Resultats de la cerca
Es mostren 36 resultats
Construcció propera al Mas Guinard (Viver i Serrateix)
Art romànic
Situació Forats que suportaven les bigues d’una construcció que era situada al cim d’una roca propera a les ruïnes del mas Guinard Aquesta construcció figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 330-M781 x 99,7 —y 47,8 31 TCG 997478 Per anar-hi cal agafar la pista que va de Viver a Sant Joan de Montdarn Aproximadament a 1,5 km de Viver, hi ha un primer trencall podem girar cap a la dreta i seguir un camí carreter uns 50 m més enllà de la cruïlla veurem, a mà esquerra, la roca que sobresurt entremig dels pins Una vista de…
Girard I de Rosselló
Història
Comte de Rosselló (~1102-13).
Fill de Guislabert II i d’Estefania Com a croat, assistí a les preses d’Antioquia 1098 i de Jerusalem 1099 Era al Rosselló en 1102-09 tornà a Terra Santa, i deixà el govern del comtat a la seva muller, Agnès Retornà de Terra Santa el 1112, i morí assassinat l’any següent Deixà un fill de nom Gausfred III
Sant Andreu del Far

Església de Sant Andreu del Far a Dosrius (el Maresme)
© Fototeca.cat
Veïnat
Veïnat del municipi de Dosrius (Maresme), al N del terme, a la serra del Corredor, a la divisòria d’aigües entre el Maresme (hi neix la riera del Far, afluent de capçalera de la riera d’Argentona) i el Vallès Oriental (terme de Llinars del Vallès).
L’església parroquial Sant Andreu, que centra el poble juntament amb la masia de can Guinard, és del segle XVII El terme s’independitzà de Llinars el 1597 El castell del Far o de Llinars, 2,5 km a ponent, pertany ja al municipi de Llinars
baronia de Montmagastre
Història
Jurisdicció senyorial centrada en el castell homònim que comprenia les parròquies d’Anya, Montargull, Alentorn, Folquer, Comiols, la Vedrenya i Sant Joan, i la quadra de Vall-llebrera.
El 1570 Miquel Josep de Vilalba i de Guinard mort vers el 1583, senyor del castell de Vilalba, permutà aquest castell amb l’abat de Montserrat per la baronia de Montmagastre Dels Vilalba passà als Meca, senyors de Guspí, als Llorac òlim de Meca, barons de Solivella, i als Despujol, marquesos de Palmerola