Resultats de la cerca

Fou professor de química orgànica i director de l’escola tècnica superior de Munic Investigà les porfirines i llur síntesi, els colorants de la bilis i les fulles, descobrí l’hematina de la sang i aconseguí la síntesi de l’hemoglobina 1929 El 1930 fou distingit amb el premi Nobel de química

Director de l’institut de química de Berlín, investigà especialment l’acció de diferents substàncies orgàniques sobre la llum polaritzada Demostrà experimentalment, en el terreny de la física atòmica, la llei de conservació de la massa

Fou professor a la Technische Hochschule de Dresden i després a la de Munic i també treballà a la BASF Autor de recerques fonamentals en el camp dels colorants orgànics sintètics, és conegut sobretot per la reacció que porta el seu nom

Relació de premis Nobel de química 1901 Jacobus Hendricus Van’t Hoff Països Baixos 1902 Emil Fischer Alemanya 1903 Svante August Arrhenius Suècia 1904 William Ramsay GranBretanya 1905 Adolf von Baeyer Alemanya 1906 Henri Moissan França 1907 Eduard Büchner Alemanya 1908 Ernest Rutherford GranBretanya 1909 Wilhelm Ostwald Alemanya 1910 Otto Wallach Alemanya 1911 Marie Curie França 1912 Victor Grignard França, Paul Sabatier França 1913 Alfred Werner Suïssa 1914 Theodore Williams Richards Estats Units d’Amèrica 1915 Richard Willstätter…

Aquest camp afecta els seus cinc orbitals d que, en un àtom o ió lliure, són situats tots en un mateix nivell d’energia i els separa en nivells d’energia diferent, depenent el mode i la magnitud de la separació de la natura dels lligands i de llur configuració absoluta al voltant de l’ió metàllic Així, per exemple, en un complex octaèdric MX 6 en el qual sis lligands X, que són ions negatius o molècules polars, envolten un ió metàllic central M en les posicions dels vèrtexs d’un octàedre, la repulsió originada per les càrregues negatives de X incrementa l’energia dels electrons situats en els…

Totes les altres substàncies existents en la natura o produïdes artificialment són formades per proporcions definides dels elements existents Per oposició a les substàncies compostes o combinacions, hom els anomena també substàncies elementals o cossos simples El 1661, R Boyle, analitzant amb sentit crític el resultat del treball dels alquimistes, formulà el concepte d’element fent abstracció de totes les estructures metafísiques dels alquimistes i postulà que només les substàncies tangibles i ponderables podien ésser considerades com a elements, i així considerà tots els metalls del seu…