…

Formada a l’Escola Massana 1950-59 —fou deixebla i collaboradora de Llorens i Artigas— i a la Konstfackskolan d’Estocolm 1961-62 Ha exposat individualment a la Garriga 1960, Estocolm 1962, Girona 1963, Barcelona 1966, 1967 i 1979, València 1974 i 1979, Gandia 1979, Palafrugell 1983 i Vic 1985, i collectivament a Faenza, Ginebra, Florència, Montevideo, Maastrich Holanda, Madrid, Cotlliure, la Bisbal, Tarragona, Don Mills Ontario, Göteborg Suècia, Bechyně Txecoslovàquia i, sovint, a Barcelona Té diversos premis barcelonins, entre els quals el primer Ciutat de Barcelona que es concedí per a…

El més destacat fou Luca Della Robbia Florència ~1400 — 1482, potser deixeble de Ghiberti, d’activitat documentada entre el 1431 i el 1469 Una de les seves primeres obres fou una cantoria de marbre per a la catedral de Florència avui al Museo dell’Opera del Duomo Tanmateix, la seva principal aportació foren les escultures de ceràmica vitrificada, gènere del qual hom li atribueix la paternitat i que constituí la base d’una florent indústria familiar són composicions en relleu, de tema religiós, amb figures blanques sobre fons blau, orlades amb flors i fruits policromats Madonna delle rose i…