Construcció propera al Mas Guinard (Viver i Serrateix)

Situació

Forats que suportaven les bigues d’una construcció que era situada al cim d’una roca propera a les ruïnes del mas Guinard. Aquesta construcció figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 1:50.000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 330-M781: x 99,7 —y 47,8 (31 TCG 997478).

Per anar-hi cal agafar la pista que va de Viver a Sant Joan de Montdarn. Aproximadament a 1,5 km de Viver, hi ha un primer trencall; podem girar cap a la dreta i seguir un camí carreter; uns 50 m més enllà de la cruïlla veurem, a mà esquerra, la roca que sobresurt entremig dels pins.

Una vista de la roca prominent, que feia de base d’un edifici de fusta, possiblement una torre de guaita. A la cara superior de la roca podem veure alguns forats.

J. Bolòs

Vestigis

Gairebé al límit entre les parròquies de Viver i de Sant Joan de Montdarn, gràcies a la informació de Miquel Fàbregas, hem trobat les restes d’una construcció, feta potser en bona part de fusta, situada al cim d’una roca i que no podem pas descartar que tingués la funció de torre de guaita. Manuel Riu, en un estudi publicat l’any 1962, cridava l’atenció sobre la importància de les construccions de fusta, especialment de les de tipus defensiu, sobretot en relació amb el Castellot de Viver i amb la línia defensiva que hi hagué paral·lela al riu Llobregat.

Damunt una penya que sobresurt més de 4 m, hi ha una sèrie de forats que demostren l’existència d’un edifici de planta pentagonal; al seu interior hi havia un dipòsit gairebé rectangular. Dos dels cinc forats més importants són una mica desgastats. Aquests clots tenen un diàmetre que oscil·la entre els 15 i els 32 cm; llur profunditat pot arribar a ésser de 30 cm. La distància entre cadascun d’aquests forats i els dos que té més a prop oscil·la entre els 230 i els 260 cm. Com hem dit, al mig d’aquesta estructura, una mica, però, descentrat cap al nord-est, hi ha un dipòsit, amb una amplada de 100 cm, una llargada de 130 cm i una profunditat de 40 cm.

A llevant de la penya principal, uns 2 metres més avall del nivell superior, hi ha una altra roca més petita, adossada a la grossa. Per aquest costat és per on es pujava al cim. A la cara lateral de la roca gran veiem 3 encaixos d’uns 30 cm d’ample, destinats a fer de graó per al peu; al costat, n’hi ha dos, de més petits, on agafar les mans; a dalt, trobem un altre clot més gros, molt proper a un dels cinc forats cimers.

Entre aquesta roca que fa de replà i el nivell del terra circumdant hi ha uns 150 cm; dos encaixos més, fets al costat de la roca petita, ajuden a superar aquest desnivell.

Planta dels forats que hi ha al cim d’una roca prominent i dues seccions, que permeten de veure els encaixos que es feren per a poder-hi accedir.

J. Bolòs M. Fàbregas

Per acabar, creiem oportú plantejar clarament diverses qüestions bàsiques, tot i que sabem que seran difícils de respondre: de quina època és aquesta construcció?, quina finalitat tenia?, amb quins materials era feta? Sense excavar les seves rodalies és difícil de saber de quina època és; amb prou feines podem assegurar que sigui medieval, tot i que creiem que, molt probablement, és de l’alta edat mitjana. Tampoc no podem assegurar gairebé res sobre la seva possible funció: podia ésser una casa de pagès, podia ésser el cobert d’un dipòsit o d’un graner, podia ésser una espècie de torre de vigilància...; nosaltres, sobretot a causa de la seva situació (molt propera al camí que unia Viver i Montdarn; a tocar d’un límit de parròquies, de senyories i de demarcacions administratives; amb una molt bona visibilitat) ens decantem a creure, tot i mantenir un cert prudent dubte, que aquest edifici tenia, en primer lloc, una funció de guaita. Finalment, tot i que també sigui molt difícil de saber, en aquest cas, si hem de triar entre unes possibles parets de pedra, de tova o de fusta, ens decantem per uns murs fets amb bigues de fusta, sobretot pel fet de no trobar cap tipus de relleix (cf.: el Castell de Viver), que pugui fer de fonament d’una paret de carreus.

Bibliografia

  • Manuel Riu: Probables huellas de los primeros castillos de la Cataluña Carolíngia, “San Jorge”, núm. 47, 1962, pàgs. 34-39